Catalunya té un consum d’energia primària de 295 TWh, segons dades de 2019. D’aquesta energia només n’arriba al consumidor 168 TWh. On va tota l’energia restant? Es perd. En primer lloc hi ha les pèrdues en generació, com la generació elèctrica amb carbó o nuclear, amb rendiments del 35%. En segon lloc hi ha les pèrdues en mobilitat: ja sabem que un cotxe de combustió té un rendiment del 25% o menys, davant el rendiment del 75% de l’elèctric. Finalment hi ha totes les pèrdues en usos industrials, en serveis o domèstics.

La prospectiva Proencat, realitzada per l’ICAEN, ens diu que al final de la transició haurem de tenir una energia primària al voltant de 120 TWh, de la qual aproximadament 100 TWh serà en forma elèctrica. Com ho farem per disminuir el 59% del consum d’energia? Aplicant les noves tecnologies disruptores que s’estan desplegant, com la substitució de la generació elèctrica fòssil per una de renovable, el canvi de mobilitat amb cotxes fòssils per altres elèctrics, la penetració de la intel·ligència artificial, la proteïna de fermentació i la vegetal, l’adaptació de productes i processos industrials (menys plàstic i que sigui recuperable), adaptacions al consum domèstic amb millor aïllament, substitució de calderes de gas-oil i de gas per bombes de calor, i lluminària amb LEDS, i, finalment, un canvi cultural, implicant una adaptació de la cultura del consum per una de frugal.

Avui volia introduir el valor de l’aïllament en tot aquest camí. Hem dit per activa i per passiva que la millor energia és la que no es necessita, en diem la negaenergia. En els habitatges, fa molts anys, s’ha desenvolupat un concepte que s’anomena casa passiva. Ara es fan força construccions així, però sempre venint de persones que s’han de fer un habitatge i són autèntics activistes. La casa passiva no necessita energia calorífica ni fred provinent de l’exterior perquè el seu aïllament és tan elevat que només la pèrdua de rendiment d’altres aparells (frigorífic, cuina) son suficients per mantenir una temperatura mínima. Aquestes cases estan segellades, de forma que cal extreure aire de l’interior per renovar-lo amb altre exterior, tot i recuperant l’energia amb un intercanviador. És molt difícil transformar una casa existent en una casa passiva, però es poden fer accions en aquesta direcció, com millorar l’aïllament dels teulats i de les façanes, canviar finestres no adients (amb vidre doble o triple capa i que tanquin bé) i instal·lar bombes de calor. Primer sempre cal reduir per després generar de forma renovable.

He calculat les pèrdues de calor als teulats i a les façanes per totes les comarques de Catalunya i per cada mes de l’any. A partir de la superfície dels teulats per cada comarca, he suposat un forjat de 20 cm de formigó i he fet dos escenaris, un a l’estiu, suposant una temperatura a l’interior de 25ºC (ja sé que es vol que sigui a 27ºC, però estic convençut que el que ha fet aquesta norma també té l’aire acondicionat posat en una nit d’estiu) i un altre a l’hivern, amb una temperatura de l’habitatge a 21ºC (a 19ºC caldria portar guants dintre casa i algun lector em dirà que també passamuntanyes). Amb les temperatures màximes i mínimes per a cada comarca he pogut calcular les pèrdues pels teulats i per les façanes. Tenia les superfícies dels edificis dels càlculs de potència fotovoltaica als teulats. Així que, amb tot això i la meravella de l’Excel he pogut trobar una xifra que té sentit comparant-la amb altres càlculs realitzats per l’Observatori de l’estat energètic d’edificis de Catalunya 2020 de l’ICAEN.

El resultat és que, amb les temperatures que vam tenir el 2022, les pèrdues pels teulats i per les façanes de Catalunya a l’estiu són de 1,8 TWh, calor que entra a l’habitatge i caldrà refrigerar. Les pèrdues a l’hivern per a totes les comarques per teulats i façanes són de 5,6 TWh, fred que caldrà escalfar. En total tenim una pèrdua per les cases de 7,4 TWh durant tot l’any. Però si el calor de l’hivern el generem amb combustibles com el gas-oil i el gas natural, en la majoria dels casos amb una eficiència del 80%, l’energia que es necessitarà a l’hivern serà de 7 TWh. A l’estiu l’energia per refredar pot ser de 0,6 TWh.

Per la diversitat del clima hi ha zones amb més problemes de pèrdua de calor. Unes comarques són primerenques en calor com el Segrià, el Bages, les Garrigues i l’Urgell, metre que altres són més tardanes, com la Ribera d’Ebre, on al mes d’octubre encara tenen dies de calor. A l’hivern les coses són diferents. Les comarques que necessiten calefacció al setembre son l’Alt Urgell, l’Aran, la Cerdanya i el Ripollès. Les mateixes comarques són les últimes a necessitar calefacció al mes de maig, però s’hi afegeixen Alta Ribagorça, el Bages, Osona i els Pallars Jussà i Sobirà.

Aïllar correctament tots els habitatges que cal a Catalunya suposa un cost espectacular, superior als 11.000 milions, cosa que, amb els preus de l’energia d’avui fa que no sigui una operació rendible des del punt de vista financer. Però sí ho és en confort. Els particulars que siguin capaços de fer front a aquesta millora, ajudats per l’administració, ho faran, però la gran majoria d’habitatges quedaran sense fer. L’únic camí és el francès, que imposa que qualsevol habitatge que es construeixi nou i el que es llogui tinguin una etiqueta energètica: així obliga al propietari a fer les reformes pertinents. Amb els anys l’etiqueta energètica per poder llogar va sent més restrictiva amb la normativa, apujant la lletra de l’eficiència, on la A és la millor i la G la pitjor. Aquí, amb el daltabaix tan gran que tenim amb la manca d’habitatges, cap polític s’atrevirà a aplicar-ho per por a una pujada no assumible dels preus del lloguer.

Per això vaig dient, a tort i a dret, que la vertadera transició energètica és la revolució de l’habitatge, tant pel fet que és l’única solució real per rehabilitar-lo de debò, com per provocar una competència suficient perquè els preus baixin fins a nivells suportables pels que han de llogar o comprar.

El canvi climàtic obliga a fer molts deures. Uns són de disminució radical de combustibles fòssils, altres són de canvis culturals en el consum, però finalment cal una adaptació a les noves temperatures i fets meteorològics extrems. Ho sabem i hi hem de treballar posant-ho com primer ordre de prioritats als pressupostos públics i privats. Enlloc de fer això, ens dediquem a dilapidar els fons europeus en pintar façanes, fer rotondes, places… quan s’hauria d’haver dedicat la totalitat a la transició energètica i digital. Es veu que els polítics només tenen ulleres electorals i no saben anar més lluny de les obres públiques clàssiques.