La hist\u00f2ria del m\u00f3n va fer un tomb al segle XIX quan va sorgir la teoria de l’evoluci\u00f3 de les esp\u00e8cies. A l’home li va costar molt acceptar que la terra no era plana i que el m\u00f3n vivent no era fruit de la m\u00e0 d’un \u00e9sser extranatural, entre altres coses perqu\u00e8 aquests conceptes havien estat la base del naixement de les religions.
\nA l’any 1798 Thomas Malthus va publicar l’Assaig sobre el principi de la poblaci\u00f3, on exposava el seu convenciment que la humanitat estava abocada a una cat\u00e0strofe degut a l’augment de la poblaci\u00f3: si seguia creixent a aquell ritme, Malthus preveia que en el futur no hi hauria recursos alimentaris suficients per a tothom, comen\u00e7ant llavors una lluita per la superviv\u00e8ncia. \u00c9s evident que es va equivocar quan va predir un augment geom\u00e8tric de la poblaci\u00f3 i en canvi aritm\u00e8tic dels aliments. La humanitat, arran de la revoluci\u00f3 industrial que s’estava gestant en aquell moment hist\u00f2ric, va saber augmentar la producci\u00f3 d’aliments tamb\u00e9 de forma geom\u00e8trica gr\u00e0cies al domini de l’energia.
\nAra estem vivint un altre punt crucial en la hist\u00f2ria per l’esgotament d’aquella energia que va resoldre la q\u00fcesti\u00f3 de Malthus. La meva opini\u00f3 \u00e9s que la humanitat novament sabr\u00e0 resoldre l’envit mitjan\u00e7ant la tecnologia de l’estalvi i les energies renovables. Una altra cosa \u00e9s si arribarem a temps per frenar el canvi clim\u00e0tic.
\nAvui, per\u00f2, vull fixar el concepte de lluita per la superviv\u00e8ncia i les conseq\u00fc\u00e8ncies. Malthus havia fet les seves previsions en espais tancats, en illes o pa\u00efsos a\u00efllats. Aquell m\u00f3n ja no existeix. La globalitzaci\u00f3 ha connectat de forma total les economies dels pa\u00efsos, afavorint que cadasc\u00fa valori m\u00e9s la seva difer\u00e8ncia respecte als altres. En un cas la difer\u00e8ncia la d\u00f3na el clima, com el turisme o l’agricultura, en altres casos s\u00f3n els recursos minerals com el petroli, el gas, el carb\u00f3, o els minerals s\u00f2lids, i en altres casos \u00e9s el coneixement de la societat el que d\u00f3na la difer\u00e8ncia. Despr\u00e9s d’aquesta reflexi\u00f3 pregunteu-vos quins s\u00f3n els nostres trets diferenciadors: l’agricultura i el turisme. Amb aquesta activitat, per\u00f2, no n’hi ha prou per fer anar una societat moderna com la que tenim, cal incorporar m\u00e9s coneixement a l’economia, aspecte que passa directament per la formaci\u00f3 dels nens i joves abans d’arribar al m\u00f3n laboral.
\nLa hist\u00f2ria va ser revisada fortament per la teoria de Charles Robert Darwin en el llibre L’origen de les esp\u00e8cies l’any 1859. Aquesta teoria, fruit d’un llarg viatge de descobriment de quatre anys i nou mesos, recorrent 40.000 milles, va capgirar la manera de veure el m\u00f3n. Va descobrir que les esp\u00e8cies vivents evolucionen per adaptar-se a l’entorn a fi de sobreviure. El punt principal va ser l’estudi de quinze pinsans de les illes Gal\u00e1pagos que havien evolucionat de forma diferent per adaptar-se al menjar de cada illa. A muntanya explico que les vaques no mengen una herba verinosa, la tora, perqu\u00e8 les que ho van fer van morir. La camamilla \u00e9s una planta que agrada molt a les vaques, que es troba en rierols al costat de la tora… i ni la miren. \u00c9s que les vaques mares ho expliquen a les vaques filles? No, ho tenen al seu ADN. Es pot pensar que l’evoluci\u00f3 necessita un per\u00edode molt llarg de la hist\u00f2ria. Doncs no. Una arna blanca que vivia a Anglaterra es posava de dia en els arbres sobre el liquen blanc. Les arnes negres eren ca\u00e7ades pels seus depredadors, per\u00f2 les blanques quedaven camuflades enmig del liquen. La revoluci\u00f3 industrial i l’\u00fas del carb\u00f3 va eliminar els l\u00edquens blancs, i les arnes blanques van quedar exposades als depredadors. Uns anys m\u00e9s tard van evolucionar per esdevenir totes negres. Qu\u00e8 havia passat? Doncs que nom\u00e9s havien sobreviscut les arnes que quedaven camuflades, ara negres.
\nTota aquesta teoria \u00e9s aplicable a l’economia. Les empreses neixen i moren, i estan exposades a un m\u00f3n salvatge que \u00e9s l’economia globalitzada. La crisi com la que estem vivint serveix perqu\u00e8 els individus econ\u00f2mics m\u00e9s febles del sistema morin i deixin cr\u00e9ixer als individus que tenen m\u00e9s facilitat d’adaptaci\u00f3.
\nVol dir aix\u00f2 que l’economia s’ha de deixar al seu aire sense que ning\u00fa posi regles del joc? No, perqu\u00e8 es corre el risc que unes poques empreses, depredadores, es quedin amb tot el mercat. Per aix\u00f2 s\u00f3n necessaris els reguladors i les lleis antimonopoli. Alhora l’economia, subjecta a aquests canvis tan sobtats, de naixement i de mort, d’evoluci\u00f3 dr\u00e0stica, deixa a la cuneta a molts treballadors, sobretot als que no tenen capacitat evolutiva. Tots sabem que un paleta no es pot transformar en un programador, per aix\u00f2 la societat moderna ha de tenir mecanismes per afavorir la creaci\u00f3 d’activitat econ\u00f2mica on es puguin inserir els treballadors d’activitats desclassades.
\nPer tant, l’economia ha de facilitar que neixin noves activitats, que les que hi ha puguin fer f\u00e0cilment l’evoluci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 ha de possibilitar, suportar, activitats que no siguin del tot rendibles per poder donar sortida al gruix de la part laboral que no ha pogut adaptar-se al nou entorn socioecon\u00f2mic. Per aix\u00f2 \u00e9s important la tarifa plana de la seguretat social que ha posat en marxa el Govern central, tamb\u00e9 \u00e9s important la rehabilitaci\u00f3 energ\u00e8tica d’habitatges, i un dia haurem de subvencionar la gesti\u00f3 forestal. Cal tamb\u00e9 posar imaginaci\u00f3 per trobar les activitats que recol\u00b7loquen treballadors expulsats pel darwinisme.<\/p>\n