Parlem i debatem molt del canvi climàtic i de la transició energètica per frenar-lo, però molt poc dels costos que implica. Si no fem l’esforç de veure el cost de tot plegat és possible que molta gent no comprengui la magnitud del problema que ens ve a sobre i justifiqui no fer res perquè així ja està bé. Aquesta percepció és la més difícil de canviar. El confort que la societat actual ha assolit comporta no haver de fer massa…
Divendres, a l’empresa vam tenir la visita de 17 alumnes del grau mitjà d’electricitat de l’IES Garrotxa. Venien a veure una empresa on l’energia és important, amb molta complexitat elèctrica, però també venien perquè fan un programa d’emprenedoria. Així que, després d’explicar-los la història de l’empresa des de 1881 i de parlar d’electricitat i del seu manteniment, veient l’atenció que hi posaven, vaig decidir parlar-los dels valors de l’emprenedoria. Els vaig explicar les quatre crisis que he passat, la del…
En el rerefons del nou decret «d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participatives» que la setmana vinent la Generalitat aprovarà al govern hi ha un greu conflicte metròpoli-comarques. Aquest conflicte neix del sentiment de propietat del territori, de pensar que, allò que es veu al meu voltant, és meu. Cap gran ciutat del món té prou recursos per viure de forma autàrquica, com sí que ho poden fer molts pobles petits. Per tant, és un absurd pensar…
Segona setmana d’octubre. Ha plogut força i els bolets surten a cabassats. La temperatura ja ha baixat a un grau i això ha fet que les fulles dels freixes comencin a caure. El dia que baixi a zero semblarà que neva fulles. Tot es va preparant per a l’hivern. Aquests dies la marmota entrarà al seu cau per hivernar gairebé durant sis mesos. S’ha alimentat a consciència aquest estiu, s’ha engreixat al màxim que ha pogut i ara entrarà al…
Article aparegut a 5centims.cat el 12.10.21 El món ha entrat en una fase de desordre de difícil solució. En els anys 70 vam veure com el model keynesià, fruit de la superació de la guerra mundial, s’esgotava i naixia el model neoliberal, el qual es va reforçar amb la globalització dels anys 90. El sentiment actual és que aquest model està esgotat i caldrà refer l’ordre econòmic mundial per superar el moment actual. El desordre està provocat per les…
El protocol de Kyoto, en el que el món reconeixia que l’excés de gasos de carboni tenien un efecte climàtic greu, va ser signat el 1997. Arran d’aquell pacte Europa va engegar el 2005 el seu sistema de compravenda de drets d’emissió de CO2, batejat com a ETS (Emission Trading System). Aquest mecanisme consistia en un mercat de drets d’emissions que sumava l’objectiu total d’emissions dels sectors implicats. Es va decidir que els 6 sectors més emissors (electricitat, siderúrgia, ciment,…
Fa molts anys que qualsevol cosa que facin les companyies elèctriques és objecte de crítica immediata. Es pot entendre en tant en quant són l’oligopoli per excel·lència, amb perdó pel bancari i el de telecomunicacions. Tot el que facin les empreses elèctriques està mal vist: des de posar una nova línia elèctrica a instal·lar qualsevol central, sigui necessària o no. Però per què s’ha arribat a aquest punt de degradació de la seva percepció pública? En primer lloc cal recordar…
Aquesta setmana han començat a aflorar alguns senyals negatius per a l’economia. Per un costat, la caiguda de la immobiliària xinesa Evergrande amb un passiu de 260.000 milions d’euros, una xifra més elevada que la de Lehman Brothers (i com tot el PIB català). És possible que el contagi global amb bancs i inversors de fora de la Xina sigui molt més feble que en l’episodi de 2008, per la qual cosa el fenomen no es traslladaria directament a la…
L’augment de preus de l’electricitat dels últims mesos no és un problema exclusivament de la península Ibèrica, és un problema europeu. Es deu a un sistema de generació de preus basat en un mercat diari on el preu que preval és l’última l’oferta que iguala a la demanda. Diem que el preu marginal més alt és el que s’aplica cap enrere, per a tots els que han ofertat, fins al primer. Així, hi ha tecnologies que entren al mercat a…
Davant la complexitat del camí que ha de fer la societat per resoldre l’embolic actual, veient els esforços que haurem de fer, un amic em suggereix que les solucions venen contaminades pels que tenim una edat de jubilació, pel fet que encara som els que prenem decisions o bé influïm en la seva elaboració. Em diu que amb això perjudiquem els joves i proposa deixar que les coses s’arreglin soles, no fer res, esperar que les lleis de la natura…