En l’article anterior deixàvem clara les necessitats energètiques de cada comarca, explicant molt bé que l’energia que utilitzem no és només l’electricitat que arriba a casa. Avui agafarem aquesta energia i la compararem, comarca a comarca, amb la que proposa el Plater. Així podrem veure quina comarca tindrà excedent energètic i quina tindrà dèficit.

El càlcul de l’energia que necessita cada comarca es pot fer per intensitat energètica sobre el PIB o sobre la població de cada una. El resultat no varia qualitativament, és a dir, les comarques que son excedentàries o deficitàries continuen sent-ho en ambdós mètodes.

Per fer el càlcul de l’energia que poden proporcionar les tecnologies del Plater hem suposat que la fotovoltaica tindrà unes hores equivalents de 1.500 hores i per l’energia eòlica de 3.000 hores.  Les hores equivalents son les que hauria estat treballant la central al 100% per generar la mateixa energia que produirà al llarg de l’any. Amb aquest càlcul li hem restat l’energia calculada necessària per a cada comarca que vam explicar en l’article anterior. Si el resultat és positiu, és que en aquella comarca hi sobrarà energia, si és negatiu vol dir que no pot generar tota l’energia que necessita amb la previsió del Plater. Això ho he posat en un mapa amb rodones de diàmetre diferent segons la magnitud del resultat.

Excepte el Lluçanès (perquè no hi havia totes les dades disponibles), a Catalunya hi ha 23 comarques que son deficitàries i 19 que son excedentàries. A les comarques de Girona sorprèn que l’única comarca amb excedents sigui l’Alt Empordà. La resta, Pla de l’Estany i Baix Empordà inclosos, son totes deficitàries, de forma que el Plater no arriba a cobrir les necessitats energètiques actuals. Per suposat l’àrea amb més dèficit de totes és la de Barcelona, amb el Barcelonès que te un dèficit de -77,2 TWh, el Vallès Occidental amb -30,3 TWh, el Baix Llobregat amb -27,4 TWh, el Maresme amb -14,9 TWh i el Vallès Oriental amb -12,7 TWh. Fora d’aquesta zona metropolitana el Tarragonès té un dèficit energètic de -8,2 TWh, el Gironès de -5,4 TWh, el Garraf de -4,9 tWh, La Selva de -4,9 TWh i el Baix Camp de -4,2 TWh. La resta de comarques tenen dèficits petits. Pel que fa a les comarques amb excedents, que amb el Plater generen més energia que la que necessiten avui, la més gran son Les Garrigues, amb un excedent de 7,3 TWh, seguit del Solsonès amb 5,4 TWh, la Terra Alta amb 5,3 TWh, la Ribera d’Ebre amb 4,9 TWh i la Conca de Barberà amb 4,6 TWh. La resta tenen excedents petits.

La distribució en el mapa és força visual: cap a la costa i cap al nord hi ha dèficits i cap a ponent i al sud hi ha excedents.

Ara podem veure l’ocupació prevista pel pla a cada comarca. El rati previst pel càlcul ha estat de 0,3 ha/MW per l’energia eòlica i de 1,39 ha/MW per la fotovoltaica bifacial. Si  calculem la superfície de l’excedent per comarques, les més afectades son el Solsonès amb el 2,5%, l’Urgell amb el 2,1%, la Conca de Barberà amb el 2,2%, Les Garrigues amb el 2,1%, la Segarra amb el 1,7%, l’Alt Camp amb el 1,4%, el Moianès amb el 1,4%, la Noguera amb el 1,1%, la Ribera d’Ebre amb el 1%, la Terra Alta amb el 1,04% i el Priorat amb el 0,8%. La resta de comarques tenen valors molt baixos o son deficitàries.

Si ara comparem tota la superfície a Catalunya pel sistema elèctric, tindrem que la fotovoltaica ocuparà 457 km², la eòlica 90 km², la xarxa principal de línies MAT (a 400 kV) ocupa 140 km², els cicles combinats de gas ocupen 15 km² amb les seves línies i la nuclear ocupa 1,5 km², a la que caldria afegir l’ocupació de les línies MAT de 140 km². La superfície de Catalunya és de 32.108 km² i la suma de totes les ocupacions que hem dit és de 703,5 km², és a dir, un 2,19%, de les quals les renovables son l’1,7%. Si n’hi ha menys caldrà més línies de 400 kV a raó de 0,2 km² per cada quilòmetre de línia.

Arribats fins aquí tothom pot dir que ell no necessita cap impacte en superfície, que ja li està bé el que te. Pressuposa que les centrals nuclears no tenen vida i que la refrigeració mai serà un problema. Però no veu que ja està patint l’impacte del canvi climàtic, dels residus i de l’ocupació del territori amb línies MAT.

Per intentar veure-ho de forma objectiva podem mirar l’Index de Sostenibilitat Global, un índex multicriteri, on la Taxa de Retorn Energètic (EROI) de cada tecnologia es divideix pel CO₂ que genera, pels residus que deixa i per l’ocupació al territori. Si ponderem el CO₂ (canvi climàtic irreversible) i els residus (toxicitat i necessitat d’aïllament a escala geològica mil·lenària) com el 33% per a cada un, l’Índex de sostenibilitat per a cada tecnologia queda com segueix: energia eòlica terrestre 85 (sobre 100), energia hidràulica 81, energia fotovoltaica 72, energia nuclear 54, energia de gas amb cicle combinat 18, electricitat amb carbó 04.

No es pot ser ignorant ni irresponsable. Ens toca decidir què és més important per a nosaltres, el que veiem, l’impacte de les plaques fotovoltaiques, dels aerogeneradors, de les línies d’alta tensió, o bé el que no veiem, com el CO₂ o els residus nuclears, amb una vida de 100.000 anys. Podem elegir, continuar sent cecs o obrir els ulls.