Segona setmana d’octubre. Ha plogut força i els bolets surten a cabassats. La temperatura ja ha baixat a un grau i això ha fet que les fulles dels freixes comencin a caure. El dia que baixi a zero semblarà que neva fulles. Tot es va preparant per a l’hivern. Aquests dies la marmota entrarà al seu cau per hivernar gairebé durant sis mesos. S’ha alimentat a consciència aquest estiu, s’ha engreixat al màxim que ha pogut i ara entrarà al…
Article aparegut a 5centims.cat el 12.10.21 El món ha entrat en una fase de desordre de difícil solució. En els anys 70 vam veure com el model keynesià, fruit de la superació de la guerra mundial, s’esgotava i naixia el model neoliberal, el qual es va reforçar amb la globalització dels anys 90. El sentiment actual és que aquest model està esgotat i caldrà refer l’ordre econòmic mundial per superar el moment actual. El desordre està provocat per les…
El protocol de Kyoto, en el que el món reconeixia que l’excés de gasos de carboni tenien un efecte climàtic greu, va ser signat el 1997. Arran d’aquell pacte Europa va engegar el 2005 el seu sistema de compravenda de drets d’emissió de CO2, batejat com a ETS (Emission Trading System). Aquest mecanisme consistia en un mercat de drets d’emissions que sumava l’objectiu total d’emissions dels sectors implicats. Es va decidir que els 6 sectors més emissors (electricitat, siderúrgia, ciment,…
Fa molts anys que qualsevol cosa que facin les companyies elèctriques és objecte de crítica immediata. Es pot entendre en tant en quant són l’oligopoli per excel·lència, amb perdó pel bancari i el de telecomunicacions. Tot el que facin les empreses elèctriques està mal vist: des de posar una nova línia elèctrica a instal·lar qualsevol central, sigui necessària o no. Però per què s’ha arribat a aquest punt de degradació de la seva percepció pública? En primer lloc cal recordar…
Aquesta setmana han començat a aflorar alguns senyals negatius per a l’economia. Per un costat, la caiguda de la immobiliària xinesa Evergrande amb un passiu de 260.000 milions d’euros, una xifra més elevada que la de Lehman Brothers (i com tot el PIB català). És possible que el contagi global amb bancs i inversors de fora de la Xina sigui molt més feble que en l’episodi de 2008, per la qual cosa el fenomen no es traslladaria directament a la…
L’augment de preus de l’electricitat dels últims mesos no és un problema exclusivament de la península Ibèrica, és un problema europeu. Es deu a un sistema de generació de preus basat en un mercat diari on el preu que preval és l’última l’oferta que iguala a la demanda. Diem que el preu marginal més alt és el que s’aplica cap enrere, per a tots els que han ofertat, fins al primer. Així, hi ha tecnologies que entren al mercat a…
Davant la complexitat del camí que ha de fer la societat per resoldre l’embolic actual, veient els esforços que haurem de fer, un amic em suggereix que les solucions venen contaminades pels que tenim una edat de jubilació, pel fet que encara som els que prenem decisions o bé influïm en la seva elaboració. Em diu que amb això perjudiquem els joves i proposa deixar que les coses s’arreglin soles, no fer res, esperar que les lleis de la natura…
Les primeres setmanes de setembre de cada any engeguen sovint amb forts aiguats i pedregades. Algunes vegades fan molt mal, com les d’aquesta setmana al Montsià. També és el temps de l’aparició dels huracans al Carib. La diferència dels fenòmens d’ara amb els d’abans és la freqüència i la intensitat, de forma que tothom està arribant a la conclusió que deu tenir alguna cosa a veure amb el canvi climàtic. L’augment de la temperatura del mar per sobre de 26º…
Evidentment la pregunta plantejada al títol és retòrica. Qualsevol canvi amb una certa profunditat exigeix esforç d’adaptació. La pregunta va més enllà: sabem que l’adaptació per resoldre el canvi climàtic es podrà fer amb canvis tecnològics importants, però la meva tesi és que amb això no n’hi haurà prou i que, a més, caldrà una adaptació cultural cap a una economia frugal. Diumenge passat feia esment en aquestes mateixes pàgines a un informe titulat «Rethink», d’un think tank que concloïa…
Fa unes setmanes es va publicar l’últim informe del Projecte The Rethink, un think tank independent que analitza i fa prospeccions sobre la velocitat i la magnitud de la disrupció tecnològica i de les seves implicacions en la societat. En aquest informe diu una cosa tan sorprenent com que podríem resoldre el canvi climàtic a l’any 2035 sense massa esforç de la societat si es deixa que tres sectors disruptius facin la seva feina. Estudien tres escenaris, un que hauria…