Com més avancem en l’embolic elèctric, més gruixut és el nus que hem de desfer. Les darreres actuacions del ministeri afecten de forma negativa a tota l’economia, a excepció de les companyies elèctriques.
Fa poques setmanes el ministeri va modificar el pes de la factura elèctrica augmentant el concepte de la part fixa que té en compte la connexió, el factor de potència, per disminuir el concepte d’energia. És la segona vegada que es fa en pocs mesos. Es tracta que els ingressos del sistema siguin els mateixos encara que caigui el consum. Aquest canvi afecta a tots aquells que no tenen un consum constant, per exemple als càmpings i hotels que tenen un treball estacional, a les segones residències, a les estacions d’esquí, als que reguen els seus conreus per aspersió… en definitiva, afecta a tots aquells que tenen una activitat que dura pocs mesos però que la connexió la han de pagar durant tot l’any.
L’anunci de la setmana ha estat la nova forma de facturació pel consum residencial. Es deixa de fer la subhasta CESUR i es passa a tenir un preu indexat directament amb el mercat. La mesura és positiva, atès que la subhasta anterior partia d’un preu definit pel mercat de futur elèctric lleugerament superior al del mercat, al qual s’havia d’afegir una prima pel risc de fixar el preu per tres mesos. El sistema era inflacionista, per tant és bo evolucionar cap un altre que no augmenti el preu. El problema és com es facturarà. Si el consumidor té un comptador analògic, vell, el preu que li facturaran serà la mitjana del mercat. Si té un comptador digital el preu serà diferent per a cada hora de consum segons el mercat. És una oportunitat per disminuir el consum si el consumidor coneix a cada moment el preu elèctric. Hi ha el recurs de mirar a cada moment el mercat elèctric OMIE a la seva pàgina web. Per exemple, ahir el preu va ser molt baix (10 €/MWh) fins a les 19 h i molt alt (70 €/MWh) fins les 23 h. Si l’usuari coneix això, pot fer ús de la rentadora, rentaplats i assecadora en les hores amb el preu més baix. Un bon sistema faria possible que aquests electrodomèstics s’engeguessin automàticament durant les hores de menor preu elèctric, cosa que els actuals comptadors no ?deixen fer. El client tampoc pot tenir accés a les lectures horàries del seu comptador perquè els que instal·len les ?elèctriques només són unidireccionals, amb ?informació cap a les companyies i no als usuaris. Això porta al consumidor a la ?indefensió, havent de creure el que li diu una companyia amb la qual no confia.
I si el consumidor posa un comptador de la seva propietat? El BOE l’obliga a revisar-lo cada any, amb el cost que això suposa, fet que treu les ganes a qualsevol de tenir-ne un de propietat.
Ja circula l’esborrany de remuneració d’energies renovables que, quan surti, serà retroactiu al mes de juliol de 2013. Els valors de remuneració de la cogeneració maten definitivament l’activitat, i significarà en alguns casos el tancament de la indústria associada. A Catalunya perillen almenys dues fàbriques de paper. La cogeneració afectarà també les plantes de purins, algunes de les quals ja han dit que tanquen l’activitat immediatament.
L’altra conseqüència del futur decret és la ruïna per a totes les inversions fotovoltaiques i dels parcs eòlics que es van fer des del 2005 fins al 2011. En tots aquests casos les hipòtesis que van servir per definir la rendibilitat de les plantes ara s’han modificat de forma que esdevenen inviables; ja no poden amortitzar les inversions i han de deixar de pagar als bancs, que hauran de carregar amb el problema.
Per què passa tot això? Perquè s’han d’assegurar els 2.868 milions de beneficis d’Iberdrola, els 2.771 milions d’Endesa i els 1.657 milions de Gas Natural que van tenir l’any 2012, encara que el preu sigui la destrucció del sector ramader, el turístic o l’industrial. Per aconseguir-ho, el sistema elèctric té completament segrestat el BOE, impedint tenir el comptador propi amb el qual es pugui fer la millor gestió de consum, impedint tenir autoconsum fotovoltaic, i aniquilant totes les instal·lacions de generació elèctrica que no siguin les seves.
Davant d’aquesta situació, el més senzill seria canviar de ministre. Però no. El problema més greu no és el ministre Soria, és l’empresa Montoro y Asociados, bufet que treballa per a les elèctriques. La desgràcia és descobrir que canviant el partit del govern tampoc es resoldrà la situació perquè hi ha els mateixos lligams: el problema és sistèmic, per la qual cosa no hi ha gaires solucions: o es tomba el sistema o en fugim.
Marxar d’Espanya pot ser la solució més fàcil per a nosaltres. Per a la resta de l’Estat l’única solució és sortir del sistema, de la xarxa elèctrica, de manera que, si cada vegada hi ha més gent que surt, se l’hauran de menjar amb patates, augmentant-ne el cost. L’amenaça de sortir pot ser l’única forma de fer por a l’establishment elèctric. No se m’acut cap més solució perquè, com ja vaig dir aquí mateix el mes de desembre, el dilema és triar entre les elèctriques o nosaltres, una ?guerra que ara per ara només té baixes al nostre bàndol i hem de donar la volta a la situació.