Aquesta setmana hi ha hagut la fira internacional del tissú a Barcelona. És una fira itinerant que s’ha celebrat per segona vegada a Barcelona i d’aquí a dos anys es farà a Milà.

La fira va acompanyada d’un congrés on es passa revista a les novetats tecnològiques en la fabricació de paper tissú, a l’embalatge del producte, a la sostenibilitat i a les tendències dels mercats d’arreu del món. És una fira important a la que hi assisteixo des de l’any 2003 quan es feia a Niça fins que va venir a Barcelona a l’any 2013. De llavors ençà han canviat moltes coses, la irrupció massiva de la Xina al mercat, l’augment de preus de l’energia, l’ajust dels marges de beneficis, els canvis d’hàbit dels consumidors i, especialment, la coneixença de molta gent del sector.

La fira de Barcelona ha estat enguany una explosió per a nosaltres pel fet que des de l’any 2012 hem treballat desenvolupant un nou concepte de paper unicapa front els multicapa del mercat per assolir menys consum de fibres, d’energia i d’aigua, fent-lo més sostenible ambientalment i amb menys cost. El moment actual és crucial pel fet que la baixada de l’euro encareix en la mateixa proporció la pasta que es ven en dòlars al mercat internacional. Com que la matèria primera té un pes en el producte del 55%, la caiguda de l’euro en els darrers mesos, des d’1,35 fins a 1,05 del 22%, encareix el paper tissú un 12%, uns 115 euros la tona, molt difícil de repercutir al client final. La dificultat de traslladar l’augment al preu final es deu a que l’economia ha interioritzat molt profundament la contenció de despeses, tornant-se en aquella economia que jo en dic de l’abundància frugal, dit altrament, en una economia de low cost. Un pes pesant portuguès que està engegant un projecte per fabricar el 38% del consum de tissú de la península ibèrica em va dir que no passa res, que el preu que té un rotlle higiènic no serà cap obstacle perquè la repercussió final serà només d’uns quants cèntims d’euro al consumidor. Va errat, perquè les cadenes de distribució tenen el paper higiènic com a part de l’índex de preus de la seva marca, fet que impedeix que s’apugi el preu. A títol d’exemple, Mercadona ha impedit al seu fabricant de paper tissú SCA augmentar els preus, cosa a la qual ha reaccionat el fabricant de paper abaixant 5 grams per metre quadrat el paper per compensar la pujada de costos. Aquest és el camí, redissenyar el producte per fer-lo assequible a un consumidor amb poca capacitat adquisitiva, i en aquest camí nosaltres portem la davantera, amb tres anys de desenvolupament del nou producte.

Sense voler presentar-lo en el congrés per no donar excessiva informació a la competència, la nostra participació en un estand a la fira va ser un boom, amb molta gent interessada en la nova idea i la qualitat del nou producte. Des de grans clients americans, fins als anglesos àvids de tornar a treballar amb Europa pel valor de l’euro, passant pels kenyates que necessiten productes a baix preu, el mercat ha descobert finalment que es pot fer altrament en la fabricació i disseny dels productes. Recordo una visita de prospecció al responsable de compra d’una cadena de distribució catalana que, abans de començar l’explicació em va dir, “ja no es pot inventar res més en el tissú”, cosa a la qual li vaig respondre que sempre es pot inventar una cosa nova.

Tenir la fira a Barcelona ha estat una oportunitat inigualable que ens ha donat la possibilitat de portar clients llunyans a visitar la fàbrica. Fa dos anys ho vam fer amb els sud-africans, islandesos i americans i aquesta vegada amb israelians. Per això, a l’aportació que els congressos i les fires donen a Barcelona, un 12% del PIB de la ciutat, cal afegir la contribució comercial per a l’empresa local, un valor elevat que ajuda a enfortir el teixit empresarial del territori.

El client israelià em va explicar la fascinació d’Israel per Barcelona, amb quatre vols diaris que enllacen els territoris. Mentre passejàvem pel Besalú jueu vam trobar uns altres israelians que havien conegut el dia abans durant el partit del Barça amb el Manchester City. Ens van explicar que el Barça és el mirall d’Israel, que la gent se sap els noms dels jugadors. Ahir anaven a Núria a visitar el santuari nevat. Parlant amb ell em vaig adonar que pensem de forma semblant i que realment volen fer coses amb nosaltres, no només com a empresa, sinó com a país, han estudiat el territori i els nostres costums i som del seu grat, fet que cal aprofitar per reforçar els lligams econòmics. Mentre durava la visita em preguntava, per què s’interessa tant a treballar amb nosaltres? Perquè som catalans, perquè el nostre nom comença a córrer de boca en boca i perquè el nostre relat enganxa, com a empresa i com a país, 8 milions allà contra 7,5 milions aquí. Em va dir que potser la separació d’Espanya hauria d’esperar encara una generació. Ens entenen.

Tot això ho explico per fer veure la importància que té la fira de Barcelona en la potenciació de l’economia catalana, fent-nos més internacionals i essent uns dels vectors que ens modernitzen amb l’smart city. No veure-ho o anar-hi en contra és negar l’evidència i no importar-li l’economia.