Nego la major, i perqu\u00e8 sigui aix\u00ed amago les dades perqu\u00e8 no les puguis veure. Aix\u00ed \u00e9s com el govern del PP pret\u00e9n fer el debat sobre la just\u00edcia distributiva a Espanya i com pret\u00e9n conv\u00e8ncer els catalans dels avantatges de pert\u00e0nyer a Espanya. La conclusi\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida \u00e9s que el ministre d’Hisenda Crist\u00f3bal Montoro ha vist el resultat de les balances fiscals i, espantat, ha decidit treure-les del debat perqu\u00e8 donaven la ra\u00f3 als arguments catalans.
\nDilluns passat es va publicar un article de l’exministre socialista Jos\u00e9 Borrell fent mofa del d\u00e8ficit fiscal catal\u00e0. El mateix dia Xavier Sala Martin responia la demanda de Borrell. Aquest deia en l’article que, si es mira la contribuci\u00f3 que va fer Catalunya a l’estat i el que va rebre l’any 2009, el resultat va ser un d\u00e8ficit de 792 milions. Amb molta sornegueria demanava que alg\u00fa li expliqu\u00e9s on eren els 16.000 milions que es diu hi ha de d\u00e8ficit. Sala Martin li va explicar que els 16.000 milions s\u00f3n el resultat de la neutralitzaci\u00f3 dels comptes. Els pressupostos diuen el que s’ingressa i el que es gasta, i aix\u00f2 \u00e9s el que passa amb els 792 milions que troba Borrell. Per\u00f2 si els ingressos no s\u00f3n suficients, com va passar el 2009 en una xifra de 81.113 milions, bona part de les despeses de l’Estat es paguen a deute, concepte que s’ha de “neutralitzar” incorporant-lo en els comptes, deixant clar qui els paga. El 19,3% d’aquest deute a l’any 2009 (percentatge que correspon a Catalunya) s\u00f3n 15.618 milions. Si el mateix exercici el fem sobre les dades del 2010, l’\u00faltim any del que es disposen dades, el d\u00e8ficit torna a ser de 16.543 milions d’euros.
\nEls economistes de Madrid insisteixen a dir que aquesta manera de calcular els desequilibris territorials no \u00e9s correcte, contradient la metodologia que es fa servir en els pa\u00efsos de refer\u00e8ncia que els empren per corregir el mal funcionament de les balances fiscals. Si aquest debat s’hagu\u00e9s fet a principis del decenni 2000 ben segur que no s’hauria arribat on ara som, no hauria fet falta ni refer l’Estatut.
\nNegar les balances fiscals \u00e9s no voler admetre l’esfor\u00e7 de les regions que participen m\u00e9s en el finan\u00e7ament. \u00c9s mala fe o senzillament poca intel\u00b7lig\u00e8ncia social. \u00c9s molt ingenu pensar que carregant el d\u00e8ficit de l’Estat cont\u00ednuament sobre les espatlles dels mateixos mai passar\u00e0 res.
\nEl PP ara diu que vol calcular el cost dels serveis a cada regi\u00f3. Pot ser un bon exercici sempre que s’acompanyi de les balances fiscals i quedi pal\u00e8s qui paga el deute, si els catalans o els extremenys. Si es fa b\u00e9 el c\u00e0lcul dels serveis veurem qu\u00e8 costa al ciutad\u00e0 l’ensenyament (computant el privat), la sanitat (incorporant les m\u00fatues), el transport p\u00fablic i els peatges. Ser\u00e0 bo fer el debat.
\nTot aix\u00f2 coincideix amb la publicaci\u00f3 de les dades de l’enquesta EPA sobre l’atur que mostra, com ja sab\u00edem que passaria, que Catalunya est\u00e0 sortint de la crisi m\u00e9s r\u00e0pid que la resta de l’estat. El mateix ministre ha sentenciat que Espanya est\u00e0 superant la crisi gr\u00e0cies a Catalunya. Fa mesos que a Madrid han descobert que el model econ\u00f2mic que prevaldr\u00e0 en el futur \u00e9s el que ara mateix hi ha a Catalunya, el de l’impuls industrial que permet l’exportaci\u00f3 i la captaci\u00f3 de turistes estrangers. L’aportaci\u00f3 catalana, amb un 16% de persones del total i el 19,3% del PIB \u00e9s d’un 25% en exportaci\u00f3 i en entrada de turisme estranger. La locomotora catalana es fa evident. Traslladar aquest model a la resta d’Espanya no \u00e9s gens clar: des de l’any 1985 s’han invertit milers i milers de milions a la meitat sud d’Espanya (per sota de l’Ebre) que no han servit per crear teixit empresarial. Com es pot pensar que ara es podr\u00e0 crear economia productiva si no hi ha indicis de cultura empresarial?
\nA mesura que el proc\u00e9s catal\u00e0 avan\u00e7a s’evidencia m\u00e9s i m\u00e9s el nerviosisme dels pol\u00edtics espanyols. Divendres mateix Alicia S\u00e1nchez Camacho va provocar els seus conciutadans dient-nos que \u00e9rem com els militants d’ETA: excloents. Ella sap que no \u00e9s aix\u00ed, que aqu\u00ed el debat s’est\u00e0 fent de manera democr\u00e0tica i pac\u00edfica, que s\u00f3n ella i els seus companys de partit qui s’oposen a fer el debat, negant-ho tot. Un altre company seu, Alberto N\u00fa\u00f1ez Feij\u00f3o va dir que a Catalunya impera el peronisme, no entenent com s’han alineat en un mateix objectiu forces de ideologia tan dispar com CiU i la CUP. Mariano Rajoy ha insistit que Espanya \u00e9s indivisa, i que si es surt d’ella hi haur\u00e0 aranzels, que sortirem del paraig\u00fces de l’euro, que ens faran fora de la UE i de tots els organismes internacionals…
\nLa reacci\u00f3 extempor\u00e0nia del PP \u00e9s fruit de veure que el cam\u00ed que ha engegat Catalunya els fa perdre poder i riquesa, sigui quin sigui el resultat final. Havent acceptat a contracor que no podran fer servir la for\u00e7a, ara intenten fer por perqu\u00e8 els aterra veure que sense l’economia catalana i sense la seva aportaci\u00f3 fiscal no s\u00f3n res. Separats de Catalunya fa molt i molt fred, el mateix que a Portugal, per aix\u00f2 \u00e9s interessant observar el cam\u00ed que van fent digerint els arguments i contrarestant-los amb bajanades per fer por. Ara ja saben que amb les balances fiscals tenim ra\u00f3. Nosaltres, mentrestant, seguim fent la nostra: exportant i atraient turistes sota la marca Barcelona, sortint de la crisi i complint terminis cap a la soluci\u00f3 final. Ni l’aparell de l’Estat es perfila tan potent com prev\u00e8iem al principi, ni els arguments que aporten tenen pes. El cam\u00ed \u00e9s bo.<\/p>\n