Seria difícil dir alguna cosa sobre Donald Trump que no s’hagi dit a hores d’ara, però ho faré des de la meva visió productiva i des de Girona. Es pot ser optimista envers l’arribada de Trump en alguns aspectes? Trencar la dinàmica actual en alguns dels grans problemes del nostre present pot resultar refrescant. És cert que Trump és un perill demagògic, que té el risc de fer marxa enrere en alguns dels avenços socials i mediambientals, però cal esperar…
Les dades de l’Enquesta de població activa de la setmana passada mostren que el treball es recupera, però no a la indústria. Són, una vegada més, una mostra de la terciarització que està agafant l’economia. Avui dia el treball està enfocat bàsicament en el sector serveis amb un pes del 76,3%, mentre que la indústria només ocupa el 13,6%. Abans de la crisi aquests valors eren de 66,4% i de 16,1% respectivament, la qual cosa vol dir que la recuperació…
Aquesta setmana he estat a una fira de Chicago venent paper tissú. A la fira hi participen empreses del sector de la neteja, de màquines que aspiren, màquines que poleixen, enginys que netegen vidres… però també de paper higiènic i paper eixugamans. La fira és de patró europeu, d’Amsterdam i es va fent a Europa i a Amèrica, entre Amsterdam, Chicago i Las Vegas. L’any vinent es farà en aquesta darrera ciutat. El nostre producte, el tissú, viatja malament perquè…
La sentència dels toros d’aquesta setmana és la cirereta que mostra diàfanament el conflicte entre Espanya i Catalunya. Ho és per moltes raons. La primera és cultural: explica les diferències de modernitat, l’adaptació als nous temps animalistes o a la permanència en el passat conservador, la integració en un món amable amb els animals (que obliga a respectar-los durant la seva vida de forma raonable) o seguir en la barbàrie del maltractament dels animals pel sol fet que ho són….
Ahir es van complir 300 dies sense govern oficial a Espanya. Malgrat que no hi ha hagut durant aquest temps cap mesura econòmica important, l’economia va relativament bé, fins i tot diria que, per alguns col·lectius, molt bé. Tot plegat és una paradoxa, perquè es pot percebre que les coses van bé però, en canvi, oficialment, no hi van i, el que és pitjor, per alguns les coses van molt i molt malament. Quines són les raons de les diferents…
Joseph E. Stiglitz té 73 anys i és un economista americà que va rebre el premi Nobel el 2001. És un especialista en microeconomia, essent la seva teoria més famosa la de l’screening, l’assimetria de la informació per un agent econòmic que extreu informació econòmica d’un altre. Aquesta setmana ha estat a Barcelona presentant el seu darrer llibre L’euro. Com la moneda comuna amenaça el futur d’Europa. Stiglitz és molt crític respecte a com s’ha fet l’estructura de l’euro, segons…
El Parlament de Catalunya està tramitant el projecte de llei del canvi climàtic. A tal efecte, la comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat ha demanat la presència d’entitats i persones amb opinió al respecte. Divendres em va tocar representar Pimec en aquesta compareixença, essent la meva l’última de totes les que es van fer en les darreres setmanes. El projecte de llei és un treball de 44 pàgines que vol ser exhaustiu i, en fer-ho, s’oblida de molts conceptes, car…
Aquesta setmana ha estat intensa en debats energètics: dimarts tertúlia sobre energia nuclear, dimecres conferència de Jeremy Rifkin i dijous debat sobre independència i energia. De totes elles se n´extreu una conclusió: això no hi ha qui ho aturi, caminem cap a una revolució econòmica, cultural i energètica. Rifkin parla de la tercera revolució industrial basada en l´ús d´Internet i de les energies renovables que portarà a una societat amb costos marginals zero. Rifkin ha descobert l´economia d´escala en la…
Diumenge vam viure la cinquena manifestació consecutiva reclamant independència. Això no és ben bé així, car en els primers anys el motiu era per poder fer un referèndum. L’acció de votar és acceptada per una elevada majoria de la societat catalana, però, poc a poc, el missatge de la manifestació s’ha anat enfocant cap a la independència. Vist així, podríem dir que en el camí que es va fent, en això que es diu El Procés, es va perdent ambigüitat…
Hem parlat sovint de la participació econòmica de Catalunya a Espanya. Hem dit mil vegades que Catalunya, amb el 16% de la població, aporta a Espanya el 18,8% del PIB, el 23% d’impostos, el 25,5% de la exportació, el 25,4% del turisme… també el 31% de les patents que es registren a Espanya corresponen a Catalunya. Des d’aquest punt de vista Catalunya esdevé la locomotora econòmica d’Espanya i el motor de la modernitat. Però m’agradaria poder anar una mica més…