Aigua per aclarir les idees
Vinc escrivint articles sobre el problema de l’aigua des de l’any 2007. A Girona la sostracció de l’aigua del riu Ter per alimentar la metròpoli de Barcelona és un tema present des que va començar, a l’any 1967, amb el Nou Abastament d’Aigua a Barcelona. Aquella obra, dirigida per l’enginyer de camins, canals i ports, Joan Maria Compte, va fer possible que, de forma continuada i ininterrompuda, s’enviessin 8 m3/s d’aigua del Pasteral fins a Barcelona. El canal de 58 km, excavat gairebé tot en túnel, té un diàmetre de 3,05 m. Va des del Pasteral, a 183 m. sobre el mar, fins a Cardedeu a 158 m, on hi ha la planta potabilitzadora. Des d’aquí l’aigua s’envia per un altre túnel de 23,4 km i 3 m de diàmetre fins l’estació distribuïdora de la Trinitat. En total el volum d’aigua que s’ha enviat des del Ter a Barcelona ha estat de 252 hm3/any fins el 2017, quan es va fer l’Acord de la Taula del Ter. Aquest acord diu que a l’any 2028 l’aigua transvasada serà de 90 hm3/any. A l’any 2021 l’aigua del Ter significava encara el 61% de l’aigua a la regió metropolitana.
El programa de l’ACA per 2022-2027, redactat dins el Pla de Gestió i Programa de Mesures del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, preveu la reducció de la portada d’aigua del Ter, substituint-la per aigua regenerada i aigua dessalinitzada. Si l’aigua del Ter tenia un consum energètic negatiu, perquè aprofitava l’energia potencial del desnivell amb una generació de 0,1 a 0,2 kWh/m3, la dessalinització té un consum de 3,8 kWh/m3. Això comporta dos problemes, el consum d’energia i l’impacte de la salmorra resultant de la separació de la sal de l’aigua.
En el temps hi ha hagut més propostes alternatives, com la que va proposar el govern Pujol de portar l’aigua del Roine aprofitant que també s’havia de portar fins a Montpeller, o la de connexió de la conca de l’Ebre amb les conques interiors de Catalunya.
Totes les possibilitats, totes, han sigut atacades per una part de la població que està contra tot, el col·lectiu que ara en diem Nimby. La portada del Roine no, la de l’Ebre tampoc, les dessalinitzadores consumeixen energia i impacten amb la salmorra, i fins i tot, abans de la sequera de 2008, havia escoltat que calia enderrocar els pantans perquè eren franquistes i impedien el flux natural del riu. Des de fa molts anys surfegem sobre una quantitat majúscula de despropòsits fruit de col·lectius que no tenen sentit comú i campen amb el cap ple d’ocells i floretes. La societat catalana no ha sabut fer front a aquest repte com tampoc ho sap fer amb l’habitatge, l’energia, la salut i l’ensenyament. L’any 1996 el president Jordi Pujol no va ser prou valent per agafar la direcció del Roine, el Tripartit no va ser valent per fer un transvasament de les conques de l’Ebre i el govern actual està atrapat en el temps, sense tenir les dessaladores a punt per resoldre la crisi de sequera actual.
En tot aquest debat cal posar arguments per adoptar decisions. Prendre 252 hm3 té un cost potencial important per on passa el Ter a les comarques de Girona. L’aigua és un recurs, com ho pot ser la Sagrada Família, que aporta turistes. L’aigua serveix per produir en l’agricultura, en la indústria i per donar servei al turisme. En cada una d’aquestes activitats possibilita la generació de riquesa. Per exemple per produir pomes al Baix Ter, el Valor Afegit Brut (VAB) és de 5,4 euros per cada m3 d’aigua que rega en gota a gota, en l’àmbit industrial aquest valor pot ser de 120 €/m3, i en l’àmbit turístic pot anar de 105 €/m3 fins 211 €/m3 depenent de l’estalvi d’aigua que facin. A les comarques de Girona s’utilitzen 49 hm3 per aigua domèstica, 19 hm3 per aigua industrial, i uns 40 hm3 per agricultura dels que 11,2 hm3 són per fruiters i la resta per altres cultius, tot i que hi hauria un potencial per regar per aspersió de 340 hm3, que ara no es pot fer. Si posem números al potencial que deixa de produir l’aigua que s’envia a Barcelona, amb una sostracció històrica de 252 hm3, les comarques de Girona perden un potencial econòmic de 13.189 milions d’euros anuals (750.000 milions en els 57 anys!). Si aquest volum és de 135 hm3, que sembla que és l’actual, la riquesa potencial perduda és de 5.700 milions anuals.
