Al llarg del debat sobre el Plater, el pla territorial d’implantació de renovables a Catalunya, estem constatant com molta gent creu que la potència eòlica i fotovoltaica que el pla li atorga és molta més de la que necessita. La majoria té al subconscient que l’energia només és l’electricitat de casa seva que li permet llum, la nevera, la televisió, l’ordinador, el telèfon i l’aire condicionat, si en té. Però no tenen en compte l’energia de la seva mobilitat en transport públic o privat, ni l’energia que ve embeguda, és a dir, incrustada als productes manufacturats que compra (el plàstic és el 8,4% del pes dels aliments), ni l’energia que ve incorporada amb el serveis que rep, per exemple en serveis sanitaris, d’ensenyament, d’administració, funeraris, de neteja, de seguretat… Més encara: la majoria de la gent no sap que, per tenir 1 kWh de tota l’energia a l’abast a Catalunya, en necessita 1,66 kWh degut a les pèrdues de transformació. Per tant, en aquest debat cal fer una aproximació més general. Quan consumim una ampolla de vi del Priorat o de l’Alt Empordà, per exemple, utilitzem energia en el premsat, en l’acondicionament del vi, en la fabricació de l’ampolla, en el sistema d’emplenat i encaixat, en el transport i en la distribució a la botiga. Això passa amb tots els productes i serveis. Quan naixem ho fem majoritàriament en un hospital, i tots els serveis que tindrem al llarg de la vida, el pediatra, l’escola, l’institut, la universitat, les colònies, les vacances, els concerts, el treball, la nova llar, les trobades amb els amics, els viatges en cotxe, en tren o en avió, l’assistència quan ens fem grans i fins l’enterrament, tot, tots els serveis, actes i compres per satisfer el nostre dia a dia, necessiten energia. I com a tal complexitat s’ha de veure.

No serveix de res que a l’Alt Empordà diguin que ells només han de produir l’electricitat que necessiten, perquè no és veritat. Han de fer servir un munt de productes i serveis amb energia, molta de la qual avui prové de Barcelona en forma de gasolina o gas natural. Dit això, el més honest és englobar tota l’energia primària que utilitza Catalunya i dividir aquest valor pel número d’habitants. Aquesta és l’energia que necessita cada habitant de Catalunya avui de la forma més objectiva.

L’última dada oficial de l’ICAEN que tenim de l’energia primària és del 2023 i va ser de 265 TWh que, dividit pels habitants d’aquell any, 7,9 milions d’habitants, deixa un rati d’energia primària de 33,5 MWh/habitant. Aquesta xifra està molt lluny dels 3,5 MWh elèctrics que paga cada any una llar a la companyia elèctrica. On és, doncs, el problema?

Primer hem de recordar que aquesta energia elèctrica de casa és final, no la primària que es necessita per produir-la. Per entendre-ho cal veure que la generació nuclear necessita 3,03 MWh d’energia provinent de l’urani per cada MWh que entrega a la xarxa, els cicles combinats de gas tenen un consum de 1,75 vegades d’energia de gas més que l’electricitat que connecten, mentre que les renovables generen una unitat per cada una entregada a la xarxa. El rati de Catalunya el 2024 per generar electricitat va ser de 2,39 MWh per cada unitat que va anar a la xarxa. Així l’electricitat anual mitja de cada habitatge, calculada ara per habitant, la hem de situar en 3,3 MWh/any. La calefacció, l’ús de gasoil, de gas natural i de gas butà per escalfar a Catalunya és d’una mitjana de 1,45 MWh anuals per habitant. Pel que fa a la mobilitat, els cotxes, busos, trens i avions que utilitzem, requereix una energia primària de 5,2 MWh per habitant. Les mercaderies que circulen en camió necessiten una energia primària anual de 3,9 MWh per habitant. La construcció d’edificis, de carreteres i altres infraestructures públiques requereix una energia primària anual per càpita de 2,1 MWh. Tot el sector industrial i manufacturer necessita energia elèctrica i combustibles que, expressat en energia primària anual per habitant, té la xifra de 9,3 MWh. El turisme necessita una energia per càpita de 1,8 MWh.  L’administració i els serveis professionals requereixen una energia primària de 1,4 MWh per habitant. Finalment hi ha una utilització no energètica dels combustibles per química orgànica (per exemple plàstics o productes farmacèutics), pèrdues de transformació (en refineries) i pèrdues en transport en xarxes, que signifiquen una energia primària per càpita de 5 MWh a l’any. La suma total dona la xifra de 33,5 MWh/càpita i any que hem vist abans.

Agafem doncs la dada d’energia primària de 2023 per habitant com a dada base que prendrem per saber quina energia fa servir cada comarca en funció del número d’habitants. Aquesta dada expressada en MWh/habitant, també la podem obtenir en funció del PIB de la comarca, i donaria un rati de MWh/PIB. Les dues donen resultats semblants. Multiplicant el rati per habitant pel número d’habitants o el rati de PIB pel valor del PIB comarcal obtindrem les necessitats energètiques en energia primària de cada comarca.

En un primer cop d’ull ja s’identifica una obvietat: la comarca que necessita més energia és el Barcelonès, seguida del  Vallès Occidental, del Baix Llobregat, del Vallès l’Oriental i del Maresme. A més distància les comarques que més energia necessiten son el Tarragonès, el Segrià, el Gironès, el Baix Camp, Osona i La Selva. La resta de comarques necessiten molta menys energia.

A partir d’aquestes dades, calculant l’energia que proposa el Plater, veurem els excedents i els dèficits de cada comarca i la superfície que la introducció de generació renovable implica. Però això ho farem en un article proper.