Aquest divendres 29 de juny s’ha celebrat el tercer Fòrum Impulsa. Enguany, el lema ha estat la cooperació en tots els àmbits. Si emprendre és difícil, si impulsar als joves és una tasca de llarg recorregut, fer-ho cooperant encara és més complicat, tot i que potser sigui l’única via en molts casos.

En un dia com aquest és fàcil que tots els assistents agafin moral per tirar les empreses i els projectes endavant, de la mateixa manera que va passar l’any passat o fa tres anys. La diferència ara és que la moral està més avall i que les dificultats encara són majors que les dels anys anteriors.

L’any passat vaig tenir el convenciment que els nous emprenedors joves estaven segurs de les seves possibilitats, cercant finançament de risc o bé cooperant entre ells. Així ho vaig escoltar de Pau Garcia Milà. Però aquest any el missatge ja no era el mateix. Vegeu algunes frases, “la generació Impulsa no tenim les coses fàcils, com tampoc les hi ha tingut abans altres generacions, però sí que tenim a l’abast les eines i la motivació per conquerir el nostre propi futur,… junts farem que els somnis es converteixin en realitat, amb iniciativa, il·lusió, molt d’esforç i, sobretot, col·laboració. Perquè el nostre futur és també el futur de la generació sènior.”

“La co-economia és, per sobre de tot, una nova actitud en la vida: estem saturats de recursos que no aprofitem, i això no ens beneficia ni en el pla individual ni en el col·lectiu. Hem de compartir tots aquells escenaris en què compartir ens fa feliços.”

“Júniors i sèniors tenim tantes coses per compartir… El talent és a tot arreu. Només cal que els joves, sigui quin sigui el nostre origen, tinguem una bona oportunitat. Animem les empreses, els professionals i les organitzacions representades avui aquí a fer aquest pas… No importa ni la nostra edat ni el nom de l’escola on hem estudiat. Avui dia fins i tot podem ensenyar coses als sèniors… Si us plau, sèniors, feu que les vostres empreses i organitzacions estiguin obertes a aquesta oportunitat… La col·laboració entre empreses, entre professionals, entre grups d’investigació, entre dirigents (polítics, empresarials, sindicals,…), entre els sectors públic i privat, entre el talent emergent i el talent establert… el Fòrum Impulsa és el lloc d’acollida de tots aquells que vulguin comprometre’s i implicar-se per estirar el carro i fer d’aquest món un lloc millor”

“No n’hi ha prou amb bones intencions: calen accions concretes, generoses i valentes. I no només dels júniors. Nosaltres, la generació Impulsa, us necessitem en plena forma. Sèniors: no us volem ni deprimits ni angoixats ni sense rumb. Us necessitem al 100%, només així el futur serà nostre.”

La conclusió que en puc treure és que els joves ara necessiten l’ajuda dels sènior més que abans; que, tot i que hi hagi molt talent, si no troba un accés al treball no es podrà desenvolupar. En anys anteriors, el missatge era que el talent jove era prou fort perquè els projectes es poguessin obrir camí per ells mateixos. El discurs d’avui ja no és aquest: ara s’anima als sènior a introduir el talent jove a les empreses perquè es pugui desenvolupar.

Mai com ara ha estat tan difícil resoldre aquest nus. Ens hem quedat sense administració que pugui invertir ni llogar, sense bancs que puguin finançar cap inversió i amb unes empreses que l’única cosa que fan és sobreviure. Com ho hem de fer per deslligar aquest nus? El Fòrum diu que col·laborant, però, com? Els polítics no són capaços de col·laborar entre ells i l’única que funciona bé és la que s’estableix entre Acció, l’Institut Català de Finances i les empreses. Poc a poc aquesta col·laboració donarà resultats amb l’augment de l’exportació catalana, però això no serà suficient per fer créixer les empreses i poder incorporar nou talent jove. Caldrà que tornin a invertir, cosa que demana resoldre el problema financer. Per un costat hi ha la possibilitat que el govern central creï la figura del crèdit industrial a llarg termini, directament des del ministeri d’Indústria o creant un banc d’inversió industrial com han fet els francesos. Per altra banda, si això falla -i almenys no hi serà fins els pressupostos de 2013, si és que el think tank madrileny s’adona que la indústria és la que pot estirar el país- només queda crear el cofinançament per a pimes i la canalització dels estalvis de la gent cap a les empreses, traient-los dels forat bancari i de l’immobilisme d’on es troben. Aquí també farà falta l’ajuda de l’ICF de la Generalitat.

Per tant, ara més que mai, fa falta que la societat civil surti de l’amagatall i lideri la sortida de la crisi, que s’organitzi per desfer els nusos que impedeixen a l’economia avançar.

El Fòrum Impulsa ha d’agafar nova embranzida, no havent-n’hi prou amb un acte anual. L’impuls de l’acte d’avui, l’energia de la il·lusió que crea, s’esvairà en poques setmanes, així que seria interessant programar més actes durant l’any; preferiblement més efectius i menys protocol·laris, que permetin un major contacte entre els propis joves i entre aquests i els sèniors.

La paraula associada a col·laborar es diu societat civil: l’impuls ha d’anar a la societat civil.