El canvi de govern ha posat en qüestió una novetat escolar que encara no s’ha estrenat: les vacances escolars de febrer. La consellera Irene Rigau, volent complir amb una promesa electoral del seu partit, s’ha afanyat a posar en dubte el compliment de la setmana dient que no hi ha diners per suportar les activitats derivades d’aquesta mesura.
Les vacances escolars són importants pels seus subjectes, alumnes i professors, però també per la resta de la societat i pel món de la producció. La influència de les vacances escolars en els hàbits dels pares és notable. Alhora les necessitats dels pares es traslladen a les empreses, afectant així tota l’economia.
Catalunya, i en menor mesura Espanya, és un país que té vocació industrial, per bé que en els darrers deu anys això s’ha diluït. Cada setmana que passa s’escolta més que cal tornar a donar pes a la indústria, sector que estira tota la investigació i el desenvolupament de la societat. Els mateixos economistes que fa anys deien que havíem de viure dels serveis, que no passava res si es tancaven o es traslladaven indústries, ara clamen pel retrobament industrial, posant èmfasi en la paraula productivitat. Ah! bella paraula, sobretot pels que no entenen el seu contingut.
Les empreses no poden recuperar la productivitat com aquell que la va a comprar a un supermercat, o com el que la va a cercar en uns exercicis espirituals, no, la productivitat és fruit d’una actitud de l’empresa, dels seus components i de la societat que l’engloba. És més una predisposició, lluny de ser una inversió.
La productivitat es mesura dividint els bens que una empresa o país pot produir, pels seus recursos. La mesura més evident per augmentar una productivitat és augmentar els dies de producció, fet que ajuda a aprofitar millor les inversions fetes. Per exemple, un augment de productivitat sanitària seria l’augment de les hores de quiròfans, d’aparells de detecció sofisticats (ressonància magnètica),… En el món hoteler un augment imprescindible de productivitat passa per desestacionalitzar les vacances dels clients, creant l’oferta adient. En el món de la indústria aquest augment d’activitat passa per treballar les nits, els caps de setmana i durant gairebé tots els dies a l’any: només això permet amortitzar inversions sofisticades d’alt valor econòmic.
Es parla que és molt important racionalitzar els horaris del treball amb els de la família, cosa que a la pràctica vol dir sincronitzar els horaris escolars amb els del treball dels pares.
Doncs bé, comencem per aquí, sincronitzem els horaris de la societat per permetre que les empreses ho tinguin millor per treballar. Us explico res de nou si us dic que cada vegada que hi ha un pont les empreses industrials reben un cop de peu? Sí, sí, ja sé que el número de dies de vacances a l’any són els mateixos hi hagi pont o no, però un dia de treball enmig de dos dies festius és una invitació a no fer res, a no agafar la concentració que requereix el treball, quan no és una barbaritat des del punt de vista energètic si s’ha d’escalfar un procés. Aquest punt és molt fàcil de resoldre traspassant totes les jornades festives entre setmana a un divendres o a un dilluns, tal i com fa Estats Units. La setmana boja per antonomàsia, l’excel·lència de la imbecil·litat és la setmana de la Puríssima, amb dos festius separats per un dia feiner.
Anem ara a la Setmana Santa. Creieu que és intel·ligent tenir tota la distribució de vacances pendents de com caurà la primera Lluna plena després de l’entrada a la primavera? És lògic que aquesta setmana balli entre finals de març i finals d’abril segons l’any? Si aquesta setmana de vacances de primavera (que no té perquè coincidir amb Divendres Sant) es posa fixa en el calendari serà fàcil posar-ne una altra a finals de febrer.
Parlem ara de Nadal. Ningú discuteix la setmana entre Nadal i cap d’any. Però la festa de Reis obliga a allargar gairebé una setmana més les vacances. No es pot posar fix els Reis a un divendres i així tothom va a treballar el dia 2, tal com fan els altres països del món?
Tot això és per poder distribuir durant l’any més setmanes escolars que disminueixin els pes de l’agost en el conjunt de vacances. L’agost és un mes difícil de treballar encara que es vulgui: molts proveïdors i clients han tancat, essent difícil resoldre qualsevol problema no previst. Les empreses que volen treballar no troben camions per enviar o rebre les mercaderies, pel fet que els transportistes no troben retorns per fer, donada la baixa activitat productiva. A la costa i a la muntanya els hotelers, durant quinze dies, no saben on posar la gent, desitjant que el període vacacional s’estiri en el temps. Tothom surt beneficiat de la desestacionalització de les vacances. Només cal vèncer les resistències prehistòriques.
La distribució del període de vacances passa pel calendari escolar, només cal copiar als països veïns. És una oportunitat per ajudar a recuperar la productivitat que manca al país.
Senyora consellera, espero que consulti la setmana de vacances amb els seus col·legues consellers Andreu Mas Colell i Xavier Mena, entenent que una decisió com aquesta afecta a tota la societat. Em consta que aquests entenen la paraula productivitat.