Des de fa uns quants anys sentim dir que la Comunitat de Madrid és la locomotora econòmica d’Espanya pel fet que el seu percentatge de PIB a Espanya ha passat al davant del de Catalunya. Aquests dies de preparacions per fer govern a Espanya es pot constatar com a regions on ha guanyat el PP i VOX s’afanyen a dir que tot el que sigui català s’ha de combatre, sigui la cultura o l’economia, que als catalans no els han de donar res i se’ls ha d’esquilmar tant com es pugui. Aquest és el relat que recorre Espanya, quan més que mai necessita Catalunya.

Pot ser Madrid la locomotora econòmica d’Espanya? La justificació, és, segons llegeixo: la Comunitat de Madrid es el motor econòmic d’Espanya perquè aporta el 19,3% del PIB nacional. Veiem les dades. El PIB per habitant de Madrid és de 34.821 €/h, mentre que el de Catalunya és de 34.354 €/h. Què produeix Madrid per ser la locomotora? Madrid importa 108.000 milions, uns 10.000 milions més de la resta d’Espanya i n’exporta 55.200 a l’exterior. Madrid és un embornal que es menja 62.900 milions cada any. A l’altre costat, Catalunya importa 112.414 milions i n’exporta 97.921 milions a l’exterior, a més d’exportar 30.496 milions a la resta d’Espanya. El saldo total és de 16.000 milions de superàvit comercial front els 62.900 milions de dèficit de Madrid.

Per què Madrid pot consumir tal quantitat de béns de l’exterior? El treball de grup Economistes pel benestar amb el títol “Com millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya?” explica que Madrid gaudeix de l’efecte capitalitat per un valor de 28.000 milions. Us ho tradueixo, a Madrid hi ha una mitjana de 250.000 persones que cobren 110.000 €/any. I què fan aquestes persones que cobren tant? Vigilar si els que produïm ho fem bé, ens diuen com ho hem de fer i què els hem de pagar, sous elevats, perquè puguin seguir fent la feina que fan. Aquí hi trobareu tots els alts funcionaris de l’estat, la justícia, la direcció de la policia, la direcció de l’exèrcit, la direcció de l’economia, els ambaixadors i diplomàtics, i també els dels sector privat, el sistema financer i d’assegurances, els grans bufets d’advocats… tots ells vetllen perquè els que treballem al món de la producció fem les coses en ordre i, sobretot, paguem.

I aquí ve el segon aspecte. No paguem prou els catalans amb la nostra activitat fabril i exportadora? Perquè el relat diu que els catalans roben a Espanya. Els catalans paguem en impostos la quantitat més elevada d’Espanya, i una de les més elevades d’Europa, aportant 67.700 milions en impostos cada any i rebent serveis (d’aquells que cobren 110.000 €/any) per valor de 48.400 milions, generant un dèficit de 19.300 milions. La paradoxa és que aquelles 250.000 persones que consumeixen com ningú són les que s’organitzen per esquilar 19.300 milions a Catalunya i impedir que tingui els serveis que li pertoca pel nivell de renda per càpita que Catalunya té. I, degut a això, manquen 5.450 milions al sistema de salut català, 4.815 milions a ensenyament i, si tinguéssim el finançament del País Basc en atenció a la gent gran, mancarien 2.500 milions. Pel que fa a política d’habitatge, amb el que inverteix el País Basc, la Generalitat podria construir en 10 anys 163.000 habitatges de lloguer social. I quant a les inversions en infraestructures, des de l’any 2013 la inversió mitja executada per l’estat a Catalunya és del 13,3%  del total, una manca de 6.230 milions a l’any si fos del 16% que és el pes de la població catalana a Espanya.

Llavors, essent clar que la locomotora d’Espanya és Catalunya i que Madrid només es serveix de la capacitat de producció de Catalunya (de València i de les Illes Balears també), per què insisteixen en empobrir-nos? Afavorint el creixement de Catalunya qui més té a guanyar és aquell funcionari que tenim darrera mirant el que fem i amb la mà a la nostra butxaca. Per què volen que l’economia catalana deixi d’anar endavant? L’explicació no és racional, és cultural. Qualsevol país d’Europa, fins i tot els veïns de Portugal, ho entendria: si una part del territori ven més a fora (Catalunya arriba a exportar el 6% del PIB, com Alemanya) més finançament rep tot el país.

La raó per la que la resta d’Espanya és incapaç d’entendre els avantatges que Catalunya es modernitzi i vagi millor, és que Espanya no ha fet cap de les dues revolucions que porten a la modernitat. No va fer la revolució feudal que va fer Catalunya amb la guerra dels Remences que va acabar amb la sentència de Guadalupe, que va fer el mateix Ferran II (el catòlic) el 1486. En el mateix moment, el mateix rei, el 1492, arran de la conquesta de Granada, va repartir les terres als senyors feudals que l’havien ajudat en la conquesta, fent una contra-revolució a Andalusia. La segona revolució, la industrial dels anys 1800 no es pot fer si no s’ha fet la primera. Així, el fet que el dret de l’ús de l’aigua fos retirat als feudals arran del govern liberal de 1910, va permetre la construcció de preses i fàbriques al costat dels rius a Catalunya, que ja era manufacturera.

Espanya no ha fet ni una ni altra revolució, quedant-li un pòsit acumulat de l’època medieval amb la Inquisició com a pal de paller. El mateix Ferran II el 1478 va crear el Tribunal del Sant ofici de la Inquisició per combatre els jueus.

Aquest és el pòsit cultural que Espanya no ha superat en comparació als altres països d’Europa. Els catalans som els jueus d’abans i la Inquisició és l’aparell de justícia espanyol. La diferència amb llavors és que no gosen expulsar-nos perquè ells en viuen, son la nostra sangonera. És una paradoxa de psicosi per la qual Espanya percep la realitat de forma diferent a com la perceben la resta de països.

No hi deu haver un tractament de la malaltia sense fer les dues revolucions evitades, la feudal i la industrial. Tenim un problema greu mentre Madrid continuï insistint que la seva percepció de la realitat és la que val, que és la resta del món qui s’equivoca. Pensàvem que Europa resoldria la malaltia i ens vam equivocar.