Divendres vaig participar en el Debat del cercle d’Infraestructures a s’Agaró. El tema era “L’energia, entre l’eficiència i la suficiència”. Els ponents eren el Sr. Josep Canós, director general d’energia de la Generalitat, el Sr. Josep Maria Rovira, director general d’Endesa Catalunya i jo mateix en representació del territori.
Amb les exposicions individuals vam anar desglossant els problemes que la societat tindrà arran de l’energia, per l’esgotament de combustibles fòssils. Vaig exposar un model pel que podem fer la societat electrodepenent, amb una penetració eòlica de fins el 71% a un cost raonable. Una vegada resolt el problema queda sempre el transport. És a dir, el paradigma és que gairebé podrem resoldre tots els problemes derivats de la manca de combustibles fòssils menys el transport. A partir d’aquest model vaig proposar l’acceleració de la construcció de la MAT, l’impuls definitiu dels parcs eòlics de l’Empordà, la difusió de la calefacció i l’acondicionament residencial amb geotèrmia i cogeneració, transformar el sistema Sau-Susqueda en un sistema de bombeig, connectar la xarxa de gas amb Europa, instal·lar una planta pilot per la minihidràulica de bombeig als Pirineus, col·locar comptadors digitals amb doble tarifa a les llars, i facilitar l’entrada de la moto i cotxe elèctrics. Tot això, amb les polítiques tarifàries adients, podria permetre que Espanya faci un estalvi d’un 16% en energia primària procedent d’energia fòssil importada.
Josep Canós va presentar el panorama energètic a Catalunya, explicant que el mix elèctric d’aquí és substancialment diferent del conjunt d’Espanya, amb un pes de les tres centrals nuclears del 53% i de l’energia eòlica del 4,7%. Va posar èmfasi en la complicació normativa del país que impedia qualsevol desenvolupament industrial i energètic. També va parlar de la resistència dels territoris i dels ajuntaments a les infraestructures energètiques fins el punt que va dir que, si el territori no resolia amb consens aquests problemes, l’administració de la Generalitat poca cosa hi podia fer. Ah no, per aquí no hi passo! Si la Direcció d’Energia espera que tothom estigui d’acord amb una infraestructura, si espera que li estirarem la catifa vermella perquè només vingui a inaugurar-la, va equivocada. La democràcia consisteix a fer cas al que vol la majoria. Perquè al territori hi hagi unes quantes persones que criden molt no vol dir mai que representin a la majoria. La representació la té qui guanya a les urnes, no els que més criden.
En Josep M. Rovira va anar comparant les xarxes elèctriques de les quatre províncies catalanes, demostrant que la gironina és igual que la de Tarragona. Va posar èmfasi en què Girona ha arribat a un màxim elèctric de 920 MW i que sortosament la setmana vinent s’inaugurarà l’arribada de la línia de 400 kV a Bescanó. Va dir que, passat l’estiu, una línia d’Endesa de 132 kV connectarà la línia de 400 kV amb la línia que va d’Olot a Salt, constituint llavors la primera aportació elèctrica nova a la xarxa de les comarques de Girona. Es va lamentar dels problemes econòmics de les centrals de cicle combinat pel fet que han d’estar aturades més temps del calculat en els projectes econòmics per culpa de la preferència eòlica. Va ser aquí quan va dir que no es faria la central de cicle combinat de Bescanó.
Durant el debat vaig explicar que les centrals de cicle combinat han de cobrar del sistema eòlic per estar aturades, en forma latent, esperant aportar energia quan la intermitència de les renovables ho requereixi. No és pas més car aquest model que un altre si es posen els costos on han de ser. Li vaig dir que si l’energia nuclear i hidràulica es paguen al seu cost, de 30 ?/MWh, hi ha marge per fer tot això, que si no es fa és per la resistència de les mateixes companyies elèctriques que es queixen. Ens va explicar que la conversió a bombeig de Sau i Susqueda no es fa per manca de rendibilitat amb les tarifes actuals.
En la intervenció del públic va aparèixer que a la Garrotxa s’estan executant nous projectes de cogeneració amb una potència de 41 MW fruit de la construcció d’una nova línia de 132 kV bloquejada durant anys per l’ajuntament de Sant Jaume de Llierca. És un exemple clar de com les infraestructures influeixen en el desenvolupament energètic i industrial.
En Josep Canós es va comprometre a resoldre tota la xarxa elèctrica gironina en els quatre anys de mandat, és a dir, abans del 2014. Segurament no ho vaig entendre bé i tindré ocasió de preguntar-li-ho aquesta setmana vinent, però si hem d’esperar tot aquest temps per connectar Bescanó amb Santa Llogaia en 400 kV, si hem d’esperar fer arribar la línia de 400 kV fins Riudarenes, vol dir que el tren passarà el 2012 sense alimentació de 400 kV, vol dir que el nus de Juià estarà sense millorar l’alimentació durant tot aquest temps, vol dir que l’alimentació del nus de Tordera, a la Costa Brava sud, estarà en precari com en les nevades de l’any passat fins el 2014.
Penso que ho he interpretat malament. Una cosa és que la connexió amb França arribi el 2014, però l’arribada de la línia de 400 kV fins a Santa Llogaia i Riudarenes ha estat prevista sempre abans de la fi del 2012. Els projectes estan llestos en espera que el polític de torn, ara el Sr. Canós, decideixi i resolgui el conflicte amb 5 ajuntaments del seu mateix color polític.
Potser ho he entès malament i haurem d’aturar l’arribada de l’AVE per manca de valentia política. Ho he de tornar a repetir? La democràcia consisteix a defensar els interessos de la majoria.