Aquesta setmana el govern ha presentat el seu pla per impulsar el cotxe elèctric. Ho ha fet cuidant la forma, amb una presentació amb el suport d’alguns empresaris. No entenc aquesta mania d’insistir en els florentinos de torn, en els grans empresaris experts en especulació, per resoldre problemes de kilowatts. Cap dels empresaris convocats a la presentació del pla devia ser capaç d’entendre la necessitat del cotxe elèctric pel futur del nostre sistema energètic. És més, n’hi ha molts que fins fa poc feien mofa del futur del cotxe elèctric, si no és que encara en fan. Com a empresari em fastigueja la representació permanent d’aquestes empreses. Només hi faltava l’empresa tecnològica, Telefónica, aquella de l’escala damunt la furgoneta.
La realitat és que, a poc a poc, la gent que es resistia a creure en el cotxe elèctric va canviant de parer. Recordo al professor Pedro Nueno, tot just l’any passat, que va escriure fent conya de com es carregaria una bateria en una estació de servei. Era fruit de la resistència a pensar que les coses poden i han de canviar. Heus aquí que el president Zapatero ha presentat un pla de 590 milions d’euros per impulsar el cotxe elèctric. És el primer senyal que la cosa va de debò. El pla pretén facilitar el compromís del ministre d’Indústria Miguel Sebastián d’assolir 1 milió de cotxes elèctrics a l’any 2014. El compromís serà una mica descafeïnat perquè ara només preveu que hi hagi 250.000 cotxes elèctrics i la resta, 750.000, seran híbrids, sense dir si seran endollables, carregables a la xarxa, o no.
Els cotxes elèctrics tenen un futur molt gran a Espanya. Primer pel fet que tenim una dependència del 85% de l’exterior en la compra d’energia, per la qual cosa és imprescindible començar a estalviar com bojos si volem sobreviure en el futur. Estalviar en cotxes híbrids, com el que tinc jo des de fa 6 anys, amb 220.000 km, és important, tot i que no fa ni quatre anys vaig escoltar al president de Renault dir que la hibridació era una bajanada…
Però la part més important del cotxe elèctric té a veure en la seva implicació amb la xarxa elèctrica. Ja està, direu molts, la xarxa no tindrà prou capacitat per alimentar-los. Just al contrari. He explicat sovint en aquest espai que la generació d’electricitat es fa a mesura que es consumeix, a temps real, i que el consum no és pla durant tot el dia. El consum, i per tant la generació elèctrica, tenen variacions durant el dia. A la nit es consumeix gairebé la meitat del que es fa de dia. Aquesta setmana el consum comença a pujar a partir de les vuit per fer una punta cap a dos quarts d’onze, baixa lleugerament fins a les set de la tarda i puja per fer una segona punta cap a dos quarts de deu del vespre. Llavors torna a baixar fins fer el mínim entre les quatre i les cinc. Ja sabeu qui modula tot això: les centrals hidràuliques, les de carbó i les de gas. Elles van pujant i baixant la generació per equilibrar la demanda. No ho fan les nuclears, que treballen a pinyó fix. Tampoc ho fan les centrals solars i eòliques que produeixen només quan hi ha les condicions de sol i vent. El resultat d’aquesta barreja és una complicació per l’energia eòlica durant les hores de nit i festives, quan es consumeix poca electricitat. Llavors l’energia eòlica generada no la pot consumir la xarxa i s’ha de llençar en part (aturar, que és el mateix).
I què hi fan els cotxes elèctrics en tot això? Justament consumir en aquests períodes de baixa demanda. Avui el parc eòlic té una potència de prop de 20 GW i cada any s’han d’aturar parcs per excés de potència eòlica durant certes hores. El mix elèctric previst per l’any 2020 planteja una potència eòlica de 40 GW. Per arribar-hi és necessari posar al territori 10 milions de cotxes elèctrics dels 28 milions amb motor de combustió que hi ha ara mateix.El benefici d’un milió de cotxes elèctrics que es connectin a la xarxa serà un estalvi del 3% del petroli total importat i del 2% de tota l’energia que es consumeix a Espanya. Si arribem definitivament als 10 milions de cotxes elèctrics l’estalvi en petroli serà del 25% i l’estalvi energètic total per a Espanya serà del 16%. En aquest cas la participació de les energies renovables en el mix elèctric espanyol seria del 41% (ara és del 19%).
Encara es diuen moltes bestieses sobre les possibilitats del cotxe elèctric. Es diu que no hi haurà prou sistema elèctric per fer-ho possible, quan ja he explicat que la càrrega s’ha de fer de nit perquè ens interessa. El preu ho farà possible, és el mecanisme que cal fer servir. Per altra part, es diu que és una quimera haver de carregar durant tantes hores. És cert que el xip del cotxe elèctric és diferent del de gasolina. La càrrega completa ha de ser de nit, però hi poden haver càrregues parcials durant el dia, amb períodes inferiors a una hora. Qui diu que les bateries s’hagin de carregar a les gasolineres? El millor lloc per carregar una bateria d’un cotxe és l’aparcament, sigui el de la feina, el del restaurant o el del centre de la ciutat. Però l’argument de més pes és la poca autonomia dels cotxes elèctrics. Com a molt tindran autonomies des de 200 km fins a 400 km i això vol dir que amb el cotxe s’hauran de repensar els viatges. És cert que vindran els cotxes híbrids endollables amb els que es podrà continuar amb un motor de gasolina. Però el que caldrà serà redefinir l’àmbit del cotxe. Si en una família hi ha dos cotxes, un pot ser urbà elèctric i l’altre potser no, o en tot cas pot ser híbrid. Caldrà decidir si val la pena tenir un cotxe per anar a un lloc determinat (a esquiar per exemple) quan s’hi va només una o dues vegades a l’any. Reconec que fa mandra pensar-hi, però el preu de l’energia s’encarregarà de treure’ns la son.
El que ningú diu és que, sense comptar el Reva, avui com a cotxe elèctric només hi ha el noruec Think City (aviat a Espanya), perquè els fabricants no han acabat de resoldre encara la bateria ni el preu. A veure si hem venut la pell de l’ós abans de caçar-lo…