Vagi per endavant que a la feina també tinc conflictes amb Endesa. Alguns són de caire comercial i altres de caire tècnic, tots ells molt seriosos. Endesa és una companyia desballestada, sense rumb des de fa quatre anys quan Gas Natural va presentar l’opa. És una companyia que intenta retrobar el seu lloc, sobrevivint amb el fet d’haver de generar prou tresoreria per cobrir les inversions dels accionistes que la van comprar a un preu excessivament car. La companyia que resulti del procés no serà res del que havia estat, trossejada per tot arreu. Tot i que ha fet una renovació a fons dels treballadors, encara conserva tics de monopoli, cosa que li passa factura amb pèrdua de mercat. Dimarts corrien per Sant Gregori cinc comercials d’Iberdrola per pescar clients emprenyats d’Endesa. Canviar de companyia quan un no es troba còmode és una bona sortida.

Dit això no em sembla just el judici sumaríssim que la societat catalana li està fent. Una gran quantitat de periodistes, polítics i tertulians han abocat al debat un cúmul immens de bajanades sense cap fonament que, això sí, ha acontentat el públic. Era el que la gent volia escoltar, és la catarsi després de la nevada, la peça expiatòria sobre la que hem de treure les angoixes. La base de la culpa que s’atribueix a Endesa és que les línies han caigut i que no ho havien de fer. Sobre aquesta base s’ha començat a dir que les línies eren velles, que no hi havia manteniment, que no invertien, que els materials de les torres no eren habituals en altres companyies, diu Joan Boada (bé, Joan, vas bé), i s’han començat a fer propostes inversemblants com la que s’ha de nacionalitzar l’empresa, que s’ha de deixar de pagar les factures,… una bola que s’ha anat fent gran a mesura que passava el temps i més gent opinava.

Penso que és hora de posar una mica de seny a tanta rauxa. En primer lloc ningú ha dit que una torre, per ser vella, ha de ser deficient o inhàbil. El material elèctric és un material que té molta vida i un baix manteniment. Si no ens poguéssim fiar de les coses velles no entraríem a la catedral de Girona o faríem enderrocar les preses de Sau i de Susqueda. Molta part de la xarxa que ha caigut té més de 20 anys i ha suportat altres nevades, com la del 1986 i la del 2001. Per tant és una xarxa que històricament havia demostrat la seva vàlua. El segon argument és el del manteniment, un dient que havia vist el cable sense funda, un altre que havia vist una torre rovellada,… pot ser que algú tingui raó, que hi hagi un pal amb el galvanitzat en mal estat, però això no explicaria la caiguda de 900 torres, tant si són metàl·liques, de formigó o de fusta. És impossible que absolutament tot el material fos dolent. S’haurà d’esperar la finalització de l’expedient investigador de la Generalitat per veure l’estat del material. El tercer argument és el d’emprar materials inadequats, fet que també es veurà amb l’expedient obert.

Hi ha qui opina que si l’empresa fos pública, això no hauria passat. Doncs bé, la totalitat de la xarxa que ha caigut la va aixecar l’empresa pública Enher, privatitzada per Josep Piqué a partir de l’any 1996. És conegut que la xarxa d’Enher a Girona tenia millor qualitat que la de l’empresa privada Fecsa a Barcelona. Molta gent que opina barreja les informacions entre ambdues xarxes. Em sorprèn veure com tothom culpa Endesa de la caiguda de 900 torres en un espai relativament petit, i a canvi trobi normal que hagi caigut una quantitat enorme d’arbres al bosc (un bombardeig, diuen). És com si la culpa al bosc s’hagués d’imputar als forestals perquè no deixen aclarir els arbres. No té sentit. Ningú vol veure que la nevada va sobrepassar el pes que els tècnics posem com a hipòtesi en el càlcul d’estructures. La normativa que fem servir la defineix l’Administració (que no els polítics) i deriva de l’experiència. És evident, doncs, que a conseqüència d’aquesta nevada s’ha de revisar aquest protocol, no només per les línies elèctriques, sinó també pels altres elements constructius (haurem de seguir l’afer del pavelló de Quart). Insisteixo que cal esperar el resultat de l’expedient sobre Endesa per treure conclusions.

Mentrestant, us vull fer reflexionar sobre l’índex de qualitat elèctrica que fem servir en aquest sector. Es diu Tiepi (temps d’interrupció equivalent de la potència instal·lada en mitja tensió). És un índex objectiu que es crea a partir de registres de les línies i el calcula el departament d’energia de la Generalitat. Aquest índex, mesurat en minuts per a tot Catalunya, és un índex que ha millorat des de 6,22 minuts a l’any 1991 fins els 1,13 minuts per l’any 2008. L’evolució positiva de la qualitat elèctrica és evident i no es pot fer si la xarxa és de mala qualitat i té problemes continuats. I a les comarques de Girona? També és bo, havent-hi totes les comarques amb el Tiepi per sota la mitjana de Catalunya. En el cas que la Generalitat hagi d’acceptar que l’episodi de la nevada és fruit d’un fet de força major, Endesa no ha de fer res? Penso que sí. Endesa ha de fer un acte de desgreuge amb els seus clients. Podria ser acceptar no cobrar el rebut del mes de març o una solució de descompte per al proper any. Endesa ha tingut el punt flac en aquest episodi en la informació sobre l’estat de la recuperació del subministrament. Però, en un món de desagraïts, deixeu-me que en nom de tots ells agraeixi el treball dur dels més de 1.500 operaris externs i dels més de 500 treballadors de la companyia elèctrica que han fet possible recuperar la connexió en un temps relativament curt per la magnitud del desastre viscut. Ara veurem quants mesos o anys tardarem a recuperar la normalitat als boscos abatuts.