Diumenge passat vam fer l’excursi\u00f3 Rocabruna-Camprodon. Vam passar pel mig del castell de Rocabruna, on tingu\u00e9rem ocasi\u00f3 de veure les obres de reconstrucci\u00f3 del castell. Quan vam arribar a Camprodon vam fer una pausa a la font de Sant Patllari. All\u00e0 vam llegir el poema de Joan Maragall i ens vam fixar en la inscripci\u00f3 que hi ha en un oratori de Sant Patllari, just darrere la font. La inscripci\u00f3 \u00e9s datada el 1717. Curiosa data que ara est\u00e0 de moda, vaig dir, coincideix amb les llindes de les cases de Beget que vam veure en una altra excursi\u00f3 aquest hivern. Les llindes s\u00f3n datades entre el 1711 i el 1717. Qu\u00e8 va passar en aquest per\u00edode perqu\u00e8 es constru\u00eds tant en aquestes contrades?
\nGaspar Feliu, en el llibre de la Hist\u00f2ria econ\u00f2mica de Catalunya, explica que a partir de l’any 1660 l’economia catalana mostra una clara recuperaci\u00f3 que comen\u00e7a pel camp, amb un creixement demogr\u00e0fic que aporta una m\u00e0 d’obra barata, i per una forta demanda que permet obtenir bons preus. Per\u00f2 la clau de la puixan\u00e7a de l’economia catalana prov\u00e9 de l’exterior. Fins llavors els intercanvis comercials de Catalunya es feien en el Mediterrani, un espai petit amb competidors amb els mateixos productes. Degut a l’enfrontament militar entre Fran\u00e7a i Holanda el 1672, aquesta va deixar de comprar aiguardent a Fran\u00e7a. El port de Rotterdam \u00e9s el gran port d’Europa i l’aiguardent era imprescindible com a profil\u00e0ctic per a les grans travessies. Aix\u00f2 va portar Holanda a buscar vins i aiguardents al Mediterrani, essent Catalunya qui se’n va emportar la part m\u00e9s important del nou mercat. Tot i que els vaixells eren de comerciants del nord, una part es va fer amb naus catalanes, cosa que els va convertir en nous transportistes, afavorint la construcci\u00f3 de naus de gran tonatge a Barcelona, Blanes, Matar\u00f3, Sitges i a Vilanova. Darrera el vi i l’aiguardent els mercaders catalans portaven als ports atl\u00e0ntics vidre, ferro, paper, llibres, cuir i altres productes, cosa que va animar a posar corresponsals a Cadis i Sevilla. All\u00e0 els productes eren canviats per peix (tonyina i pesca salada), productes colonials (sucre, tabac, colorants, pells). D’Holanda s’importaven teixits de qualitat que alhora es venien a la resta del Mediterrani juntament amb el tabac que s’elaborava a Barcelona. Els industrials catalans feien mans i m\u00e0nigues per copiar la t\u00e8cnica del teixit holand\u00e8s i comen\u00e7aren a importar teixit en cru per blanquejar-lo i tenyir-lo aqu\u00ed. Seria el naixement de la gran ind\u00fastria t\u00e8xtil a Catalunya al segle XVIII. En aquells anys, des del 1660 fins al 1700, es van posar les pedres econ\u00f2miques de la Catalunya moderna, just abans de la revoluci\u00f3 industrial.
\nLa rendici\u00f3 de Barcelona el 1714 va significar la supressi\u00f3 de l’equilibri catal\u00e0 “por leg\u00edtimo derecho de rebeli\u00f3n y conquista”, es van introduir nous impostos a m\u00e9s dels que ja hi havia, significant un aut\u00e8ntic espoli fiscal. Malgrat aix\u00f2 l’economia catalana va aguantar, sabent vendre a l’ex\u00e8rcit espanyol i treballant pol\u00edticament fent possible menys pressi\u00f3 fiscal. El cas \u00e9s que Espanya veia com anaven minvant els ingressos procedents de les col\u00f2nies i com Catalunya es podia convertir en el nou motor de la seva economia.
\nEl 1717 Catalunya tenia 700.000 habitants i va cr\u00e9ixer fins a un mili\u00f3 dos-cents mil el 1787, cosa que significa un increment anual mig de l’1%.
\nAlg\u00fa diu que el fort impuls econ\u00f2mic de Catalunya a principis del segle XVIII es deu a la uni\u00f3 amb la resta d’Espanya. Ernest Lluch ho va desmitificar quan va demostrar que la subjecci\u00f3 a Castella no va tenir cap efecte positiu a Val\u00e8ncia o a Arag\u00f3. Per tant, el creixement catal\u00e0, base de l’economia moderna catalana, es produ\u00ed gr\u00e0cies a l’empenta comercial iniciada al darrer ter\u00e7 del segle XVII, que va donar pas a una aut\u00e8ntica economia de mercat, m\u00e9s atenta a produir per vendre que no pas per a consumir.
\nEl paral\u00b7lelisme entre aquell per\u00edode i l’actual \u00e9s de forta semblan\u00e7a. L’economia catalana sura malgrat l’esfor\u00e7 fiscal que fa i malgrat haver patit els efectes de la bombolla immobili\u00e0ria pr\u00f2pia i els de la resta d’Espanya. Aix\u00f2 \u00e9s possible perqu\u00e8 \u00e9s una economia ben dirigida cap a l’exportaci\u00f3 i que segueix les regles de l’economia de mercat.
\nAra com llavors Espanya veu en Catalunya la locomotora per estirar a l’economia, per\u00f2 amb una visi\u00f3 de subsidi, que ajudi a tapar els forats que han quedat en el teixit ib\u00e8ric, quan hauria de desitjar que l’economia catalana irradi\u00e9s transpar\u00e8ncia, esfor\u00e7, productivitat, competitivitat… encomanant-ho a la resta del territori.
\nNo hi ha hagut prou temps en 300 anys per transmetre la modernitzaci\u00f3 de l’economia catalana a la resta d’Espanya perqu\u00e8 segurament pesa massa la hist\u00f2ria del subsidi que va comen\u00e7ar amb les col\u00f2nies. No \u00e9s nom\u00e9s l’administraci\u00f3 la que xucla en exc\u00e9s, tamb\u00e9 ho s\u00f3n els grans grups regulats, com l’el\u00e8ctric, el de telefonia, el bancari… tots ells ben connectats amb el poder.
\nLa situaci\u00f3 actual de revolta de Catalunya vers Espanya fa 300 anys es resoldria per les armes, per dret de conquesta. Per sort l’encaix en una Europa democr\u00e0tica far\u00e0 dif\u00edcil aquesta soluci\u00f3 i, per una vegada, les cartes que t\u00e9 Catalunya s\u00f3n millors que les que t\u00e9 Espanya: l’economia aguanta les batzacades perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s oberta i din\u00e0mica que la seva. Aqu\u00ed el model industrial encara persisteix, all\u00e0 no hi ha model. La clau \u00e9s mantenir el moviment democr\u00e0tic i pac\u00edfic alhora que augmentem les exportacions.<\/p>\n