Vivim en una societat poc eficient, en la qual els recursos humans i materials es dispersen en excés i no encerten en concentrar objectius. Feu-vos la pregunta següent: quin és el major objectiu de la societat avui dia? Mantenir l’estat del benestar? Crear llocs de treball? Abaixar el consum d’energia per mantenir el clima? Jo no sabria dir quins reptes bàsics té ara la societat europea, tot i que a títol personal en tinc dos de ben definits: crear llocs de treball i disminuir el consum energètic. Sense definir amb claredat uns objectius no es pot ser gaire eficient.
La creació de treball és bàsica per a un estat del benestar en el qual la cohesió social sigui màxima. És molt més important que qualsevol política de subsidi, i no veig que els líders polítics ni l’opinió publicada ho tinguin com a prioritat. Si continuem així veurem coses que ja passen a Anglaterra, com que hi ha famílies on conviuen 3 generacions de ni-ni. L’actual govern, poc després d’entrar al poder, va afirmar que no calia subvencionar la creació de llocs de treball perquè era una mesura que tindria poca eficàcia. Aquest govern entén el concepte de producció? – vaig pensar. Si un lloc de treball no és rendible no es crearà, però en tenim un munt d’aquests llocs que són necessaris. Bé sigui perquè són llocs de treball en competència amb països emergents (el sector tèxtil, per exemple), o bé perquè l’activitat té un substitut més barat com els combustibles fòssils (com en el cas de la gestió forestal), o bé perquè és una activitat que no pot obtenir més remuneració (com l’atenció a la gent gran). El fet és que hi ha molts llocs de treball que, si no s’ajuden financerament -amb exempció total o parcial de la quota de la seguretat social, per exemple- no es crearan mai. Esperar que la demanda interna del país creixi prou per crear llocs de treball és dilatar el problema tota una generació i això no és tenir una finalitat clara.
Un altre objectiu és l’habitatge. Com podem aconseguir que la gent compri habitatges amb salaris de 800 o 1.000 euros al mes? Creieu que amb aquest salari es pot tenir accés a un habitatge de preu superior a 150.000 euros, encara que siguin de lloguer? L’única solució és la creació de sòl que permeti construir habitatges amb preus que rondin els 80.000 euros, i això demana una solució purament política: alliberar sòl rústic a preu zero per poder-lo llogar durant 60-90 anys.

Finalment, reflexionem sobre l’objectiu de disminuir el consum d’energia. Viure amb poc consum d’energia és possible: avui hi ha la tecnologia adient per fer-ho. A Olot hi ha un exemple que demostra que es pot viure en un espai de 200 m2 amb consum zero, sense haver de fer recurs a la xarxa elèctrica. La jove empresa Wattia ha superat el repte de consum zero i avui ven les seves solucions a les nostres comarques. Però tothom pot fer aquest camí si defineix l’objectiu. Abaixar el consum energètic un 15% és fàcil, només cal canviar uns quants elements per altres de menor consum per assolir-ho, però el repte és anar a disminuir els consums de més del 50% i això només es fa fent un canvi cultural. Un dia vaig veure a TV3 una reposició d’un programa de 60 minuts que parlava d’energies renovables a Holanda. Van entrevistar una àvia d’uns 75 anys que havia posat plaques fotovoltaiques al teulat. L’entrevistador li va preguntar què feia en les estones lliures i ella va dir que, a part de regar les flors, li encantava obrir un armari on hi havia el comptador elèctric i mirar com anava enrere quan les plaques fotovoltaiques estaven en producció. Va explicar que feia una competició amb la seva veïna a veure qui consumia menys i que fins i tot havien anat a comprar una tetera elèctrica que consumia menys. És un ?exemple del que pot passar quan una persona de cop es posa un objectiu clar davant.
Consumir menys no és fer una inversió, és un procés mental pel que un va actuant en la direcció d’eficiència. Comença amb un petit pas que es va eixamplant amb el temps: és un procés seqüencial que ha de durar anys i que, de fet, esdevé un estil de vida.
No tenir objectiu de consum ajustat a les nostres necessitats ha portat la humanitat a tenir usos de fins a 230.000 kcal/dia.home a Amèrica, quan a la Roma imperial havien arribat a un consum d’energia de 30.000 kcal/d.h. Si la societat fa els deures posant lògica energètica al seu desenvolupament es podria viure avui amb 20.000 kcal/d.h. sense haver de fer grans invents, només racionalitzant l’economia actual. Per exemple, podem consumir 4.300 kcal/d.h. en energia en un habitatge, tenir un consum de menjar i altres de 3.900 kcal/d.h., podem tenir un cotxe i electrodomèstics que han necessitat en la seva fabricació unes 5.000 kcal/d.h., podem tenir una casa que ha necessitat en la seva construcció 2.400 kcal/d.h., podem tenir serveis públics i privats per un consum de 250 kcal/d.h. podem anar de vacances amb la família en cotxe per 910 kcal/d.h. o bé anar a treballar amb bus cada dia per 5.000 kcal/d. En total 21.760 kcal/d.h. Però si en lloc de bus s’agafa un cotxe de 6 l/100 km de consum i només hi va una persona, l’ús del cotxe esdevé de 30.000 kcal/d.h. i el total serà de 46.760 kcal/d.h. Poseu-hi ara un cotxe americà i un trajecte de 100 km diaris enfront dels 50 calculats i el consum total serà de 135.000 kcal/d.h.
És un exemple per veure que el que és important és l’objectiu, molt més que no pas la tecnologia a emprar el que ens porta a l’economia del futur, la de l’abundància frugal.