L’economia mundial es troba en un moment de canvi important. Dependrà de com es faci la lectura del que passa, i de les coses que han fallat, per trobar la solució adequada per un futur llarg o, pel contrari, caure novament en una altra crisi. Els economistes tenen el debat sobre si el problema d’ara és una crisi de demanda o d’oferta. Hi ha massa demanda al mercat? Evidentment. La sortida de la pandèmia va fer sobreactuar als bancs centrals…
Aquesta setmana hem après que hi ha un nou moviment que es diu Batec que fa una crida massiva per deixar de pagar els bitllets de tren. El moviment va començar el dia 11 de maig a l’estació de l’Arc de Triomf i bloqueja amb cinta els torns d’accés al tren per fer possible que la gent entri sense pagar. La protesta és pel mal servei de rodalies de Renfe, deixant palès que Catalunya paga una quantitat enorme que no…
En un article d’Ugo Bardi amb el títol “Per què els sistemes complexes col·lapsen ràpid?” trobo una explicació sorprenent. Planteja la teoria del científic nord-americà Jay Forrester segons la qual la gent que intenta evitar el col·lapse sol prendre accions que empitjoren la situació, actuant en direcció contrària. Aquesta explicació immediatament em va recordar el que van fer els bancs centrals per sortir de la crisi actual. Ells van suposar que, com que l’economia havia caigut molt d’activitat per la…
En un article de fa poques setmanes plantejava el cost de no fer cap transició per frenar el canvi climàtic. Els efectes derivats del canvi del clima sobre les collites, sobre l’augment del nivell del mar, sobre les inundacions degudes a efectes extrems de la meteorologia dèiem que es poden avaluar entre l’11 i el 14% del PIB. Tant si es fa la transició com no, cal afegir-hi la pèrdua d’activitats econòmiques derivades del canvi, com per exemple la disminució…
Aquesta setmana hem vist els primers símptomes que alguns preus estan tocant sostre i començaran a baixar els propers mesos. Aquest fenomen s’observa ja a aquells sectors que van ser els primers en activar l’augment de preus ara fa aproximadament un any. Per tant, no vol dir que l’espiral inflacionària hagi arribat a dalt, car el sistema econòmic té molta inèrcia i encara ens falta incorporar l’espiral deguda als salaris; però que els sectors de l’economia més avançats arribin al…
Tweet
Parlem poc dels costos del canvi climàtic, fet que no ajuda a facilitar el camí de la transició energètica. Gairebé tothom admet el canvi, però són pocs els que hi veuen l’emergència i actuen o pressionen per a fer-ho possible. La societat està plena d’inèrcies i de barreres que impedeixen actuar amb la velocitat que caldria: les accions han de ser proporcionals a la distància de l’objectiu i per això és fonamental veure la immensitat del problema. Els costos del…
La situació actual de l’economia i de les tensions energètiques ens condueix inevitablement a un nou paradigma econòmic amb menys recursos. No és que no n’hi hagi (l’abundància no es perd), és que seran molt cars. Com dèiem diumenge passat, aquesta tendència s’ha accelerat arran de les convulsions financeres recents, del retrocés de la globalització i de la guerra d’Ucraïna. Però, fins quants menys recursos aguantarà el nostre model de benestar? La transició energètica s’ha de fer primer abaixant el…
Estem entrant en una crisi igual a la que vam viure a final dels anys 70, quan hi va a ver el xoc petrolier. A l’any 1978 el món consumia 62,9 milions de barrils de petroli i el preu era de 51 $/b. De cop, el 1979, el preu va pujar a 103 $/b, amb un consum que encara va ser de 64 milions de barrils. Va començar una crisi internacional de gran magnitud perquè l’economia no estava adaptada per…
La gent es pensa que la transició energètica només consisteix en fer l’electricitat renovable, i no és així. El camí és complex, transversal i en gran mesura també cultural. Ara que s’ha posat de moda dir coses per abaixar la factura energètica, poca gent parla de reduir la velocitat de circulació a les autopistes de 120 km/h a 110 km/h, de la necessitat de fer molts carrils bici, fins arribar a una inversió de 230 milions anuals, d’obligar als nous…