El moment que ens toca viure \u00e9s apassionant. Si no fos perqu\u00e8 hi ha molta gent que ho passa malament amb els efectes de la crisi, l’evoluci\u00f3 de la societat catalana, espanyola, europea i mundial \u00e9s realment fascinant. La direcci\u00f3 que ha pres la societat catalana, tot i no sabent com acabar\u00e0, \u00e9s de canvi, de renovaci\u00f3 de la manera de fer.
\nFins fa poc era possible viure immers en l’ambig\u00fcitat: s\u00ed per\u00f2 no, blanc per\u00f2 negre, progressista per\u00f2 conservador, puta i ramoneta… aix\u00ed va viure molta gent, i els partits pol\u00edtics en van fer bandera. Essent ambigu es podia abastar m\u00e9s electors, tenir una base m\u00e9s \u00e0mplia i dominar l’espai pol\u00edtic. La cultura, empesa per la tecnologia, ha canviat en aquests aspectes. El tsunami informatiu, l’opini\u00f3 a temps real i la immediatesa de l’acci\u00f3 i la reacci\u00f3 han trencat definitivament l’ambig\u00fcitat i han potenciat la transpar\u00e8ncia com a valor principal. Ser transparent \u00e9s l’\u00fanic cam\u00ed per sobreviure en el futur, sigui en la pol\u00edtica o en l’empresa: \u00e9s la possibilitat que la gent entengui el que es fa. Jo ja no comprenc com hi ha pol\u00edtics i empresaris que rebutgen participar a les xarxes socials. Els que no hi participen \u00e9s perqu\u00e8 tenen f\u00f2bia a la tecnologia o perqu\u00e8 tenen p\u00e0nic a comprometre’s amb opinions. Doncs s\u00ed, el m\u00f3n que ve, captivador, \u00e9s el del comprom\u00eds, de la responsabilitat i de la transpar\u00e8ncia.
\nCatalunya ha estat governada per dues grans formacions, CiU i PSC, que han basat part del seu \u00e8xit en l’ambig\u00fcitat i ara veuen com la clau del seu m\u00e8tode s’esvaeix: els electors no els entenen. Avui la societat demana veure el cam\u00ed de forma clara, tenir un objectiu raonable a mitj\u00e0 termini. No pot suportar la indefinici\u00f3 ni l’anar i venir sense cap sentit, per aix\u00f2 aquests partits baixen en les eleccions i nom\u00e9s la concreci\u00f3 d’objectius podr\u00e0 salvar-los. Per\u00f2, ai, concretar objectius vol dir trencar posicions internes. Ni Converg\u00e8ncia podr\u00e0 acabar amb Uni\u00f3 ni el socialisme catalanista podr\u00e0 seguir amb el PSOE, s’han acabat els temps dels vells pol\u00edtics que, talment com mags, feien possible la reconciliaci\u00f3 de totes les posicions.
\nEl paper que CiU i el PSC han fet en la hist\u00f2ria de Catalunya ha estat fonamental, ha perm\u00e8s agrupar electors de pensaments, proced\u00e8ncies i nivells social diferents, ha possibilitat construir el pa\u00eds que tenim, ha perm\u00e8s la integraci\u00f3 dels nouvinguts i ha muntat un bon ascensor social. Ara aquest cam\u00ed s’ha acabat: l’ascensor baixa en lloc de pujar i els electors cada vegada menys combreguen amb rodes de mol\u00ed.
\nEl trencament del PSC estava anunciat, tal com tamb\u00e9 ho est\u00e0 el de Converg\u00e8ncia amb Uni\u00f3. \u00c9s el preu dels nous temps i del cam\u00ed que es fa per resoldre Catalunya, l’enfrontament amb l’Estat porta fins a situacions no sostenibles per a molta gent.
\nSigui quina sigui la soluci\u00f3 final caldr\u00e0 construir una nova majoria catalanista de centre que agafi des de la socialdemocr\u00e0cia fins al liberalisme, deixant llast de posicions de t\u00e0ctica amb partits espanyols que no ens beneficien en res. Per exemple, la trencadissa de l’altre dia al Parlament, el no del PSC enlloc de l’abstenci\u00f3, es va deure al fet que el PSC no hagi de tenir una votaci\u00f3 diferenciada del PSOE al parlament de Madrid quan es decideixi sobre la petici\u00f3 catalana. Arribats a aquest punt, probablement sigui millor acabar i comen\u00e7ar de nou.
\nReconec que \u00e9s molt dif\u00edcil acceptar aquesta realitat quan nom\u00e9s fa quatre anys el PSC dominava gaireb\u00e9 tots els nivells pol\u00edtics dels ajuntaments, les diputacions, la Generalitat i el govern de Madrid. \u00c9s tan dif\u00edcil com haver d’acceptar que el pa\u00eds no era ric i que tot el que est\u00e0vem vivint era fictici. Per tant, el PSC ha esclatat amb la bombolla, segurament perqu\u00e8 tanta ambig\u00fcitat no li ha perm\u00e8s trobar noves idees ni fer el cam\u00ed que el porti a un nou relat, necessari per als nous temps.
\nNo cal que ens lamentem d’aquests canvis, al contrari, els hem de veure com noves oportunitats que ajudaran a resoldre la situaci\u00f3 actual, com l’origen de senders que anirem agrupant cap a una pista m\u00e9s ampla que acabar\u00e0 amb una carretera principal per la que transitar\u00e0 la societat catalana.
\nVeient aquesta construcci\u00f3 de camins, mireu per un moment el que fa la resta d’Espanya. Si aqu\u00ed tenim trompades pel fet que constru\u00efm el futur, all\u00e0 no saben ni qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2, ni hi ha projecte, ni se l’espera. Per tant, socialistes catalans, no us s\u00e0piga greu dir ad\u00e9u als vostres companys espanyols perqu\u00e8 els camins s\u00f3n divergents.
\nRecordo amb nost\u00e0lgia aquell per\u00edode de finals dels anys 70 quan els partits feien assemblees constituents, quan es feien pon\u00e8ncies pol\u00edtiques a tort i a dret, quan es definien programes, quan el debat era ideol\u00f2gic… quan la il\u00b7lusi\u00f3 per construir un m\u00f3n millor era la base de tot el moviment pol\u00edtic.
\nUna mica d’aix\u00f2 est\u00e0 passant ara mateix. La construcci\u00f3 d’una nova Catalunya passa per deixar llast de velles formes de fer, d’antics tactismes amb Madrid i per encetar un nou per\u00edode de debat sobre quina societat volem tenir, per construir una nova plataforma socialista que s’haur\u00e0 d’ajuntar amb la futura de converg\u00e8ncia. La internacionalitzaci\u00f3 del proc\u00e9s, juntament amb l’exportaci\u00f3 i el turisme estranger, ens han de catapultar cap als punts m\u00e9s alts d’Europa. Vist des d’aquest punt de vista, la internacionalitzaci\u00f3 del problema enfortir\u00e0 la marca Barcelona i per extensi\u00f3 tota l’economia catalana. Ad\u00e9u PSOE, que tinguis sort.<\/p>\n