Els camins que estan seguint Catalunya i Esc\u00f2cia s\u00f3n plens d’incerteses: coneixem l’objectiu, la votaci\u00f3, per\u00f2 no sabem res del que passar\u00e0 al llarg dels mesos i anys que v\u00e9nen despr\u00e9s.
\nLa incertesa origina angoixa a molta gent; per altres \u00e9s un al\u00b7licient que ens impulsa a anar m\u00e9s lluny. Podr\u00edem dir que el proc\u00e9s que estem fent aporta adrenalina a la societat, la fa tensar i concentrar, cosa totalment positiva.
\nS’ha passat d’una fase en la que ning\u00fa creia que Catalunya seria capa\u00e7 de fer el pas que ha fet, a una altra on ning\u00fa creia que el projecte pogu\u00e9s ser viable econ\u00f2micament, fins a la fase actual en qu\u00e8 es q\u00fcestiona la posici\u00f3 de Catalunya i d’Esc\u00f2cia dintre Europa. Com en les fases anteriors, aquesta tamb\u00e9 caur\u00e0 pel seu propi pes, \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de sentit com\u00fa i de minimitzar el mal.
\nEl cam\u00ed fet pels partits espanyols no deixa cap m\u00e9s sortida que la d’arribar fins al final, fins la votaci\u00f3 o fins a la declaraci\u00f3 unilateral d’independ\u00e8ncia. Estan atrapats en la din\u00e0mica dels \u00faltims anys contra Catalunya i ara no la poder deixar de banda. El mateix fenomen s’observa aqu\u00ed, la hist\u00f2ria pol\u00edtica dels \u00faltims 10 anys ha portat al fiasco de l’estatut que alhora ens ha condu\u00eft fins al punt actual. Ha estat un cam\u00ed llarg per\u00f2 profund, que dia rere dia s’ha eixamplat: va comen\u00e7ar en un petit sender i ara ja \u00e9s una via amb quatre carrils.
\nLes conjectures s\u00f3n a l’ordre del dia, sovint activades pels partidaris de frenar el proc\u00e9s, apel\u00b7lant a la por, com les del president de la comissi\u00f3 de la UE Jos\u00e9 Manuel Barroso dient que Espanya vetaria l’ingr\u00e9s d’Esc\u00f2cia a la UE cas de proposar-se.
\nLa meva experi\u00e8ncia en crisis empresarials em diu que s’ha de guardar la calma (keep calm!), que s’han de preveure al m\u00e0xim els escenaris i que finalment passar\u00e0 el que sigui de m\u00e9s sentit com\u00fa i amb el menor dany possible. A partir d’aqu\u00ed es poden extreure conclusions trivials: si b\u00e9 \u00e9s cert que Esc\u00f2cia i Catalunya hauran de sortir de la UE tamb\u00e9 \u00e9s cert que compleixen la totalitat de requisits per entrar-hi, i per tant la reinserci\u00f3 es podr\u00e0 fer de forma immediata. No \u00e9s comparable a l’entrada de pa\u00efsos b\u00e0ltics o de l’antiga Iugosl\u00e0via. El mateix raonament s’aplica a l’euro: qui decideix la moneda vigent \u00e9s la societat, no el BCE ni la UE ni els pa\u00efsos ve\u00efns. D’acord, sense l’entrada oficial d’un pa\u00eds a la zona euro no es podr\u00e0 tenir recurs al BCE, cosa que afectaria Caixabank, el Banc de Sabadell, Catalunya Banc i poques entitats m\u00e9s. Per\u00f2 aix\u00f2 es pot resoldre portant la seu dels bancs a altres llocs de forma temporal, si \u00e9s que fes falta per al seu funcionament en aquell moment. L’opci\u00f3 de sortir de l’euro \u00e9s tan arriscada que val m\u00e9s no pensar-hi, encara que la nova moneda an\u00e9s lligada a la paritat euro. L’alternativa d’anar a la EFTA, l’associaci\u00f3 de lliure comer\u00e7 que engloba Isl\u00e0ndia, Noruega, Su\u00efssa i Leichtenstein, tampoc l’hem de plantejar si no \u00e9s transit\u00f2riament. Tot i que tres dels membres comercien lliurement amb els pa\u00efsos de la UE, adoptant les mateixes lleis, l’\u00fanica cosa que els diferencia \u00e9s que no reben ajuts d’aquesta, cosa que ja no passaria a Catalunya, en ser aportador net. Per tant, qui t\u00e9 m\u00e9s inter\u00e8s que Catalunya pertanyi a la UE \u00e9s la mateixa Uni\u00f3.
\nAleshores, per qu\u00e8 domina aquesta por a que Espanya veti l’entrada d’Esc\u00f2cia a la UE? Es suposa que \u00e9s perqu\u00e8 Espanya ha vetat l’entrada de Kosovo per no crear un precedent que faciliti les coses a Catalunya. Seguint el mateix ideari, Espanya far\u00e0 el mateix amb Esc\u00f2cia, que haur\u00e0 d’esperar a veure com es resol la via catalana. Catalunya, en canvi, obrir\u00e0 la porta de la UE a Esc\u00f2cia.
\nVetar\u00e0 Espanya l’entrada a la UE de Catalunya? Les ganes li fan dir que s\u00ed, per\u00f2 dif\u00edcilment ser\u00e0 possible. \u00c9s irreal pensar que l’economia de Catalunya entri en col\u00b7lapse perqu\u00e8 aix\u00f2 arrossega l’economia espanyola i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, a l’europea. Qualsevol soluci\u00f3 que no sigui la negociada despr\u00e9s del punt d’explosi\u00f3 \u00e9s improbable, com tamb\u00e9 cal pensar que no ho ser\u00e0 abans. La negociaci\u00f3 ser\u00e0 europea.
\nEl punt m\u00e9s feble del proc\u00e9s \u00e9s el de les finances de la Generalitat, el fet de poder cobrar la n\u00f2mina del mes despr\u00e9s del punt d’explosi\u00f3, \u00e9s a dir, la n\u00f2mina del mes de novembre si \u00e9s que es vota el dia 9, o la n\u00f2mina del final de mes del dia de les eleccions plebiscit\u00e0ries. En aix\u00f2 sembla que hi ha aven\u00e7os importants amb la creaci\u00f3 de l’ag\u00e8ncia tribut\u00e0ria catalana i hi ajudar\u00e0 tamb\u00e9 la reducci\u00f3 del d\u00e8ficit de la Generalitat.
\nUna an\u00e0lisi amb calma mostra que l’economia no tindr\u00e0 cap ensurt perqu\u00e8 tothom hi surt perjudicat. Qui m\u00e9s interessat estar\u00e0 en la negociaci\u00f3 post punt d’explosi\u00f3 ser\u00e0 Espanya, que haur\u00e0 de repensar de nou l’estructura de l’estat romanent i voldr\u00e0 que Catalunya faci aportaci\u00f3 a defensa, serveis exteriors… i a l’enorme deute acumulat. A mesura que hi van pensant es van posant nerviosos, de la mateixa manera que han vist que tots els raonaments anteriors (vendes d’empreses catalanes, pensions, viabilitat econ\u00f2mica) s’esva\u00efen. Es va complint aquell vell acudit del pacient ajagut a la cadira del dentista que, en agafar els ous del metge li diu, veritat doctor que no ens farem mal?<\/p>\n