En els articles anteriors hem anat veient els efectes de l’endeutament dels països i els de l’augment de preus de les matèries primeres en la transformació de l’economia, tenint com a conseqüència una pèrdua irremeiable de riquesa per als ciutadans d’Europa i Estats Units. A això encara hi hem d’afegir el canvi cultural que significa la penetració d’Internet a tots els porus de la societat. Tot plegat configura un còctel molt potent que té la forma d’una nova revolució industrial. Jeremy Rifkin, pensador americà, diu que és la tercera revolució industrial, essent la primera la del carbó i la segona la del petroli. A mi m’agrada més dir que és la revolució de l’eficiència.
Fer una revolució industrial estant en crisi no és la millor de les maneres, però podria ser una oportunitat per avançar a altres països que la fan sense estar-hi. I com es fa això? Anticipant les noves feines que han de venir amb la revolució.
Al país tenim molta gent formada, més que mai, i la pregunta és, formada per a les noves feines? Em temo que no. Fa anys que discutim si la formació que reben els nostres joves és la més adient pels temps que corren. Diu l’escriptor Jaume Cabré en una entrevista, “si ens deixem portar per l’utilitarisme extrem, deixarem d’estudiar grec i llatí, després geografia, i en acabat filosofia, després història… tot el que ens fa cultes i amb criteri, persones estructurades”. Té raó, però em temo que el que passa és a la inversa. He vist com un alumne d’ESO tenia 13 hores setmanals de llengües i només 3 de matemàtiques i com gairebé ningú del grup no ha triat el batxillerat tecnològic. De 3 a 15 anys hi ha temps per ensenyar llengua, història i geografia, i amb 16 i 17 hi ha temps per introduir filosofia i fer els joves crítics en el seu pensament, però cal tenir present que les feines del futur seran majoritàriament tecnològiques i, si volem tenir treball, s’haurà d’enfocar cap aquí: els paletes del futur seran els programadors.
La manca de matèries primeres i una societat estructurada en xarxa seran els trets definitoris de la nova revolució. Per tant, per un costat caldrà actuar per desenvolupar estratègies d’estalvi i per l’altre, establir les relacions entre individus (persones, empreses o administracions) en xarxa i cooperació. Les sinergies s’establiran en xarxa, millorant la cooperació dels treballadors dintre les empreses, entre les mateixes empreses, i entre empreses i administració. Tot això, amanit per un retorn a la localització de bona part de la producció. Quins són els treballs que suraran per sobre els altres?
Al sector primari els nous llocs de treball aniran cap a l’agricultura de verdura i fruita i cap a la ramaderia ovina, porcina i avícola, en detriment de la bovina intensiva, excessivament ineficient des del punt de vista energètic. S’acaba poder menjar bistecs de forma barata.
El sector de la construcció té un futur important en la transformació energètica dels habitatges, tant en tasques de rehabilitació aïllant de llars existents, com en les de col·locació de plaques fotovoltaiques i de calefacció geotèrmica.
El sector industrial veurà el retorn a la fabricació local i enfocada cap a components energètics. Si cada casa es comporta com una petita central elèctrica s’obre a l’horitzó una activitat frenètica en plaques fotovoltaiques, comptadors digitals, bateries d’emmagatzematge, centrals de modulació en nodes locals i programació… molta programació. Els variadors de velocitat esdevindran massius, es desenvoluparan aparells d’aire condicionat sense compressor i finestres electroquímiques que s’enfosquiran segons la temperatura interior. La neteja dels gasos de les centrals amb carbó i totes les energies renovables tindran un pes elevat en la nova economia, a part del cotxe elèctric, la pila de combustible o els avançats motors de combustió pels cotxes. Els productes industrials s’hauran d’adaptar a menys consum energètic, modernitzant totes les instal·lacions, redefinint els productes i desenvolupant noves estratègies de control energètic.
El sector terciari també veurà la introducció de noves formes de treball. El món mèdic continuarà amb l’evolució tecnològica, amb especialistes robòtics mèdics, consultors genètics, terapeutes en respiració, bioinformàtics, ajudes sanitàries a domicili, nutricionistes… En la resta del sector terciari s’obriran noves oportunitats en llocs com especialistes en trobar feina pels altres (ja podríem començar per aquí immediatament), enginyers de finances (també hauria de ser immediat per espavilar els bancs), especialistes en crear treballs virtuals a la xarxa, desenvolupadors d’aplicacions mòbils, creadors de jocs informàtics, integradors de mitjans d’informació (diaris, revistes, films, sons), enginyers en núvols informàtics, enginyers d’assegurances, consultors d’ensenyament a distància, especialistes mediambientals, consultors en residus, arquitectes en cases energètiques, especialistes en hidrologia, planificadors urbans, geòlegs, guies en ecoturisme…
El futur està ple de noves oportunitats, cal enfocar-lo de forma urgent. Hi ha nous llocs de treball com els especialistes en cercar feina o els enginyers financers que ja haurien d’estar a plena potència, però els altres ja els podem anar configurant i la direcció política hauria d’apuntar cap aquí, cap a la rehabilitació energètica de les cases i el foment a l’autogeneració elèctrica residencial, cap a la modernització digital, la cooperació interempresarial, la recerca constant de l’eficiència dels cabals públics i, sobretot, cap a una societat completament transparent. Us podeu imaginar que per fer aquest camí hi ha moltes resistències, els reaccionaris. Tema per a la setmana vinent.