Aquesta setmana hem sentit moltes an\u00e0lisis econ\u00f2miques i declaracions: que si Espanya ha fet els deures mentre que Fran\u00e7a i It\u00e0lia no, que si Alemanya t\u00e9 un exc\u00e9s de super\u00e0vit comercial, que el nostre pa\u00eds encara ha de fer m\u00e9s reformes laborals… Tot amanit amb la reuni\u00f3 ?men?sual del BCE que no ha mogut ni un p\u00e8l la seva pol\u00edtica de no fer res, cosa que encara ha contribu\u00eft m\u00e9s a enfortir l’euro respecte al d\u00f2lar, que ja arriba a 1,39 $\/\u20ac. O sigui, m\u00e9s del mateix. S\u00ed, per\u00f2 no.
\nHo est\u00e0 fent b\u00e9, Espanya? Des d’aquest mateix espai fa m\u00e9s d’un any que repeteixo que ho fem b\u00e9, que el pa\u00eds s’ha tornat competitiu i que li ha agafat el gust a exportar, fet que permetr\u00e0 resoldre el greu desequilibri. Exportar fort durant 8 o 10 anys permetr\u00e0 retornar els 380.000 milions que ens vam endeutar en els anys de la borratxera. Les dades de l’intercanvi exterior de b\u00e9ns i serveis van en la bona direcci\u00f3. O anaven: des del mes de setembre s’observa un augment de les importacions i un lleuger descens de les exportacions. En un primer moment vaig pensar que era a causa de l’efecte del rellan\u00e7ament de les inversions industrials i a la compra de maquin\u00e0ria a l’exterior que aix\u00f2 suposava, per\u00f2 ara em temo que no \u00e9s del tot aix\u00ed.
\nA partir del mes de setembre els bancs han canviat el xip i s’han decidit a finan\u00e7ar projectes solvents d’empreses que exporten i que tenen plans de desenvolupament i estrat\u00e8gics cre\u00efbles. Aquest moviment en algun banc ve de la m\u00e0 de cr\u00e8dits amb la participaci\u00f3 del Fons Europeu d’Inversions que alhora demana que les empreses tinguin patents recents. \u00c9s a dir, el sistema bancari aposta i impulsa empreses amb projectes de futur, essent aix\u00f2 una molt bona not\u00edcia.
\nPer tant, primer hem dit que ho f\u00e8iem b\u00e9 i ara, segon, que els bancs comencen a invertir en projectes solvents. Llavors, per qu\u00e8 ara comen\u00e7o a dubtar del cam\u00ed virtu\u00f3s que hav\u00edem comen\u00e7at a fer? Per qu\u00e8 a Europa i a l’FMI continuen recomanant m\u00e9s moderaci\u00f3 salarial? Per qu\u00e8 el grup d’experts fiscals recomanen apujar l’IVA i abaixar les cotitzacions socials a les empreses?
\nLa resposta es veu en el gr\u00e0fic. Mentre que la demanda interna va estar en uns nivells estratosf\u00e8ricament baixos les empreses van haver de sobreviure exportant per\u00f2, ara que la demanda interna es recupera, les empreses satisfan aquesta demanda deixant part de l’exportaci\u00f3. Aquest efecte \u00e9s nefast per a la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica, doncs alenteix el retorn dels 380.000 milions i allarga indefinidament la sortida de la crisi. \u00c9s una fatalitat perdre el coneixement i la penetraci\u00f3 que els productes espanyols tenen en els mercats exteriors, oblidar el fet que les empreses d’aqu\u00ed s’han tornat competitives i s’han descobert a si mateixes venent ?lluny. Per tant tampoc es pot desassistir el mercat local, cosa que ens porta a la conclusi\u00f3 que cal augmentar de forma r\u00e0pida la producci\u00f3 per fer possible les dues coses.
\nEls deures de l’any 2014, doncs, passen per cr\u00e9ixer industrialment per satisfer l’augment de la demanda interna i no perdre posicions a l’exterior. Vist aix\u00ed, el moment \u00e9s tremendament positiu i permet resoldre un dels problemes m\u00e9s grans de l’economia catalana, el de la mida min\u00fascula de les empreses, el minifundi empresarial catal\u00e0. Les inversions que han comen\u00e7at a finals del 2013 i continuen durant el 2014 permetran un augment de la producci\u00f3 que ha de generar nous llocs de treball, cosa que alhora augmentar\u00e0 la demanda interna i permetr\u00e0 continuar amb l’exportaci\u00f3.
\nHem de procurar no perdre de vista l’objectiu de vendre m\u00e9s fora que no pas comprar per retornar els cents de milions d’euros que devem. Hem demostrat que ho podem fer i el m\u00f3n ens ha cregut. Si l’impuls afluixa s’haur\u00e0 de fer inevitablement la devaluaci\u00f3 interna, apujant l’IVA novament fins al 23%, frenant la demanda interna, per abaixar costos laborals a les empreses, perdent capacitat de generar treball. Ens interessa m\u00e9s que aix\u00f2 no sigui necessari i que els augments de producci\u00f3 puguin permetre mantenir l’exportaci\u00f3.
\nEl moviment del d\u00f2lar, devaluant-se, no ajuda gens a fer aquest cam\u00ed. Tot i que les exportacions espanyoles van en un 62% a Europa, un d\u00f2lar tan baix frena considerablement la sortida fora les fronteres europees, alhora que frena tamb\u00e9 el creixement de la Uni\u00f3, els nostres principals clients. Si el BCE vol resoldre aquesta q\u00fcesti\u00f3 ha de moure fitxa, abaixant a zero els tipus d’inter\u00e8s (avui estan a 0,25%) o fins i tot sota zero, amb valors negatius, impulsant la inversi\u00f3 empresarial i dissuadint els inversors que l’euro \u00e9s m\u00e9s refugi que el d\u00f2lar.
\nEl m\u00f3n cada vegada \u00e9s m\u00e9s complicat i rocambolesc: per una part Estats Units t\u00e9 una economia que creix per\u00f2 els inversors no confien que continu\u00ef realitzant-ho sense fer anar la m\u00e0quina de bitllets. En canvi el m\u00f3n econ\u00f2mic critica el conservadorisme del BCE per\u00f2 la seva pol\u00edtica mereix m\u00e9s confian\u00e7a que la nord-americana.
\nPer no perdre el fil en tot aquest embolic cal dirigir la mirada de tant en tant als pilars b\u00e0sics de l’economia: augment de productivitat, recerca, desenvolupament, innovaci\u00f3 i formaci\u00f3.
\nCr\u00e9ixer ara \u00e9s una oportunitat \u00fanica a la hist\u00f2ria econ\u00f2mica de Catalunya que es pot fer perqu\u00e8 augmenta la cartera de clients i les possibilitats financeres. No cal deixar-la escapar.<\/p>\n