Els fets de Veneçuela de la setmana passada no s’han de mirar només com la disputa pel control polític d’Amèrica del Sud. Cal mirar-lo també des d’una perspectiva més llunyana. Fa uns quants articles, parlant del dòlar com a moneda de transacció internacional, explicava com, després de la fi de la paritat amb l’or, que va executar Nixon el 1971, Estats Units va haver de recórrer a un ancoratge nou per la moneda, i ho va fer amb un acord…
Tweet
Des del 2014, amb el llibre La crisi des de la Trinxera, he analitzat com els “vasos comunicants” han transferit 18 bilions de dòlars d’Occident a la Xina, deixant un sistema monetari fràgil dominat pel dòlar (el 60% de les reserves mundials) i un deute públic global insostenible (entre el 100% i el 200% del PIB). Per restaurar la credibilitat de les monedes, s’han proposat valors intrínsecs com l’or o el Bitcoin. Però abans de valorar-los, cal entendre com es…
Tweet
En darreres articles hem vist els efectes de la liquiditat monetària en el creixement del PIB. Com ho fa Xina per tenir la liquiditat més elevada del món (2,5 vegades el PIB) i no patir els seus efectes? Xina ha planificat molt bé el seu creixement. Les entrades de capital estranger per invertir en fàbriques i el seu creixement exportador haguessin fet apreciar el yuan contínuament. Per això va engegar una política de creació de moneda a gran escala, mantenint…
Parlàvem l’altre dia de l’estructura de la liquiditat d’un espai amb moneda pròpia i dels diferents components M0, M1 i M2. També de com el crèdit crea més diner. Dèiem, però, que els estats també emeten bons i obligacions per finançar la despesa pública. Quan els inversors (els bancs, els fons o particulars) compren aquests bons, traspassen diners líquids a l’Estat, que els utilitza per pagar salaris, pensions o inversions, que tornen a circular en l’economia com a nova liquiditat….
Quan parlem de diners, sovint pensem només en els bitllets i monedes que portem a la butxaca. Però l’economia utilitza una classificació més precisa per entendre quanta liquiditat hi ha disponible en un país. Aquesta classificació es fa amb tres conceptes clau: M0, M1 i M2. Explicar-los és com obrir una finestra al funcionament intern del sistema financer. El M0 és el conjunt de bitllets i monedes en circulació. És el diner més tangible i immediat, el que pots gastar…
Aquests dies estem veient la vulnerabilitat del sector porcí i amb ell la de tot el món rural i agroalimentari. En pocs mesos hem patit les malalties de la llengua blava, la dermatosi nodular, la precaució per la grip aviar i ara el brot de pesta porcina africana. Tot plegat és conseqüència d’un món amb excés de mobilitat global: els virus van d’un lloc a un altre amb molta facilitat, com vam veure amb el Covid-19. És el resultat d’una…
Aquesta setmana sortia als mitjans la noticia que els restaurants dels polígons industrials es troben amb greus problemes per augmentar el preu dels menús més enllà dels 15 €, fet que impulsa a alguns a ofertar plats del dia a 9 €, és a dir, mig menú. Si, en canvi, sortiu dels polígons i aneu a restaurants on hi van jubilats, el preu en dia feiner és de 18 €. Els problemes de supervivència dels treballadors a les empreses comença…
Els economistes admeten que la globalització va tenir un efecte positiu per al desenvolupament del món. Per una part va permetre sortir de la fam i la pobresa a bona part del planeta: la població que va sortir de la fam és una xifra històrica en la humanitat, mesurada per l’Índex Global de la Fam (GHI), que es calcula cada any per 122 països. Aquest índex estima la proporció de persones malnodrides, la insuficiència de pes en nens menors de…