En anteriors articles hem parlat de la necessitat de dur a terme canvis conductuals per poder assolir la transició energètica. Canvis que porten a la frugalitat, com per exemple mesurar l’ambició, realitzar l’acceptació d’un mateix o saber separar correctament el plaer de la felicitat. Avui m’agradaria complementar aquesta visió entorn de les disfuncions que causen els canvis tecnològics en els valors morals.

Hi ha qui diu que la tecnologia causa un declivi moral, mentre que altres suggereixen que ens pot ajudar a treure el millor de nosaltres mateixos. No es poden posar en dubte les aportacions que ha fet la tecnologia en la modernitat. Des de l’invent de la roda, a la intel·ligència artificial, passant per la impremta. Cada descobriment nou ha canviat la vida de la humanitat, a vegades per bé, en els àmbits de la salut, de l’ensenyament, de la comunicació o del treball, però també per mal, en l’àmbit de la guerra en la seva missió de matar homes i destruir instal·lacions. Cal dir, però, que els valors morals son canviants i depenen de cada geografia: no són igual els valors a la Xina dels nostres, per exemple. La moral és un conjunt de creences personals que constitueixen el nucli com a individus. Al seu costat, l’ètica està formada per expectatives i sancions que es defineixen i es fan complir en una determinada cultura i societat. Tot plegat es produeix en un període històric determinat i depèn de cada grup cultural. Per exemple, en un país està prohibit triar el gènere d’un embrió, en altres es poden fer embarassos amb tres persones, i a Xina és il·legal que una dona soltera congeli els seus òvuls. En el camp militar, si per a nosaltres no és admissible matar persones, per un professional militar, aportar tecnologia aèria o amb drons és més moral perquè permet menys danys col·laterals. La globalització tendeix a homogeneïtzar els valors, però la velocitat en la que avança la tecnologia els està modificant perquè el cervell humà està en constant canvi: sobretot evolucionen les parts que posen en perspectiva i que permeten ser empàtic. Aquestes habilitats entren en joc quan tens una interacció cara a cara amb algú i es poden observar els gestos facials i l’entonació de la veu. I s’alteren quan no hi ha interacció.

La massificació d’Internet està modificant de forma substancial i ràpida el conjunt de valors. Estar 9 hores diàries darrera una pantalla, atenent xarxes socials, arrossega l’individu a un aïllament, el desconcentra de forma que acaba perdent el valor del treball i el fa anònim, permetent-li passar fora del control de les regles de la societat. Aquest anonimat empeny molts individus a fer barbaritats i a desviar-se de les normes socials.

Tot això és el que estem veient en els joves aquests darrers anys. Possiblement la pandèmia ho va accelerar, però certs programes com Instagram i TikTok en són més responsables. Permeten al jove viure en un món virtual que no té res a veure amb la realitat on es troba, fet que el pot portar a la frustració. El periodista francès Jean Sebastian Ferjau diu que tots els símptomes sobre la salut mental dels joves estan en alerta. Explica que els estats van tardar 50 anys a haver d’actuar contra el tabac tot i tenir prou indicis de la seva mortalitat. Ara, diu, caldria actuar sobre TikTok, un tsunami silenciós que afecta als joves amb patiment, depressió, aïllament i assetjament. Moltes estadístiques detecten la mateixa tendència. A França un 40% de joves pateixen símptomes depressius, a Catalunya, segons un sondeig dels departaments d’Educació i de Salut entre 267.000 joves, també es troba el mateix percentatge del 40%, dels quals un 8,8% tenen ganes de morir-se, un 13% expressa tristesa o ràbia, i un 7% té por.

Cal donar la volta als efectes negatius de la tecnologia i no deixar que aquesta (o algú fent-ne un ús deliberadament destructiu) degradi el nostre entorn social. L’ús de la intel·ligència artificial es pot aprofitar de forma positiva, per avançar en la moral. Podria triar com optimitzar l’assistència sanitària, l’educació o l’eficiència energètica. Per exemple, les empreses podrien donar consells de com consumir amb menys recursos materials, energètics i monetaris, enlloc de fer propaganda que fomenti el consum pel consum. És un canvi de paradigma que donaria valor a unes empreses front a altres.

Les noves tecnologies ens donen més poder per actuar, cosa que significa que hem de prendre decisions que abans no havíem de prendre. Si en el passat les nostres accions estaven limitades per la nostra debilitat, ara, amb tant de poder tecnològic, hem d’aprendre a limitar-les voluntàriament pel nostre judici, per la nostra ètica.

Tenir accés a tanta informació i a tanta gent implica que s’expandeixin ràpidament notícies falses per part d’actors dolents. La temptació de poder sense ètica és un perill que cal evitar ara més que mai. Si hi ha un poderós sense bondat, és un perill per la societat: es pot destruir a ell mateix i endur-se moltes vides innocents, exemple que ja hem vist en la història i en actes terroristes.

Si la modernització de la societat fa que l’individu adquireixi cada vegada més importància, substituint gradualment la família, la comunitat o el grup d’amics com a unitat bàsica de la societat, caldrà un acte d’equilibri per compensar aquesta tendència. Potser cal un retorn als fonaments: revisar els primers filòsofs grecs i els de la il·lustració, amb els drets humans. Buscar un nou pensament que equilibri el conflicte entre l’ordre i el caos, que contrapesi la força de la tecnologia en el comportament humà. Posar en pràctica valors com el treball, la solidaritat, l’empatia, la humilitat, la modèstia, el respecte, la justícia, l’amor, la llibertat i la tolerància, esdevé ara mateix una necessitat per compensar la deriva on ens arrossega la tecnologia. Ho veiem descarnadament amb el patiment dels joves. Es pot compensar potenciant més esport, llocs on es puguin agrupar i compartir aficions, recomanar-los actes a l’aire lliure, fer activitats manuals, facilitar-los debats entre ells…

Si ja serà difícil fer la transició energètica que exigirà frugalitat, sense resoldre la pèrdua de valors morals, el camí serà impossible. Serà la selva, amb la llei del més fort, a l’estil de l’oest americà.