Ja sabeu que tinc la teoria que estem fent una revoluci\u00f3 econ\u00f2mica, la tercera revoluci\u00f3 industrial. Com que ens trobem a l’ull de l’hurac\u00e0, no veiem tot el moviment que aix\u00f2 comporta. El desconcert sobre el que passa \u00e9s general i la forma d’actuar de les diferents administracions mundials tamb\u00e9. Estats Units, Jap\u00f3 i Regne Unit han aplicat pol\u00edtiques monet\u00e0ries per resoldre l’atzucac, fent anar la m\u00e0quina de bitllets per fomentar el creixement de l’economia. Europa, liderada per Alemanya, es resisteix a fer el mateix fruit del convenciment que el que cal \u00e9s millorar la productivitat de l’economia i netejar tot el que \u00e9s superflu. A conseq\u00fc\u00e8ncia d’aix\u00f2 observem un creixement de la zona euro a marxa lenta, una inflaci\u00f3 extremadament baixa, una sobrevaloraci\u00f3 de l’euro com a divisa respecte el D\u00f2lar, el Ien i la Lliura esterlina, i greus problemes per quadrar els comptes p\u00fablics.
\nEl sector p\u00fablic es veu atrapat en un nou paradigma: per un costat el baix ritme de l’economia no permet augmentar els ingressos ni apujar els impostos i per altre costat les despeses per atendre la gent expulsada del sistema s\u00f3n cada vegada m\u00e9s altes. Cal, doncs, frenar aquesta din\u00e0mica perversa… per\u00f2 com?
\nEls pa\u00efsos del sud d’Europa demanen al BCE una pol\u00edtica en la direcci\u00f3 dels altres blocs, per\u00f2 Alemanya no sembla pas disposada a acceptar-ho, a menys que els pa\u00efsos amb dificultats prenguin mesures per frenar la disbauxa dels comptes p\u00fablics. Irlanda, Portugal, Espanya i Gr\u00e8cia han fet els ajustos, per\u00f2 It\u00e0lia nom\u00e9s els ha fet a mitges i Fran\u00e7a ni ha comen\u00e7at. Recordo la visita que vaig fer a la tardor a un client franc\u00e8s al que li vaig mostrar el meu gr\u00e0fic de p\u00e8rdua de poder adquisitiu. Em va dir que era molt entenedor, per\u00f2 que en feia un gra massa, que Fran\u00e7a no estava tan malament. Voil\u00e0, ja som on d\u00e8iem. Ha estat el segon govern d’Hollande el que ha hagut d’admetre que Fran\u00e7a ha de fer els deures per resoldre el forat on s’ha posat.
\nVeiem el problema franc\u00e8s. Fran\u00e7a t\u00e9 una economia dominada pel sector p\u00fablic. Aquest representa el 57,1% del PIB. Cap altre pa\u00eds del m\u00f3n (que no tingui una economia centralitzada com Cuba o Corea del Nord) pot tenir un pes tan important del sector p\u00fablic. Aix\u00f2 \u00e9s possible perqu\u00e8 l’administraci\u00f3 francesa \u00e9s d’una efic\u00e0cia i professionalitat fora de s\u00e8rie, resolent tots els problemes dels seus administrats. Aquest model t\u00e9 dos efectes: un, positiu, \u00e9s la modulaci\u00f3 dels vaivens de l’economia, sense cr\u00e9ixer molt r\u00e0pid, per\u00f2 sense caure massa sobtadament. L’altre, negatiu, \u00e9s que l’individu franc\u00e8s s’ha acostumat a que l’estat li resolgui tot. Finalment un resultat dif\u00edcil de resoldre \u00e9s el pes dels sindicats, majorit\u00e0riament de funcionaris. Tot plegat ha portat a que el teixit empresarial franc\u00e8s estigui format per grans empreses, amb moltes dificultats per a les pimes que no han pogut suportar els alts salaris imposats pels sindicats ni els elevats impostos i taxes de l’administraci\u00f3 francesa.
\nFins l’any 2009 el primer client de Fran\u00e7a era Espanya. Des de llavors el primer client d’Espanya \u00e9s Fran\u00e7a, a la qual cada vegada venem m\u00e9s productes i serveis. Fran\u00e7a ha de fer alguna cosa per corregir la situaci\u00f3: ha de vendre m\u00e9s a Alemanya, a Anglaterra i a Estats Units, per\u00f2, a part d’avions, helic\u00f2pters, qu\u00edmica i productes d’alimentaci\u00f3, qu\u00e8 m\u00e9s pot vendre? Les centrals nuclears no sembla pas que ?si?guin tecnologia de futur i els seus cotxes no poden competir entre la qualitat alemanya i el preu espanyol. \u00c9s urgent que l’economia francesa redreci la tend\u00e8ncia i guanyi competitivitat, ja que el seu pes del 21% sobre l’euro la fa massa gran per possibilitar la recuperaci\u00f3 de la zona i Alemanya no mour\u00e0 ni un p\u00e8l sense canvi de rumb.
\nFran\u00e7a ha d’actuar frenant les seves despeses socials, congelant salaris i despesa p\u00fablica, cosa que ja ha anunciat el primer ministre Manuel Valls, per\u00f2 tamb\u00e9 ha de possibilitar un abaratiment de despeses a les empreses. La mesura que proposa, genial al meu parer, \u00e9s l’eliminaci\u00f3 de cotitzacions socials als contractes de salari m\u00ednim, fet que permetr\u00e0 a les activitats m\u00e9s febles econ\u00f2micament ser rendibles i mantenir els llocs de treball. Per aix\u00f2 ha de treure del pressupost uns 50.000 milions fins l’any 2017, retallant i aconseguint nous ingressos. Ser\u00e0 en aquest apartat on veurem la imaginaci\u00f3 francesa, posant la proa cap a rescatar cotitzacions en beneficis d’empreses multinacionals en paradisos fiscals (Amazon, Apple, Google, Facebook, Microsoft…) i dissenyant un nou esquema fiscal a trav\u00e9s de l’energia.
\nUna pe\u00e7a clau en aquest disseny \u00e9s el nomenament de Segolene Royal, exmuller del president Fran\u00e7ois Hollande, ex-candidata a la presid\u00e8ncia, com a ministra d’ecologia, de desenvolupament durable i d’energia. El govern ja ha dit que el model energ\u00e8tic de futur no ser\u00e0 nuclear i que obtindr\u00e0 ingressos a trav\u00e9s de taxes sobre l’energia. Espero amb impaci\u00e8ncia que la taxa europea sobre el CO2 que est\u00e0 comen\u00e7ant a aplicar la ministra Royal es propagui a la resta d’Europa com a nou concepte de redistribuci\u00f3 fiscal i de protecci\u00f3 de la ind\u00fastria europea davant els blocs americ\u00e0 i asi\u00e0tic. Cal observar que el proper any 2015 Par\u00eds ser\u00e0 la seu del nou acord pel canvi clim\u00e0tic.
\nFran\u00e7a \u00e9s massa gran per caure i ser\u00e0 qui impulsar\u00e0 els nous mecanismes per sortir de la crisi mundial. Per alguna cosa \u00e9s el pa\u00eds de la Revoluci\u00f3.<\/p>\n