L’herència dels 70

 Ramon Aymerich

A començament dels anys setanta, molts adolescents californians volien fer-se hippies i començaven a fumar herba. Però els que estudiaven veien constantment la televisió, demanaven pizzes per sopar i vivien en cases adossades. Després, en sortir de l’institut quedaven al garatge d’algun d’ells i començaven a soldar xips i a imaginar-se com serien els ordinadors del futur.

Aquí, en aquells mateixos anys, el percentatge de joves desencaminats era força més alt. Alguns van tocar el dos a Formentera i molts més es van fer maos. Però també n’hi havia que estudiaven. Les pizzes a domicili no havien arribat, la televisió era avorridíssima, amb només dos canals, i no hi havia cap garatge per reunir-se (Sant Quirze del Vallès encara era un poble, no hi havia adossades). Els d’aquí anaven molt d’excursió i eren molt menys rics que els seus homòlegs californians, que no sentien cap mena d’aversió pels negocis. Això els va portar als ordinadors i, finalment, a internet.

Els techies locals estaven molt més ideologitzats i, per coses de l’entorn, posats en la missió de canviar el món. Per això van optar per l’energia. Van participar en manifestacions antinuclears, van muntar cooperatives i van editar revistes amb nom de farratge. La seva opció tecnològica va acabar sent les energies renovables (aleshores batejades com a alternatives).

Els setanta són encara una dècada poc valorada. Però del seu caliu va sorgir el Silicon Valley que avui enlluerna el món amb les seves icones i un capitalisme que, segons com, sembla molt més ferotge del que es prometia. Els setanta també habiten entre nosaltres. D’una altra manera. El primer que ho va fer notar va ser Joan Vila, empresari de Girona, enginyer centrat en l’energia, per qui molts dels problemes actuals es poden resoldre “amb idees dels setanta”. Vila va dir allò que “als anys setanta érem feliços perquè admetíem que érem pobres” i defensa les polítiques d’austeritat com una manera de tornar a un passat que va ser millor.

En això connecta amb un altre tipus sorgit del més profund d’aquells anys, Ermen Llobet, que va formar part del nucli dur dels techies locals. Llobet va voler canviar moltes coses. Va fundar la cooperativa Ecotècnia juntament amb una desena llarga d’enginyers. I quan les renovables van fer eclosió, no van tenir altre remei que vendre-la a Alstom. Van fer diners i això va permetre a Llobet entrar en molts projectes. Ara s’ha mig instal·lat al Mas Vinyoles, a Sant Pere de Torelló, en una finca immensa, entossudit a acollir iniciatives d’emprenedors. Hi ha qui pensa que se’n va lluny. En realitat, per ell, deu ser com estar al centre de la terra.