He seguit amb inter\u00e8s el debat sobre la pobresa al Parlament sense entendre qu\u00e8 feien els nostres diputats. El debat \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia de la pressi\u00f3 de les entitats que es dediquen a resoldre problemes de la gent que ha quedat fora del circuit, pressi\u00f3 que va ser canalitzada fins el Parlament per partits com el PSC, ICV i la CUP. Est\u00e0 b\u00e9 que el Parlament discuteixi sobre els temes m\u00e9s importants de la societat, per\u00f2 no ho est\u00e0 fer-ho de mala gana i sense apuntar on toca. Cinc coses em van copsar.
\nLa primera cosa que em va venir al cap quan va comen\u00e7ar va ser, amb quins recursos compten si no s\u00f3n capa\u00e7os d’aplicar correctament la llei de depend\u00e8ncia? Hi ha quantitats enormes d’avis abandonats a la seva sort per manca de recursos i els pol\u00edtics es proposen salvar tothom de la pobresa…
\nLa segona va ser que el debat est\u00e0 mal enfocat. Pensar en la pobresa ha de ser investigar en l’atur. Per qu\u00e8 aportar una xifra com 400 euros mensuals a una persona desassistida ha de ser millor que donar-la a una empresa que la llogui i que a canvi li pagui 800, 1.000 o 1.500 euros? L’economia productiva t\u00e9 com a m\u00ednim un factor multiplicador d’1,6, que vol dir que per un salari de 1.000 euros generem activitat per 1.600, amb la recaptaci\u00f3 d’impostos i de Seguretat social corresponents. Aquesta setmana he rebut la visita d’una tutora de PQPI que t\u00e9 per missi\u00f3 encarrilar al m\u00f3n laboral 15 joves. Em va comentar que el seu \u00e8xit \u00e9s la inserci\u00f3 laboral de 4 o 5 d’aquests joves, que ja estaven completament fora del circuit de treball, cada any. Li vaig explicar que a Dinamarca, amb la Flexiseguretat, els tutors encarregats de la inserci\u00f3 laboral tamb\u00e9 tenen com a m\u00e0xim 15 persones al seu c\u00e0rrec. Aix\u00f2 \u00e9s una bona acci\u00f3 contra la pobresa.
\nLa tercera cosa la vaig escriure al Twitter. Qui fa el debat sobre com ho hem de fer per viure amb pocs recursos? Perqu\u00e8 la nostra classe dirigent d\u00f3na per fet que tot plegat \u00e9s temporal, que tornarem a la situaci\u00f3 anterior al 2007 i no. La p\u00e8rdua de riquesa ha vingut per quedar-se, per la qual cosa val m\u00e9s adaptar el pa\u00eds a aquesta nova circumst\u00e0ncia. Sabem menjar i vestir per poc cost, per\u00f2 no hem resolt l’habitatge ni el transport. Aqu\u00ed s\u00ed que hi interv\u00e9 la pol\u00edtica en maj\u00fascules: generar s\u00f2l a preu zero (problema pol\u00edtic) permet viure amb lloguers de 300 a 400 euros en habitatges dignes i energ\u00e8ticament bons. Cal construir en vertical, agrupant serveis i minimitzant costos de transport. Vaig sentir un representant sindical lamentar-se per la baixa inflaci\u00f3. Li agrada que sigui baixa o alta em vaig dir? Si es mant\u00e9 baixa permet a la gent l’adaptaci\u00f3 a la nova realitat, per\u00f2 el sindicalista deia que amb inflaci\u00f3 tan baixa l’economia no creixia. Tot no pot ser.
\nLa quarta cosa va ser veure que la proposta de la renda m\u00ednima garantida va de deb\u00f2. Ens queixem que Catalunya ha de pagar els subsidis d’Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa, que no pot ser que un territori visqui subsidiat evitant que la gent espavili en buscar treball i ara ho volem aplicar a casa.
\nLa cinquena ha estat la proposta fiscal de Madrid el divendres que pret\u00e9n abaixar la cotitzaci\u00f3 de l’IRPF per apujar l’IVA dels trams inferiors. \u00c9s una proposta que genera m\u00e9s pobresa, ja que els que no tenen recursos no abaixaran la cotitzaci\u00f3 perqu\u00e8 ja no en tenen i, a canvi, els pugen els productes b\u00e0sics. Sempre he defensat apujar l’IVA al 23% per dedicar l’augment a disminuir la cotitzaci\u00f3 social de les empreses, un vertader impost al treball. Per\u00f2 aquesta puja la demano sense tocar els trams de baix que s\u00f3n els que permeten menjar als que han quedat fora del sistema.
\nCom a part positiva de la setmana m’he quedat amb l’augment de beques per menjadors escolars i amb l’increment de la dotaci\u00f3 de la renda m\u00ednima d’inserci\u00f3, unes engrunes en un problema tan gran.
\nLa pobresa no t\u00e9 una soluci\u00f3 f\u00e0cil i possiblement nom\u00e9s ser\u00e0 parcial. L’economia no creixer\u00e0 en taxes tan elevades per poder crear treball massiu, per la qual cosa cal canviar l’actitud de la societat cap al treball, pol\u00edtiques m\u00e9s proactives, foment de nou teixit empresarial, ensenyament dirigit a la professi\u00f3… i un canvi fiscal rotund.
\nLa tarifa plana de 100 euros de cotitzaci\u00f3 per als nous contractes indefinits \u00e9s una mesura en aquesta direcci\u00f3, encara que el govern que l’ha aprovat es qui es va carregar els incentius per a contractes de m\u00e9s de 45 anys. Bo \u00e9s rectificar. La fiscalitat no pot tractar igual a una empresa que crea treball que a una que en destrueix o que nom\u00e9s especula i no es pot continuar destruint empreses que cotitzen per a ?altres de la nova economia (Google, ?Starbucks, Facebook) que no cotitzen enlloc.
\nPer tot plegat el principal problema \u00e9s que no acceptem el model que tindrem d’aqu\u00ed a 5 o 10 anys, un model de poc creixement, amb pocs recursos, amb m\u00e9s desigualtat social que demana repensar com hem de viure sense consumir tant, amb recursos b\u00e0sics com habitatge, energia i transport assequibles, i serveis com sanitat i ensenyament garantits. L’ascensor social s’haur\u00e0 de lubricar i fer anar fi, ja que en aquest moment nom\u00e9s sap baixar.<\/p>\n