Aquesta setmana ha estat la setmana de la gran fira de Barcelona, el Mobile World Congress. Més enllà dels dispositius que s’hi han presentat, que no són res davant el que seran en el futur, el que m’ha interessat de l’esdeveniment és el debat sobre si és bo per a la ciutat de Barcelona o no. Aquesta discussió la va començar Ada Colau, candidata a l’alcaldia de Barcelona, quan va dir que “la política de grans esdeveniments a Barcelona no és sostenible” i que “hi ha un turisme que beneficia els grans hotelers però no el petit comerç”.
Té raó que muntar una ciutat només per a grans esdeveniments no és sostenible. Ningú aguantaria una ciutat col·lapsada permanentment, ni els serveis aguantarien la sobrepressió. Però un gran esdeveniment anual no permet pas dir que la ciutat viu de grans esdeveniments i pot ser -de fet, és- un gran revulsiu per a la ciutat, un impuls a la modernització, a la millora de l’organització i dels serveis.
Puc entendre que a la Colau no li agradin les limusines ni el gran luxe: a mi tampoc m’agrada, com tampoc els grafits i els ocupes, però el món és divers. Allà on fa figa el seu raonament és quan diu que el turisme només afavoreix els grans hotelers. Vegem les xifres: dels 93.000 visitants, 26.300 es van allotjar en hotels amb habitacions bloquejades en preu pel Gremi d’Hotels de Barcelona d’acord amb l’organització de la fira. És cert que hi ha hagut habitacions que han arribat al preu de 4.000 euros, però també hi ha hagut molta gent que s’ha allotjat en apartaments turístics amb una mitjana de preu de 70 euros. I 18.000 persones es van allotjar a través d’Airbnb, a un preu mig de 54 euros. Com tot, en un esdeveniment com el Mobile hi ha assistents de tota mena, gent rica i gent modesta. Però fins i tot els més adinerats aporten riquesa a més col·lectius a banda dels grans hotelers. O és que els alts directius se’n van a collir les carxofes al Baix Llobregat, pugen a la Vall de Camprodon a matar els vedells o van al Priorat a aixafar el raïm dels vins que beuen? Qualsevol activitat econòmica té un efecte multiplicador entre 1,4 i 4, afectant al conjunt de l’economia. Els que exportem sabem que el turisme estranger es comporta en consum com si l’exportació no es mogui de casa. A mi m’és igual que el meu paper per a tovallons es consumeixi a Islàndia que a Barcelona per un turista islandès, en el fons és el mateix.
Part dels guanys se’ls queden grans hotelers que no són d’aquí. És veritat. Però Seat també s’emporta la major part dels beneficis fora del país, i ni tan sols paga l’impost de beneficis que li correspondria perquè liquida a Luxemburg, i ningú gosa dir que no beneficia a l’economia catalana, tant pels llocs de treball directes com per l’enorme xarxa d’empreses proveïdores que hi ha al seu voltant. Dit això, el que ens convindria és que aquestes grans companyies hoteleres fossin catalanes i paguessin els seus impostos a aquí. 
Al meu entendre cal mirar el MWC com l’esdeveniment més important a Catalunya en el temps que vivim. Primer perquè ens col·loca al mapa mundial de forma ben definida, revalidant el record dels Jocs Olímpics del 92 però, segon, perquè el Mobile interactua directament amb l’embrió de la quarta revolució industrial. Totes les revolucions industrials han necessitat un canvi en la comunicació i en l’energia. Aquesta que estem fent concentrarà la comunicació i l’energia. Per possibilitar la penetració massiva d’energia renovable de forma distribuïda caldrà que la comunicació entre les persones, els objectes i les màquines sigui eficaç. Així doncs, les aplicacions mòbils es troben al centre d’aquest procés i l’esdeveniment més important es fa a Barcelona cada any.
Encara no som prou conscients del potencial que aquest congrés té per a nosaltres. Hauria de ser el punt per on hauria de començar la nova economia. No entenc com les universitats tecnològiques no es bolquen de forma massiva en l’esdeveniment, com els professors no aprofiten la fira per establir contractes de pràctiques per als alumnes o temes d’investigació; en definitiva, com no suspenen les classes per anar tots a la fira.

Ens queixem que tenim una economia amb llocs de treball poc qualificats i que la fira permet 7.000 muntadors temporals i 2.800 cuiners i cambrers, quan el que s’hauria d’albirar és generar 20.000 o 30.000 enginyers i programadors a redós de l’estela de la fira. Aquest fenomen hauria d’expandir-se fins arribar als nivells de formació professional. 
El MWC hauria de ser el pal de paller del nostre desenvolupament, i la seva radiació hauria d’arribar a totes les capes de la societat catalana, essent una oportunitat que cap altre país pot tenir.
Dels 2.000 expositors, uns 200 eren espanyols i d’aquests 96 eren catalans, amb un creixement del 17% des de l’any 2011. Aquesta xifra és molt més important que la despesa que deixa la fira al territori, estimada en 436 milions d’euros. 
Faria bé Ada Colau en veure la part positiva de l’esdeveniment pel futur de la nostra economia i deixar les percepcions estètiques de costat.