Enginyer industrial i empresari. Vila, col·laborador habitual de Diari de Girona, acaba de publicar “La crisi des de la trinxera. Economia per a empresaris” (Curbet Edicions), on exposa la seva visió de la crisi i reivindica el paper de la indústria com a motor econòmic

ORIOL PUIG GIRONA

Joan Vila publica des de l’any 2005 un article setmanal a Diari de Girona. Algunes de les qüestions que més l’interessen, com l’anàlisi de la crisi, el canvi de paradigma que ha suposat l’acceleració del procés de globalització, o l’energia i l’esgotament de les matèries primeres, són tractades, entre altres, en el llibre que presenta avui a partir de dos quarts de vuit del vespre a la sala Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi.

El llibre és un intent d’acostar conceptes macroeconòmics al petit empresari?

Molts empresaris no entenen per què passen les coses. Intento fer possible que un empresari entengui per què puja el dòlar, per què no generem ocupació, per què són necessàries les polítiques d’austeritat, per què no hi ha crèdit, etc.

I també és una reivindicació de la indústria…

Efectivament. Una societat moderna sense indústria no pot funcionar. És el sector que aporta les millores, la modernització d’una societat. I aquí hem fet el burro durant més d’una dècada.

A qui es refereix?

A tothom. A les administracions, i als mateixos industrials, i també als empresaris turístics. Durant una època els empresaris de tots els sectors es van dedicar a invertir en el sector immobiliari, i això va ensorrar l’economia. Hi va haver una borratxera col·lectiva en la qual ens vam embriagar dels resultats a curt termini i que pagarem encara durant una colla d’anys

La globalització s’ha accelerat. Què és la teoria dels vasos comunicants?

Hi ha dos blocs de nacions que estan connectats per un gran tub i la requisa dels països desenvolupats s’escola cap els països emergents. Avui estem veient com la Xina comença a créixer menys i ho fa perquè els seus compradors, que som nosaltres, som més pobres. L’efecte dels vasos comunicants va provocar una pèrdua de competitivitat d’economies com la nostra, o la dels EUA, que es van refugiar en el sector immobiliari. La crisi immobiliària és una conseqüència més del procés de globalització.

Aquesta teoria serveix també per explicar per què hem perdut poder adquisitiu?

Sí. Perquè hem perdut llocs de treball que hem exportat a la Xina i a altres economies emergents, cosa que ens ha suposat una pèrdua de riquesa. Fa temps que ens hem empobrit, el que passa és que durant un temps ho vam solucionar endeutant-nos. Vam viure per sobre el que realment érem.

Quina relació té el nostre poder adquisitiu amb la manca de matèries primeres?

De l’any 2000 al 2025, al món hi haurà 2.400 milions de nous consumidors. Les matèries primeres no donaran a l’abast per abastir tanta gent, fet que en pressionarà els preus a l’alça. Si això ho combinem amb el manteniment dels salaris baixos, que serà inevitable per la necessitat de competir amb els països emergents, farà que el poder adquisitiu baixi.

I com hem d’afrontar aquesta situació?

Ens hem de preparar per viure amb menys del que tenim ara. Els que fabriquem hem de tendir a productes de menor cost a l’abast del consumidor final, els sistemes constructius també s’hauran d’abaratir. No pot ser que el lloguer d’un habitatge sigui de 800 euros al mes. És possible construir habitatges de 85.000 euros i lloguers mensuals d’entre 300 i 400 euros, que és el que toca. Això vol dir que hem d’acceptar que som pobres i que ho continuarem sent.

S’ha mostrat crític amb el sistema educatiu.

Catalunya té una bona base per competir en la nova economia, però falla la formació bàsica. Fallem a nivell d’ESO, de formació professional … i d’universitat. Cal enfocar la investigació universitària al món de la producció.

Les reformes que s’han fet a Espanya van en la bona direcció?

Van en la línia que l’ortodòxia esperava. Avui tothom veu la part negativa de l’austeritat, però aquesta situació també té parts positives. L’austeritat ens fa ser més competitius. Si ho fem bé, podem tornar a generar llocs de treball. Al discurs de l’austeritat li ha fallat el relat. Cal anar pas a pas, abans de crear llocs de treball cal ser competitius i cal inversió.

I l’administració fa els seus deures?

No. A Catalunya, fer els deures significaria tancar els consells comarcals i alleugerir bona part de l’administració. Fins i tot, i sabent-me molt de greu, ens hauríem de repensar TV3, o l’Institut Cartogràfic. No pot ser que passin per davant del servei sanitari.