Tot això sense rebre ni un euro de compensació durant els 57 anys que ha durat l’extracció. A l’Ebre en aquest episodi d’aiguat del mes de març, durant 15 dies el cabal ha estat entre 800 i 1.000 m3/s. Si durant aquests 15 dies s’hagués extret només 400 m3/s i s’hagués bombejat a un pantà (Santa Anna, a 80 km), per connectar posteriorment amb les conques internes (amb Rialb, amb Sant Ponç, amb Baells i amb Sau), el volum emmagatzemat hagués estat de 500 hm3, resolent tots els problemes de la sequera en 15 dies. Però, clar, no toquis ni una gota de l’Ebre que li fas mal al impedir que baixin prou sediments. Els sediments estan retinguts als pantans i és qüestió de fer accions per fer-los baixar riu avall. Aquest argument no és suficient per impedir que Barcelona acabi matant el Ter i tota la geografia.
El problema és de sentit comú i de superar les ideologies progre que dominen l’espectre polític català. La contaminació d’arguments del Comuns, de la CUP i de ERC fan impossible que es comuniquin les conques hidrogràfiques, que es facin a temps les dessaladores, que s’implantin els parcs renovables (des de 2021 només 100 MW eòlics i 17,9 MW fotovoltaics), que es facin 16 mil habitatges públics cada any, que les escoles no es coguin per la calor a partir de maig i estiguin permanentment en barracons, que hi hagi els sanitaris i funcionaris de seguretat que necessita el país… enlloc de parlar de “totes i totis” i ser xupiguais anant pel món, per exemple a Hollywood a buscar l’oscar al millor govern. Si no hi ha recursos, no n’hi ha per ser guai i el que cal, per una vegada, és que la gent que entra al govern vegi que necessitem una reforma sideral de l’administració, que es podria inspirar en el llindar d’eficiència que ja té el teixit empresarial català. I per això mateix és menester que els polítics hagin tingut prou experiència professional en el món privat. Només així sabran el que costa guanyar els diners i per què se n’ha de fer un ús molt exigent, prioritzant les urgències de la societat, canviant els pardals mentals pel sentit comú.
8 thoughts on “Aigua per aclarir les idees”
Quina llastima, com sens escola el país . En el fons nosaltres també som part del problema en no haver sapigut revertir la tendència . Quanta raó tens , quan poses el dit en la nafra del Nimby i tot indica que no te aturador.
Joan, gracies pels teus articles setmanals . Fins la propera
Esplèndida i trista exposició de la realitat del nostre país, si, el col·lectiu majoritari s’ha transformat en un mantra del “ no ha tot” que això ens fa mes guais, però aquesta postura ja fa temps que ens porta al desastre total, amb el beneplàcit dels governants. Vergonyós tot plegat!
Gràcies per aquest article tant aclaridor .
Gracies joan com semore molt acertats els teus comentaris i matisos
Gràcies per els teus articles, sempre resulten molt encertats; Tal com dius no hauria de ser possible poder accedir a la gestió d’un país, sense una previa experiència constrastada en l’àmbit privat, lamentablement la mitjana de la població te un nivell crític quasi nul, i la tendència es cada cop pitjor, segons el meu entendre haurem de passar èpoques ‘de gana’ igual que els nostres avis, per tornar a crear una societat amb ganes de prosperar un altre cop.
Salutacions
No ho podries dir més clar!
Clar com l’aigua de beure!
Totalment d’acord i per descontat, el “sentit comu” no ronda per enlloc en la poltica. Aixi va el pais, costa avall.
Article molt interessant. D’entrada estic d’acord amb vostè que el camí a seguir és la interconnexió de conques hidrogràfiques, ara bé, si hi penses una estona t’adones que la qüestió no és pas tan senzilla com sembla, i que hi ha molts meandres. Connexió amb el Roina, d’acord, però és evident que els francesos l’aigua no ens la donaran de franc, ens la faran pagar. A quin preu? I si en el futur també tenen problemes de sequera, poden tancar l’aixeta i dir que primer són els de casa; i precisament aquest l’argument que sempre han emprat la població dels marges de l’Ebre. Que s’enviarà a Barcelona l’aigua pel broc gros, i ells es quedaran amb les escorrialles, i de raó no els en falta vist el que vostè explica que ha passat amb les aigües del Ter cap a la capital, i Girona de cal si en queda.
És una llàstima que l’aigua a vessar de l’Ebre hagi anat directament a mar, però que amb quinze dies de bombar-la a altres conques solucionem la sequera i va un bon tros. Per molt diàmetre que tinguessin les canonades és impossible, ara bé un pedaç sí que li haurien posat. Com diu el refrany “de mica en mica s’omple la pica”.
I per acabar parlem dels polítics. El dotze de maig n’hem de triar un altre tongada. Jo fa més de deu anys que voto en blanc perquè no n’hi ha cap que em faci el pes.
Està clar que si segueixen els mateixos anem de cap al desastre.
Això només ho poden solucionar, i costarà, gent preparada i competent: enginyers ADE, biòlegs, climatòlegs, etcètera. Vostè que té empenta i iniciativa per què no munta un partit amb tècnics i professionals contrastats?
El meu vot, el tindrà, i com jo, penso que el de molta gent amb dos dits de front que està farta de tota aquesta nória.