Quan sovint es parla de qüestions d’energia renovable s’enfoca el tema exclusivament a l’electricitat sense saber que el combustible pel transport i per l’energia tèrmica suposen la major part del consum d’energia de la nostra societat. Així, quan es parla d’energia renovable es concentra la qüestió exclusivament en la producció d’electricitat, oblidant les formes més elementals de producció d’energia com son la producció d’aigua calenta solar i la calefacció amb biomassa. Però no, sembla que un no és ecologista si no té una placa fotovoltaica per generar electricitat. Acabo de tenir a la mà un avantprojecte per fer el poble d’Ordis “ecopoble” i he constatat això que explico: s’embolica en la producció d’energia fotovoltaica, minieòlica, amb cogeneració de gas provinent de purins, i oblida l’aspecte més elemental de qualsevol actuació energètica com és l’aïllament, l’aprofitament dels raigs de sol a l’hivern i la protecció dels mateixos a l’estiu. Vivim en un país ple de visionaris que ens volen fer creure que no cal fer res per viure, que podem decréixer tant com vulguem, que no fa falta cap indústria, ni cap central elèctrica, ni cap línia. L’acumulació de visionaris més alta es troba a l’Alt Empordà, amb un munt d’organitzacions especialitzades en aquesta qüestió.
La política energètica espanyola és una política que va ben dirigida a llarg termini a disminuir el 85% de dependència energètica de l’exterior en base a tres punts fonamentals: 1 la transformació parcial del parc de cotxes de gasolina a elèctrics i el foment del transport públic, 2 el foment de l’estalvi energètic, i 3 la generació elèctrica renovable. El cotxe elèctric va fent el seu camí, resolent els aspectes de la bateria. L’estalvi no despunta, en part perquè no hi ha una política prou agressiva. L’electricitat renovable és la que porta la velocitat de creuer, complint amb escreix tots els terminis establerts. L’energia eòlica a final d’any arribarà a prop dels 20 GW i pel 2020 la previsió és de 38 GW. L’energia de biomassa no acaba d’arrencar i l’energia termoelèctrica i la fotovoltaica s’han passat de rosca i ara cal frenar-les.
L’energia fotovoltaica encara no és una tecnologia madura que pugui resoldre el problema energètic. El fet que es composi d’una placa estàtica, sense gairebé manteniment i que es pugui posar a cada casa, la fa molt llaminera i li dóna popularitat. Però ni el preu de la placa ni el seu rendiment la fan apta per a la producció elèctrica massiva a no ser que es tracti d’un lloc on no hi arriba cap línia elèctrica, com és el cas d’una casa rural aïllada, d’un refugi de muntanya o d’un giny espaial. En tots els altres casos és molt millor solució la connexió a la xarxa elèctrica. Llavors, per què hi ha hagut el boom fotovoltaic? Perquè el Govern, seguint la política energètica alemanya (per sort en això també els copiem), vol fomentar la producció de plaques fotovoltaiques sabedor que cada vegada que es dobla la seva quantitat s’augmenta un punt percentual el rendiment. La prospecció indica que la baixada de costos de producció fotovoltaica i la millora de rendiment faran possible que a l’any 2018 s’iguali el preu de compra de l’electricitat domèstica amb el cost generat per una placa fotovoltaica. D’això se’n diu la paritat fotovoltaica i serà tota una revolució.
Però una cosa és fer polítiques de foment i una altra el descontrol que ha passat en els darrers anys a Espanya. L’any 2006 el govern va fixar una prima per l’electricitat fotovoltaica de 450 €/MWh, unes 10 vegades el preu actual de producció elèctrica del mix. La prima feia possible amortitzar la inversió en 10 anys, cosa prou raonable per una tecnologia no madura. Però heus aquí que es va desencadenar un boom de jornades de foment, de projectes, de demanda de crèdits,… amb el resultat que a l’any 2010 s’ha arribat a tenir 6 vegades més de plaques que les previstes. Qui va ser el culpable del boom? Les farmacèutiques nooo… els bancs. Era l’any 2007 quan el sistema bancari ja notava la pèrdua d’hipoteques i va veure una oportunitat per compensar la baixada del seu negoci. La rendibilitat del projecte fotovoltaic estava fixada pel preu de la prima publicada al BOE, la garantia del fabricant assegurava el funcionament durant el període de finançament i una assegurança feia la resta. Risc zero per al banc,… fins ara. Quan el govern va veure la bombolla va posar la data de termini del decret pel setembre de 2008. Els últims mesos hi va haver una allau de projectes que volien entrar abans de la data límit. Molts d’ells no hi van arribar, tot i que van fer veure que la instal·lació i els permisos s’havien obtingut dintre el termini, ajudats pels tècnics d’algunes comunitats autònomes que van falsejar la data de finalització del projecte. Però la venda d’electricitat a la xarxa obliga a fer el comptatge cada quart d’hora, fet que mostra al regulador (la Comissió Nacional d’Energia) que molts parcs (600 MW, un 20%) van vendre electricitat molts mesos més tard. És més, es va poder veure com algun d’aquests parcs venien electricitat a la nit, connectant grups electrògens. L’efecte de la bombolla es va corregir amb un decret a l’any 2008 que imposava un sistema de cupons pel que s’ha de fer cua per obtenir el permís corresponent. Ara el ministeri vol corregir la bombolla inicial disminuint, amb efectes retroactius, la prima des de 450 €/MWh fins 315 €/MWh pels parcs instal·lats abans de setembre 2008. La mesura s’explica pel desgavell de la bombolla però aporta inseguretat jurídica canviant les regles del joc a mig fer, cosa que no m’agrada. En qualsevol cas em congratula que el ministeri faci tocar de peus a terra a tants il·luminats fotovoltaics i encara més que faci trencar les dents d’alguns banquers culpables del desori. Estic content per haver encertat el consell de no invertir en fotovoltaica que vaig donar a molts amics. El cas és que l’especulació és dolenta per se i que les inversions s’han de fer seguint el sentit comú i aquest indica que no porta enlloc voler generar electricitat amb una tecnologia 10 vegades més cara que la convencional. Una cosa és el foment i l’altra la producció massiva. Fins al 2018.