Al’hora de trobar l’origen de la crisi actual, una de les causes que se’ns acudeixen és l’esclat de la bombolla immobiliària espanyola. Fora de les nostres fronteres s’identifica la crisi també a l’efecte de la globalització i a la penetració d’Internet. Hem dit sovint que la globalització ha suposat la transferència de riquesa nostra a països emergents, cosa que ens ha fet més pobres. Pel que fa a la penetració d’Internet a l’economia, és evident que suposa un efecte revulsiu, un canvi cultural, una revolució en el sentit econòmic del terme. Implica eliminar activitats per crear-ne d’altres: un efecte semblant al que va passar durant la revolució industrial, on la maquinització va fer tancar l’artesania. 
Sovint es té el convenciment que Internet destrueix llocs de treball, per exemple quan pensem en les agències de viatges o en la crisi de la premsa escrita i, en conseqüència, en la producció de paper premsa i d’impressió escriptura. Però alhora Internet ha fet abaixar els costos als clients, cosa que ha augmentat el número de viatges i ha augmentat el comerç de productes, ha multiplicat el número de caixes de cartró i l’augment d’aquesta producció. La mort de llocs de treball degut a Internet es veu compensada pel naixement d’altres llocs associats a Internet? Aquesta és la pregunta pertinent.
Un estudi de l’Institut McKinsey mostra que l’economia digital crea 2,6 llocs de treball per cada un que en destrueix i té un pes a l’economia del 3,2% del PIB, xifra que podria pujar fins el 5,5% en pocs anys si es fa el camí correcte. S’estima que Internet pot crear més del 30% dels llocs de treball futurs, comptant els directes i els induïts pel canvi d’usos de l’economia. El comerç més afectat és el dels viatges i turisme, al que segueix -a menys de la meitat d’ingressos- la venda de productes electrònics, els serveis, la roba, l’equipament per la casa, els productes culturals, l’alimentació, la higiene i la bellesa, i els jocs.
Si l’economia digital creix cap a un pes del 5,5% a Espanya podria crear 350.000 llocs de treball en un període de tres anys. Els frens cap al creixement numèric, però, són enormes, sobretot en les petites i mitjanes empreses que no es serveixen prou d’Internet, on menys de la meitat no tenen presència a la xarxa. El creixement també es veu afectat negativament per un sector públic que no s’implica prou.
L’economia digital esdevé una autèntica palanca de productivitat, una eina immensa per a la internacionalització i una catapulta per a nous negocis que la fan determinant per afrontar els reptes que té la nostra economia en els propers anys.

Però l’efecte d’Internet sobre l’economia no es reflecteix només en la generació de més treball, es reflecteix també en un altre aspecte més interessant: en la conversió de molts serveis i d’alguns productes en gratuïts. Així, el servei gratuït més utilitzat a Internet és el correu electrònic, seguit dels motors de recerca (Google), la lectura en línia (diaris), les xarxes socials (Facebook, Twitter), la missatgeria instantània (WhatsApp), els vídeos (YouTube), la música (Spotify), els jocs, els mapes (Google Maps), la televisió, les pàgines grogues, els blocs… De mitjana els internautes avaluen els serveis gratuïts que utilitzen a Internet en uns 18,2 €/mes.
Per tant cal veure Internet com un vector que eixampla de forma considerable l’abast de l’economia: per un costat augmenta l’activitat creant llocs de treball i nous negocis, i per altra banda ajuda a disminuir els costos dels consumidors, ajudant a augmentar el poder de compra. Vist així hem de convenir que és el punt clau per a la transformació de la nostra societat. Si comencem a estar segurs que serà molt difícil augmentar salaris degut a la competència internacional, que l’economia no creixerà durant molts anys per sobre de cotes del 2% -necessària per crear treball com abans- cal actuar justament on ho fa l’economia digital, creant nova activitat i millorant el poder de compra de la gent a través de la disminució de les seves despeses. Alhora, la digitalització té una funció transcendental en el moment social que ens toca viure. És la peça fonamental per a l’augment de la transparència pública, l’únic camí contra la corrupció, aquesta lacra que ens malmet socialment avui en dia.
La digitalització de la societat esdevé el punt decisiu per a la seva transformació i, per això mateix, cal destinar el gruix de tota la política a afavorir aquest aspecte. Sigui des de la inversió en el cablejat del territori, la difusió de Wi-Fi gratuït a les ciutats i als espais públics, la transformació de les ciutats en intel·ligents (Smart Cities) aportant millores en els serveis als ciutadans, la disposició de tota la gestió pública a grat dels electors, seguit d’una acció massiva en el professorat digital als Instituts i de l’augment en qualitat i quantitat en la formació professional digital… són algunes de les accions que són més urgents per a la transformació de l’economia actual. Per aquí passa la nova creació de treball de qualitat, fet que alhora afavoreix el creixement de la indústria i dels serveis. És el nou vector del creixement econòmic, un tren al qual hem de pujar de forma imminent.