Aquesta setmana hem sabut que es modifiquen les cotitzacions a la seguretat social dels treballadors per arreplegar 1.400 milions m\u00e9s a l’any. La variaci\u00f3 es fa apujant un 2% la cotitzaci\u00f3 m\u00ednima i un 5% la m\u00e0xima. Tamb\u00e9 s’apuja la cotitzaci\u00f3 m\u00ednima en 51,5 \u20ac\/mes per als aut\u00f2noms que tinguin m\u00e9s de 10 treballadors i inclou com a concepte de cotitzaci\u00f3 a certes retribucions en esp\u00e8cie que eren exemptes fins ara. Aix\u00ed, a partir d’ara queden afectats per la cotitzaci\u00f3 social les aportacions empresarials a plans de pensions, pagaments d’assegurances, a m\u00fatues de salut, vals de menjar, ajudes escolars i a guarderies, ajudes al transport a la feina…
\nSegurament hi ha part de ra\u00f3 en les mesures preses per la Seguretat social. Per exemple, no pot ser que un empresari de m\u00e9s de 10 treballadors tingui cotitzacions tan baixes com fins ara. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que fer cotitzar les aportacions en esp\u00e8cie \u00e9s uniformitzar les condicions amb els treballadors que no les tenen. Finalment \u00e9s evident que, si els n\u00fameros de la Seguretat Social no surten, caldr\u00e0 actuar per evitar que caigui, b\u00e9 sigui allargant la vida laboral, augmentant la cotitzaci\u00f3 o retallant prestacions.
\nInsisteixo sovint que anem cap a una p\u00e8rdua de poder adquisitiu evident i gai?reb\u00e9 inevitable. El que q\u00fcestiono \u00e9s la manera i el moment com es fa. El moment no \u00e9s l’adequat perqu\u00e8 el que \u00e9s m\u00e9s important ara mateix \u00e9s posar en via la recuperaci\u00f3, la creaci\u00f3 de treball de forma important. La reducci\u00f3 de l’atur \u00e9s el principal objectiu ara mateix i no s’ha de permetre cap acci\u00f3 que ho freni. Els tiquets de restaurant per a treballadors despla\u00e7ats poden tenir valor de fins a 200 \u20ac\/mes i les ajudes per despla\u00e7ament poden tenir valors de fins a uns altres 200 \u20ac\/mes. Aix\u00ed, per un treballador amb un sou base de 1.000 \u20ac\/mes que en cobra 400 en conceptes en esp\u00e8cie tindr\u00e0 un augment del seu cost total en un 9,6%.
\nLa nova economia globalitzada ha de possibilitar que les empreses siguin competitives en un mercat dif\u00edcil. Si el teixit econ\u00f2mic que t\u00e9 el pa\u00eds no \u00e9s de productes i serveis de molt valor afegit -com aqu\u00ed- vol dir que s’haur\u00e0 de competir amb preu, cosa que significa tenir cura que tots els costos estiguin ajustats. Apujar l’electricitat un 11% implicava perdre directament un 0,5% en la competitivitat mitjana de les pimes catalanes i ara hi hem d’afegir la p\u00e8rdua d’un 0,7% com a m\u00ednim per augment de les cotitzacions socials. Precisament la pol\u00edtica correcta que s’hauria de fer \u00e9s en direcci\u00f3 contr\u00e0ria, abaixar el pes de les cotitzacions socials a c\u00e0rrec dels impostos generals de l’ordre d’un 5% per permetre una millora competitiva d’un 1,2%, la suma de la p\u00e8rdua de les dues accions anteriors.
\nAfavorir el treball per abaixar l’atur requereix dissenyar accions que abarateixin els costos laborals, no cal una intel\u00b7lig\u00e8ncia massa desenvolupada per entendre-ho. Llavors, per qu\u00e8 els pol\u00edtics que ens dirigeixen no prenen mesures per estimular l’economia? Primer, perqu\u00e8 nom\u00e9s veuen a un mil\u00b7l\u00edmetre davant el seu nas: s\u00f3n incapa\u00e7os d’anar en bicicleta perqu\u00e8 s’ha de mirar un parell de metres m\u00e9s enll\u00e0. Nom\u00e9s tenen com a objectiu b\u00e0sic quadrar els comptes al preu que sigui, \u00e9s igual si aix\u00f2 \u00e9s pa per avui i gana per dem\u00e0, nom\u00e9s importa avui. Segon, perqu\u00e8 cap d’ells coneix el m\u00f3n de la producci\u00f3. Comen\u00e7a a ser un problema maj\u00fascul el fet que la majoria d’economistes que dirigeixen el pa\u00eds, els que ensenyen i els que generen opini\u00f3 no hagin estat mai en l’\u00e0mbit de la producci\u00f3. La seva visi\u00f3 \u00e9s excessivament financera, donant menys import\u00e0ncia a la competitivitat i als factors de productivitat total que determinen la capacitat productiva d’una economia. Dirigents de bancs, consellers del Banc d’Espanya, presidents de comissions nacionals, directors d’organismes p\u00fablics… tots s\u00f3n culpables de la bombolla immobili\u00e0ria, de l’estafa de les preferents, de la bombolla el\u00e8ctrica, de l’atur del 26% i de la mis\u00e8ria en la que ens trobem. Ells ens van arrossegar a un model especulatiu, possible durant deu anys, impossible d’estendre en els temps, insostenible. Tercer, perqu\u00e8 tot plegat forma part d’un proc\u00e9s de captura regulat\u00f2ria, on l’elit extractiva ven les lleis i les normes del govern a canvi de diners per als partits, de comissions i d’algunes portes girat\u00f2ries.
\nAix\u00f2 explica les raons per les quals l’administraci\u00f3 central encara no s’ha aprimat, perqu\u00e8 afecta directament i indirectament l’elit extractiva, a ells, els seus familiars i el seu entorn immediat. L’acci\u00f3 de l’administraci\u00f3 es fa contra el 99% de les empreses, afavorint l’1% de les grans, aquelles que van als c\u00f2ctels i a les reu?nions empreses-administraci\u00f3.
\nDe fet, \u00e9s molt dif\u00edcil canviar en poc temps un model econ\u00f2mic basat en la subvenci\u00f3 i en l’especulaci\u00f3 per un altre que tingui en compte la producci\u00f3 i el servei al client d’aqu\u00ed i d’arreu del m\u00f3n. M\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s encara si qui ho ha de fer no ha realitzat la revoluci\u00f3 industrial en la seva hist\u00f2ria i ha viscut els darrers 400 anys de renda d’altres llocs. Perqu\u00e8 a Corea, a la Xina i en altres pa\u00efsos la revoluci\u00f3 l’estan fent ara, treballant dur cap aquest objectiu, per\u00f2 no tenen el p\u00f2sit hist\u00f2ric de viure de forma subsidiada, i aqu\u00ed s\u00ed.
\nDefinitivament, Catalunya ho t\u00e9 m\u00e9s f\u00e0cil si fa el cam\u00ed tota sola.<\/p>\n