Engeguem una setmana que pot ser especialment moguda. De moment sabem que divendres, dia 11, hi ha convocada una vaga general. Dependrà de si succeeixen més coses que la vaga tingui èxit. Tot el país està pendent del que ocorri al món judicial. El Tribunal Suprem va demanar al Tribunal Europeu de Luxemburg que digui si Junqueras té immunitat pel fet d’haver estat elegit com a eurodiputat. Aquesta petició s’hauria de resoldre el dia 14, cosa que fa pensar que…
La setmana passada explicava que els arbres són fixadors de CO2 que emmagatzemen en forma de fusta. És fàcil arribar a la conclusió que fan falta arbres que creixin, tallar-los i emmagatzemar la fusta, no deixant que es podreixi i torni alliberar el CO2. Si la cremem, també tornem a alliberar el CO2, que és la mateixa quantitat que ha pres per créixer. Se suposa que aquest CO2 de cremar no augmenta el valor acumulat a l’atmosfera perquè es fa…
Divendres hi va haver arreu del món una manifestació massiva per reclamar mesures contra el canvi climàtic. Aquesta era una més de les vagues pel canvi climàtic de cada divendres que els joves han incorporat a la seva vida aquest any. Aquest divendres l’acció era especialment punyent perquè dilluns comença a Nova York la Cimera per l’Acció Climàtica de les Nacions Unides. Fer la transició energètica no és una tasca senzilla. No es tracta de canviar una tecnologia per una…
Es evident que la situació entre Catalunya i Espanya ha entrat en un camí sense sortida que cansa, decep i angoixa. Amb molts líders polítics a la presó i a l’exili es fa difícil fer reunions i trobar consensos per refer camins polítics. Davant això, el relat de l’Espanya uniforme es va intensificant: tant la narració de Borrell, a l’exterior, com mitjançant les declaracions i comentaris de la política interior. Aquest relat diu que Catalunya no té dret a demanar…
Dijous va morir el meu pare, en Francesc Vila. En Francisco o Paquito com li deien a Sarrià (alguns fins i tot li deien Titus) va néixer al cafè Xargay el 1925 i va viure al costat de la rectoria de Sarrià durant molts anys. Els dos llocs són a prop del Pont de l’Aigua. La seva vida va transcórrer sobretot en la postguerra, període d’escassetat que el va forjar en l’habilitat de trobar solució a les dificultats del moment….
Arran de la crisi de 2009 vaig escriure aquí, i al llibre La crisi des de la trinxera, que la crisi de les subprime i les immobiliàries era deguda a l’arribada estrepitosa de l’economia xinesa al món. La meva hipòtesi era que l’economia xinesa havia arribat al món global sense cap fre ni control, resultant una transferència de riquesa d’occident cap a orient. Avui, deu anys més tard d’aquella anàlisi, em reafirmo en la idea. El món occidental ha perdut…
Vagi per endavant que, poques hores abans d’escriure l’article, divendres al vespre, vaig anar a sopar i vaig menjar un filet de vedella. Quan s’estudia el model que necessitarà la societat per resoldre el canvi climàtic s’arriba a la conclusió que cal modificar uns quants components: la mobilitat, l’aïllament dels habitatges, la generació d’energia, el disseny industrial i el menjar. Associat a tot això hi ha la necessitat de captar més CO2, per tant, d’augmentar el doble la massa d’arbres…
El pes de la manufactura de cotxes a Catalunya és del 10,5% del PIB, una xifra molt important per a l’economia i el manteniment de llocs de treball. La setmana passada vam dir que l’economia mundial entrava en un període de recessió global i que els bancs centrals haurien de fer ús de la imaginació per fomentar el consum dels ciutadans a base de portar els interessos a valors negatius o posar en pràctica mesures com la metàfora de l’helicòpter…
No és pas la meva intenció aixafar-vos les vacances però, a aquestes alçades de l’any, hauríem de començar a pensar que s’està configurant davant nostre una crisi de gran magnitud, tal vegada l’inici d’un canvi de model econòmic. Els símptomes són evidents a tots els països amb economies industrials, des de la Xina a Estats Units passant per tota Europa, Espanya inclosa. Els inicis de la crisi poden ser deguts al fre a la globalització empresa per Donald Trump, al…
El plàstic ha estat al llarg de les darreres dècades un producte difícil de substituir per les seves propietats: és transparent, pesa menys que les seves alternatives, és més flexible, ocupa menys volum, és impermeable, es pot soldar i enganxar… propietats que el fan molt desitjable en el món de l’embalatge. Les fàbriques de paper que produïen paper per embalatge han anat tancant o s’han transformat per fabricar altres productes. Avui, 40 anys després d’aquell declivi, vivim el retorn del…