Mostrant
Author: Joan Vila

L’energia i la IA. Un model autodestructiu?

L’energia i la IA. Un model autodestructiu?

Durant tota la història moderna, la intel•ligència humana ha estat un bé escàs. El capital era abundant (hem après a fer anar la màquina de fer bitllets) i els recursos naturals eren finits, però els hem tractat com a substituïbles de forma indefinida (fins que ha arribat l’efecte hivernacle). La tecnologia va millorar prou lentament perquè els humans poguessin adaptar-se. La capacitat d’analitzar, decidir, crear, persuadir i coordinar, era allò que no es sabia replicar a escala. Però ara la…

Llegeix l’article Llegeix l’article

La teranyina s’embolica més i més

La teranyina s’embolica més i més

Video resum: https://youtu.be/F8OhqoNwflM Hem parlat de la intel•ligència artificial i dels problemes col•laterals que comportarà. També de l’Índex del Caos que ens complica les solucions. Davant de tota aquesta complexitat, podem entreveure si hi ha solució? O ens hem de resignar a que passi el que hagi de passar?L’Índex del Caos, que vam definir en un article no fa massa setmanes, ha anat in crescendo al llarg dels últims anys. Si posem el valor 100 en el temps del president…

Llegeix l’article Llegeix l’article

La IA porta a un PIB fantasma?

La IA porta a un PIB fantasma?

Video resum: https://youtu.be/zBPAl0XRUZE Durant els darrers mesos, i sobretot durant les últimes setmanes, el debat sobre la penetració de la Intel·ligència Artificial en l’economia i sobre les causes que provocarà ha esdevingut intens, amb influència a les borses i al món de la política. L’argument principal és l’enorme augment de la productivitat que porta a una pèrdua neta de llocs de treball que no hauran tingut temps de recol·locar-se. Certs economistes ens diuen que els llocs de treball perduts es…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Caos, liquiditat i augment carboni

Caos, liquiditat i augment carboni

Fa anys que segueixo la liquiditat mundial i tinc molt clar que l’economia es va desviar a partir dels anys 80 quan es va deixar el patró or i va fer que les monedes fossin fraccionàries, és a dir, que no depenguin de cap ancoratge real. Un sistema econòmic rígid amb el patró or no era prou flexible per resoldre segons quines crisis derivades d’efectes externs, però la substitució total per un altre sistema que crea tanta moneda com li…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Ensenyament, PTF, salaris i Gini per baix

Ensenyament, PTF, salaris i Gini per baix

Ensenyament, PTF, salaris i índex de Gini és la cadena del benestar, a la que caldria afegir l’habitatge assequible. Però la concatenació comença en ensenyament. En la presentació del llibre de l’economista  Modest Guinjoan fa dues setmanes a Girona em va cridar l’atenció un gràfic del seu llibre sobre l’índex de progrés social de la UE de 2024. En ell es veuen 12 indicadors agrupats en blocs de necessitats bàsiques, fonaments del benestar i oportunitats. L’estadística està feta prenent la…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Catalunya, la mà negra i la mà amb parèsia

Catalunya, la mà negra i la mà amb parèsia

Si ens aturem a fer una mirada objectiva sobre els successos que venen ocurrent des de fa un any, és per sortir a córrer i no mirar enrere. De gener a març de 2025 l’any va començar amb una sequera greu amb restriccions d’aigua. Les pluges dels mesos següents van reduir les limitacions d’aigua, essent el març un mes extraordinàriament plujós, passant de sequera a escenari humit en poc temps. El juliol també va ser un dels juliols més plujosos,…

Llegeix l’article Llegeix l’article

La xarxa elèctrica espanyola i la IA

La xarxa elèctrica espanyola i la IA

Des de fa poc més d’un any el desplegament de la Intel·ligència Artificial va a una velocitat que poca gent esperava. Els seus efectes son espectaculars en primera mirada, revolucionaris en la segona i perillosos en la tercera. Ningú dubta que les aportacions que farà la IA seran de gran ajuda per millorar la productivitat de la humanitat. Les novetats que van sortint dia a dia parlen de la substitució de moltes feines administratives (un 46%),  d’advocacia (un 44%), d’arquitectura…

Llegeix l’article Llegeix l’article

La bossa republicana de Molló

La bossa republicana de Molló

Aquesta setmana ha fet 87 anys del final de la guerra civil. En tenim testimoni del que va passar en aquells dies a la Vall de Camprodon perquè Avel·lí Artís-Gener, dit Tisner, ho va escriure en un llibre de memòries amb el títol Viure i veure. Allà explica els últims dies del batalló del que era comandant i que va ser l’últim que va creuar la frontera francesa, quan ja no ho podia fer ningú més. Mentre que l’ocupació franquista…

Llegeix l’article Llegeix l’article

La segona guerra freda

La segona guerra freda

No cal ser massa agosarat per considerar que estem entrant en una nova guerra freda. La primera va ser des de 1945 fins 1990 entre el bloc soviètic, amb l’URSS, i el bloc occidental, sobretot amb Estats Units. Aquella guerra es basava, per un costat, en la defensa ideològica d’un model comunista i, per l’altra, la defensa d’un sistema democràtic. Al seu entorn es va construir un conjunt de relacions entre països, intercanvis comercials i desenvolupament armamentista amb la idea…

Llegeix l’article Llegeix l’article