Quan els tècnics fan les revisions del gas a les cases ensenyen la diferència de densitat entre el gas natural i el gas butà. Aquell és menys dens que l’aire, per això s’ha de fer la ventilació del lloc on hi ha el gas a la part superior. En canvi el gas butà és més dens que l’aire i s’ha de ventilar per sota. La majoria de gasos tenen una densitat diferent a la de l’aire, cosa que permet per exemple respirar per sota d’un fum en un incendi.

La situació política a Espanya fa una pudor insuportable. El gas fètid que genera tanta merda acumulada durant anys només permet sobreviure si som capaços d’aixecar el cap i superar la capa pestilent. Això és el que fem tots sense adonar-nos-en. Vivim en el món real, treballant, estudiant, resolent els problemes familiars,… per sobre aquest fangar impressionant de la política. Aquesta supervivència, però, té el risc d’amagar el cap, d’enquistar-la, evitant així respirar a fons, agafar forces i actuar per netejar el que ens infecta. Per això és important aixecar una mica més el cap per respirar bé, reflexionar i actuar en conseqüència, deixant el gas indesitjable a sota.

Treure la pudor és acabar amb el focus que la genera. Per un costat l’especulació immobiliària. El país va estar 10 anys vivint i promocionant l’especulació de terrenys que passaven de valor zero a costar autèntiques fortunes només perquè l’administració els havia requalificat. Com voleu que aquesta acció continuada durant tant de temps no tempti ni contamini als que tenen a la seva mà l’acció de requalificar? Per tant, si volem netejar a fons, el que primer hem de fer és dotar al sistema de mesures per impedir que l’economia torni a caure en aquest precipici especulatiu. Això es pot fer (caldrà en el futur) generant terrenys públics a preu proper a zero, propiciant la construcció d’habitatges amb preus de 80.000 euros, assequibles als sous dels treballadors durant períodes raonables.

L’altra acció que cal fer és acotar el temps màxim d’un polític en llocs executius. La limitació de 8 anys en els càrrecs públics és una acció higiènica que impedeix sobretot que un alcalde, president de diputació, o de govern es pensi que el càrrec és ell i que ell és el càrrec, cosa que passa massa sovint. La humilitat en la política és un dels valors a mantenir, cosa que s’acaba quan es porta massa anys exercint el poder.

Resoldre tot això implica fer neteja de tot el personal que està en la política espanyola, el focus de la pudor. És urgent la renovació generacional dels dirigents del país, dels polítics, dels banquers, dels empresaris i dels sindicats. Fa basarda veure en Duran Lleida, en Botín, en Cándido Mendez, l’Arturo Fernandez, en Cesar Alierta, l’Isidre Fainé, l’Antoni Brufau,… des de fa desenes d’anys en els mateixos llocs remenant aquesta massa infecta. Tot i que algun d’ells no és responsable d’aquest clima de corrupció, la seva figura ha quedat impregnada pel tuf.

Cal doncs una renovació a fons de l’establishment de direcció del país, incloent el mateix rei, tal i com va dir en Pere Navarro aquesta setmana.

Si és important el canvi generacional per netejar, encara ho és més per sortir de la crisi. Pretenem sortir-ne amb la mateixa direcció del país que ens hi va portar. Com voleu que aquests personatges que s’han fet en l’especulació ara albirin un altre sistema econòmic basat en la producció i l’exportació? És impossible. Si Mariano Rajoy ha cobrat sobresous derivats de comissions en empreses constructores durant desenes d’anys, és possible que modifiqui la legislació per generar sòl a preu zero? Aquest mateix president  aturarà la construcció d’infraestructures no necessàries ni rendibles a la societat que només beneficien a algunes empreses? Creieu que propiciarà la sortida de les centrals nuclears de la llotja on es conforma cada dia el preu de l’electricitat, encarint-lo? Tot això és impossible perquè, o bé han cobrat comissions de les empreses que han de frenar, o tenen plans de jubilació en elles. Només es pot resoldre la qüestió, traient-los del sistema.

Per tot plegat és vital obrir la ventilació de la societat perquè escapin totes les pudors, les lleugeres i les denses, cal obrir a dalt i a baix per més endavant treure les excavadores i començar a aixecar tot el gruix de merda acumulada per portar-la a fer compostatge que serveixi per adobar el futur.

El canvi generacional hauria de permetre una nova llei electoral amb llistes desbloquejades acompanyades de llistes obertes indexades al territori. Hauria de permetre enfocar el futur encara més cap l’impuls exportador, capitalitzant les pimes. Hauria de permetre resoldre la desigualtat social que ens ve a sobre insistint com mai en la igualtat d’oportunitats en l’ensenyament. Hauria de canviar la constitució per possibilitar aquell sòl a preu zero i els desequilibris territorials. Hauria,…

Només ens ha quedat aixecar-nos de puntetes per no ofegar-nos en el gas fètid i respirar a fons. No sé si es podrà reformar l’estat espanyol ni si serà possible sortir d’Espanya, però el que sigui, si us plau, fem-ho! La corrupció és la pudor, però la infecció és a la classe dirigent, que cal canviar. Avui la mirada cap a Itàlia.