Després de dos anys donant voltes, aquesta setmana la Unió Europea s’ha decidit per fi a fer públic el full de ruta per frenar el canvi climàtic. La tardança en prendre aquestes decisions prové de la dificultat del camí, de la duresa de canviar un model d’economia i de vida, d’haver de superar pressions de grups amb influència i també de la por a la revolta de la població, com va passar amb els Gillets Jaunes a França. Però, com que no hi ha més camí que fer front a la realitat que tenim a sobre, cal prendre decisions, encara que sigui a contracor. Els fenòmens meteorològics cada dia ens van recordant que el canvi climàtic és present per la duresa dels seus efectes, sigui en sequeres i incendis, sigui en inundacions, com les d’aquesta setmana al cap de Creus i a la conca del Rin.

El programa de la UE, dit Fit for 55, posa com a objectiu assolir a l’any 2030 el 55% de reducció de les emissions que hi havia el 1990. A Catalunya aquell any vam tenir unes emissions de 38,6 milions de tones de CO2. Avui tenim unes emissions de 44 MtCO2. Reduir el 55% des de 1909 vol dir que a l’any 2030 haurem de tenir unes emissions de 17,4 MtCO2. Fins avui els objectius de la Generalitat eren la reducció de les emissions del 40% respecte les de 2005, és a dir, un objectiu de 34,4 MtCO2, el doble del nou objectiu. Des de 2016 les emissions de Catalunya gairebé són constants en 44 MtCO2, és a dir, això no és mou, el moviment no ha engegat perquè no hi ha l’objectiu a la societat catalana: ni els polítics, ni els ecologistes, ni els economistes, ni els empresaris, ni els ciutadans estan prenent accions tangibles de prou envergadura. Catalunya està aturada i, fent-ho, està perdent oportunitats de futur, que inevitablement estaran vinculades al nou paradigma de sostenibilitat.

La UE constata que la generació elèctrica i les indústries intensives en energia han disminuït un 42,8% les seves emissions en els últims 16 anys arran de l’aplicació del sistema ETS (Emissions Trading System) pel qual es va crear el mercat de CO2. Avui el valor del CO2 en el mercat està per sobre de 50 €/tCO2, quan fa dos anys estava tot just a 15 €/tCO2. La UE modifica els sectors industrials afectats pel mercat ETS i ha decidit incloure l’aviació a partir de l’any 2025. Crea un nou mercat anomenat ESR pels combustibles de carretera i pels de calefacció, que anirà augmentant el preu de les emissions vinculades a aquestes activitats de forma progressiva. A més, el nou paquet de mesures assigna emissions de reducció estrictes per a cada estat pel que fa al consum en edificis, transport domèstic i marítim, agricultura, residus i petites indústries. Aquestes mesures es prenen en base al nivell de PIB per càpita de cada estat. Pel que fa a l’agricultura i política forestal, estableix un objectiu global de la UE per a l’eliminació de carboni amb embornals naturals. Així estableix que l’agricultura i el forest siguin neutrals en CO2 a l’any 2035, incloent l’ús de fertilitzants i la ramaderia. En aquest apartat es proposa plantar 3.000 milions d’arbres fins el 2030.

Pel que fa a la producció d’energia, es posa l’objectiu en la generació renovable de tota l’energia en el 40% pel 2030: transport, calefacció i aire condicionat, edificis i indústria. Ara Catalunya té només el 5,3% d’energia renovable. Especifica clarament que els estats han de promoure la bioenergia en forma de biomassa llenyosa. Essent pràctics, exigeix a l’administració pública la renovació anual del 3% dels seus edificis, creant una onada de rehabilitacions que creï llocs de treball i disminueixi els costos d’energia.

Pel transport de cotxes és més restrictiu i proposa una reducció d’emissions pels cotxes nous del 55% pel 2030 i del 100% pel 2035, amb la qual cosa vol dir que el cotxe de combustió es deixarà de fabricar el 2035 si no és que apareix un combustible renovable. Aquí premia als estats a planificar punts de recàrrega (750.000 a Catalunya) perquè n’hi hagi un d’elèctric cada 60 km. Pel que fa al transport marítim de vaixells de més de 5.000 tones, la reducció d’emissions serà del 6% el 2030, el 26% el 2040 i el 75% el 2050.

Finalment la UE crea una protecció de fronteres pel CO2, per evitar que certs productes deixin de fabricar-se a la UE i entrin de fora, amb la figura del Carbon Border Adjustment Mechanism (CBAM) que d’entrada afecta a pocs sectors com acer, alumini, ciment, plàstics, productes químics i petroliers.

Totes aquestes mesures tindran un impacte notable en la nostra forma de viure, amb el risc que molta gent i empreses es vegin expulsades de l’economia. Per això la UE ha decidit crear un Fons Social del Clima amb 72.000 milions d’euros pel període 2025-2032. Això vol dir que a Catalunya li toquen 172 milions d’euros per cada any del període. Però l’impacte de la política d’emissions en forma de cost de CO2 serà d’uns 2.400 milions anuals, cosa que deixa veure de cop la pèrdua de riquesa de cap a 300 euros anuals per a cada català, 900 per família. Encara hi hem d’afegir la pèrdua de l’economia de certs productes, com la producció de gasolina, en uns 5.000 milions més, la pèrdua de producció de plàstic o el canvi tipològic en el turisme amb la fi dels vols low cost.

Per compensar aquesta pèrdua és bàsic aprofitar les oportunitats que es troben en el canvi, com són les inversions en el desplegament renovable, la creació de nova tecnologia i nous coneixements en la reducció d’energia, la construcció de bateries, de xarxes intel·ligents, la reducció de residus, la generació de gas renovable amb residus urbans, forestals i de purins…

És tan fort l’impacte que el nou camí té en les nostres vides que no es pot deixar escapar cap possibilitat de noves inversions renovables. I aquí, com en altres aspectes de la vida, cap és cap. Si Catalunya no és renovable, externalitzant totes les accions, farà el camí del declivi econòmic i els nostres nets no ho perdonaran: aniran a cercar els noms dels dirigents responsables del desastre, els que avui manen.