Aquesta setmana han sorgit queixes de polítics i d’institucions sobre el retard amb el qual s’estan vehiculant els fons Next Generation. Un informe de la Cambra de Comerç publicat recentment analitza els embuts que es troben les ajudes perquè flueixin fins el seu destí a l’economia. Pel que fa a l’estat, el grau de realització de les ajudes pressupostades fins el mes d’octubre era del 49%, del qual la major part han anat a parar a empreses públiques (53%) i…
L’economia segueix cicles alcistes i cicles a la baixa. Això és fruit de la capacitat dels seus actors d’acumular béns, siguin productes físics o capital. Així, quan les expectatives són elevades, amb la perspectiva que el futur continuarà en tendència creixent, la gent i les empreses demanen crèdits o fan ús dels diners que tenen emmagatzemats en alguna forma per augmentar el consum o invertir. L’economia és psicologia. Un dia que estava visitant la Cooperativa La Fageda, vaig preguntar a…
Ningú dubta de la complexitat del moment actual, del canvi de rumb de moltes qüestions: culturals, econòmiques i geopolítiques. Alguns dels fets que passen son fruit del propi camí que fa la història. Hem comentat anteriorment en aquest mateix espai que l’Índex de Desenvolupament Humà (HDI) evoluciona en funció de la riquesa del país. Quan observem el benestar dels països al món en funció d’aquest índex, trobem tres grups de països: els que tot just surten de la fam i…
Aquests dies estic treballant en un diagrama Sankey sobre els fluxos monetaris de l’economia. En ell es veuen vectors en proporció al seu valor que van d’un lloc a un altre. Per exemple, les empreses paguen als seus treballadors que aporten aquests diners a les famílies, que alhora van al mercat a comprar béns, flux que retorna en part a les empreses. També hi intervé de forma important l’administració, pel fet que pren una part molt important d’aquests fluxos i…
Associem el nostre benestar a certa quantitat d’innovacions que generalment s’han desenvolupat al llarg del segle XX. Així, l’invent de l’electricitat, la difusió de l’automòbil, el desplegament de l’avió a preu assequible, la xarxa d’aigua potable, la penetració de l’electrònica, la massificació de la ràdio i la televisió, la mecanització de l’agricultura, l’arribada dels ordinadors, l’ús del telèfon i el coneixement de la refrigeració d’aliments i de l’aire condicionat, són uns dels invents que som conscients de la millora del…
Darrerament llegeixo sovint sobre la insatisfacció de la gent envers el context que estem vivim, d’haver arribat a la paradoxa de consumir mentre ens consumim fent-ho. Per exemple, ho escriu Felix Riera en el seu llibre Retorn al bosc: explica com la població ha d’arribar a veure el perill per la supervivència perquè surti el seu instint i faci una revolució. Tot fa la impressió que encara no hem arribat a un punt prou greu com per forçar canvis en…
Aquests dies estem veient la reunió anual del COP 27 que es fa a Egipte. Serà un fracàs, i només servirà per debatre les ajudes als països pobres, que presumiblement tampoc es realitzarà. Només la COP 21 de 2015 a Paris va fer un pas endavant amb acords ferms, però allò va ser possible perquè un gran país, França, va posar tota la seva maquinària diplomàtica a treballar: durant un any la ministra d’afers exteriors Ségolène Royal va visitar un…
En un món tan convuls com el que vivim, estem assistint a un canvi en la balança de l’economia. Si l’economia i la política tot just ara comencen a prendre mesures serioses per frenar la inflació, el món ja està girant i podem preveure que les mesures que s’adopten potser hauran d’anar en direcció contrària. Així és aquest món en el que vivim. Torno a explicar les raons per les que vam arribar a una inflació que no vèiem des…
Aquests dies estic fent l’assaig de càlcul de com evolucionarà el PIB durant la transició energètica fins el 2050. Fa mesos vaig veure una cosa semblant al web de Wood Mackenzie i fins i tot m’hi vaig referir en un article on explicava que No pain, no gain, sense patir no hi ha guany. Però ara he volgut repetir l’exercici aplicat a l’economia catalana. El problema rau en el fet que la transició no es pot fer de forma voluntarista,…
El que ha passat a Londres aquesta setmana és un indicador que mostra que l’economia està perduda, que no sap el que ha de fer, s’ha espatllat. Que una primera ministra duri 75 dies al govern, la meitat dels quals els va dedicar al protocol de l’enterrament de la reina Isabell II, ja diu molt del que ha passat. La part més important, però, és que va començar a treballar amb la intenció d’aplicar un canvi radical en l’economia. Liz…