El dia 27 hi va haver la jornada de ponències del Fòrum Impulsa de Girona. Com cada any, aquest dia tinc junta d’accionistes i no hi vaig poder assistir. A l’arribar a casa vaig preguntar al meu fill quina havia estat la millor ponència. Em va dir que la del representant de Repsol. Ja havia vist a través de Twitter que la ponència de Josu Jon Imaz, conseller delegat de Repsol, havia impactat fort a la sala. És un polític amb molta oratòria: era el president del Partit Nacionalista Basc, li vaig dir. I de què ha parlat? De com reduir les emissions de CO2 col·laborant amb altres empreses proveïdores i de recerca. Doncs us ha marcat un gol, li vaig respondre. Que un empresa que és la que produeix el producte que genera més CO2 d’Espanya faci gala de treballar en la reducció de CO2 és una fal·làcia, un engany.
L’endemà vaig poder veure el vídeo de la participació de Josu Jon Imaz. Explica bàsicament que a les seves refineries consumeixen molta energia que alhora produeixen emissions de CO2. Diu que es van proposar reduir aquestes emissions un 15% durant 5 anys amb un treball de col·laboració amb empreses proveïdores, amb universitats i amb altres instituts de recerca. Això podria ser lloable en qualsevol empresa industrial, tot i que en aquest camp un 15% és la xocolata del lloro, però venint de Repsol és un sarcasme, una ofensa al que escolta.
Repsol és la primera productora de derivats de petroli a Espanya. A l’any 2013 va transformar 38,1 milions de tones de cru que, quan es cremin en el transport, emetran 110,5 milions de tones de CO2, l’emissió més gran d’Espanya. Que en el seu procés estalvií unes quantes tones de CO2 no pot compensar ni de lluny l’augment que significa l’emissió que tenen els combustibles produïts per millora del procés de refineria (fraccionació i cracking), com tampoc pel fet de comprar cru més pesat. Perquè es tingui una idea del que estic dient, un petroli lleuger, amb cadenes lineals, té àtoms de carboni lligats entre si de forma lineal. Cada carboni es lliga a un altre i a dos àtoms de hidrogen. Però quan el combustible és més pesat esdevé aromàtic, en forma d’anella, i els àtoms de carboni només tenen un hidrogen o cap. El resultat és que un hidrocarbur aromàtic té un 80% més d’emissions de CO2 que no pas el lineal. En el seu camí cap a millorar la rendibilitat de les empreses, les petroleres han millorat l’aprofitament de les parts més pesades dels petrolis, incorporant més elements aromàtics, i compren cada vegada més petrolis pesats de Veneçuela o provinents de les terres bituminoses de Canadà. Per tant, vantar-se de fer estalvis del 15% en l’energia de procés, quan en el producte es pot arribar a augments del 80% és un insult a la societat espanyola, parlar d’estalviar unes quantes tones de CO2 en el procés quan en el producte fabricat s’augmenta en milions de tones, no té nom.

Repsol, Gas Natural i totes les ?compa??nyies energètiques fan servir la trampa per fer publicitat dels seus productes i dels seus serveis, sempre fent recurs a les energies renovables. “El gas natural és l’energia neta”, diuen; això és una mentida immensa perquè el gas és, de fet, un combustible fòssil. Iberdrola i Endesa prediquen a favor de l’electricitat renovable, quan fan tot el que poden per ensorrar el sector de renovables i la major aportació que fan avui al mix elèctric és amb carbó. I Repsol ens diu que té 400 investigadors en energies alternatives però no té ni un gram de la seva gasolina amb biodièsel o amb bioalcohol; parla d’algues, de biocombustibles de segona i tercera generació, però parla, parla… gairebé sempre amb fins publicitaris.
La millor energia és la que no es fa servir, després la que es fa amb la màxima eficiència, i finalment la que és d’origen renovable. Explico sovint que podrem resoldre gairebé tot el que estigui lligat amb l’electricitat, però no el transport, que no arribarem a electrificar gaire. Per tant, només queda la via de la producció de combustibles amb baix CO2 -el millor és el gas natural- i renovables. Els biodièsels a partir d’oli de palma o els bioalcohols a partir de blat de moro s’han demostrat una opció mediocre, perquè poden arribar a fer servir més energia durant la seva producció que la que es pot obtenir a partir d’ells. Alhora són una amenaça sobre la fam a la Terra i cal rebutjar-les com a solució. Queda la obtenció de combustibles a partir dels boscos, a partir de la lignina dels arbres i transformant la cel·lulosa per hidròlisi en combustible. Aquest camí sembla encara molt llunyà, i calen molt més que 400 investigadors per fer-ho possible.
Fa l’efecte que ens agrada que ens enganyin, que ens diguin el que volem escoltar, talment com si fóssim nens petits. Ho fan els polítics quan no ens diuen la cruesa de la realitat i el futur que ens espera. Ho fan les empreses dient-nos que són les més amables amb el medi ambient. Però ens hem de fer grans i demanar fets. Una norma ISO 50.001 no vol dir que Repsol sigui sostenible. Si vol entrar en aquest camp ens han de dir quant CO2 incorporen per cada litre les seves gasolines i gasoils a partir dels petrolis que compra i del procés que té. La resta és fer sofística, que no vol pas dir saviesa com volia dir en el seu origen, sinó que és la tècnica de la persuasió amb el domini de la paraula fent trampes dialèctiques: poder convertir en sòlids i forts els arguments més febles, va dir Protàgores. Això és el que va fer Josu Jon Imaz a Girona, tot un sofista.