{"id":933,"date":"2013-10-06T10:11:26","date_gmt":"2013-10-06T09:11:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=933"},"modified":"2014-01-02T10:12:51","modified_gmt":"2014-01-02T09:12:51","slug":"crisi-comenca-la-segona-fase-de-la-recuperacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=933","title":{"rendered":"Crisi: comen\u00e7a la segona fase de la recuperaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Com en qualsevol proc\u00e9s, la crisi va fent cam\u00ed superant etapes. La primera va ser adonar-se que hi havia un problema. Durant l\u2019any 2008 l\u2019activitat econ\u00f2mica va caure de forma alarmant i el govern de Rodr\u00edguez Zapatero <\/strong>va actuar r\u00e0pidament amb una pol\u00edtica Keynesiana, invertint en obra p\u00fablica per fomentar l\u2019activitat econ\u00f2mica, cosa que va aconseguir… sense que l\u2019atur, el d\u00e8ficit p\u00fablic i l\u2019endeutament de l\u2019estat milloressin. Podr\u00edem definir aquella primera etapa com la de l\u2019anest\u00e8sia, la que amaga el dolor perqu\u00e8 no es noti. Llavors va venir l\u2019etapa dels deures imposats per Brussel\u00b7les a partir de la reuni\u00f3 de maig 2010. En aquesta etapa es van prendre mesures de contenci\u00f3 de la despesa p\u00fablica que van disminuir paulatinament l\u2019activitat econ\u00f2mica fins arribar a setembre 2011. A partir d\u2019aqu\u00ed, coincidint amb l\u2019arribada del govern Rajoy<\/strong> (desembre 2011), l\u2019economia va entrar en un per\u00edode de forta contracci\u00f3 alhora que l\u2019atur s\u2019enfil\u00e0 fins a cotes alarmants. Aquest ajust dur va ser l\u2019inici de la recuperaci\u00f3 de mercats exteriors, fet que comen\u00e7\u00e0 a l\u2019abril de 2011 i que encara no ha frenat. Deixant anar llocs de treball l\u2019economia va esdevenir m\u00e9s competitiva i va poder vendre a l\u2019exterior, fet que es va acompanyar de mesures com la reforma laboral i l\u2019augment de l\u2019IVA. Amb la reforma laboral ses va aconseguir aturar i disminuir els costos laborals i amb l\u2019augment de l\u2019IVA es va frenar el mercat interior, for\u00e7ant a les empreses a vendre a l\u2019exterior. Aquest per\u00edode va acabar el desembre 2012, a partir del qual l\u2019economia va comen\u00e7ar a recuperar activitat arran de les vendes exteriors i de l\u2019entrada de turistes estrangers. A partir d\u2019aquest moment l\u2019economia ja va ser competitiva (els costos de producci\u00f3 s\u00f3n visiblement millors que els dels pa\u00efsos ve\u00efns), per\u00f2 no suficientment forta per crear llocs de treball. Venem s\u00ed, per\u00f2 no amb prou quantitat per crear treball. El saldo amb Alemanya \u00e9s ara de -3.000 milions quan el 2007 havia estat de -30.000, i amb Fran\u00e7a \u00e9s de 10.000 milions quan llavors havia estat en equilibri. La millora \u00e9s substancial.<\/p>\n

Ara comen\u00e7a un nou per\u00edode en la crisi que \u00e9s el de la inversi\u00f3 en bens d\u2019equip. Les etapes anteriors han servit perqu\u00e8 les empreses aguantin la producci\u00f3 gr\u00e0cies a l\u2019exportaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 millorin els seus balan\u00e7os i la seva capacitat de finan\u00e7ament. A partir d\u2019aquest moment l\u2019economia inicia el cam\u00ed de la inversi\u00f3 empresarial, augmentant la capacitat de producci\u00f3, millorant la qualitat dels productes, obrint nous mercats exteriors… que permetr\u00e0 crear treball i augmentar la demanda interna. \u00c9s un moment important pel qual necessitem als bancs.<\/p>\n

El sistema bancari tamb\u00e9 ha fet els deures en la hist\u00f2ria anterior. S\u2019ha agrupat, ha tancat oficines i, sobretot, ha digerit un munt de pr\u00e9stecs morosos provinents del sector immobiliari. L\u2019\u00faltim esfor\u00e7 l\u2019est\u00e0 fent en aquests moments, liquidant immobles a preu de saldo. El desendeutament bancari del sector immobiliari des del 2008 \u00e9s del 44,1%, tot i que tamb\u00e9 ha desinvertit en el sector serveis (un 10,4%) i en la ind\u00fastria (un 21,6%). Els ratis bancaris tornen a ser sostenibles, amb un deute brut sobre marge d\u2019explotaci\u00f3 del 6%, semblant al que tenien a l\u2019any 2005, tendint encara a millor en els propers anys.<\/p>\n

Tot est\u00e0 a punt per comen\u00e7ar a invertir, cosa que ja hem pogut comprovar: en el darrer mes hi ha un canvi substancial en la percepci\u00f3 banc\u00e0ria, amb uns bancs que tornen a escoltar, receptius a bons projectes i a l\u2019exportaci\u00f3.<\/p>\n

Sembla que a la fi l\u2019economia espanyola tindr\u00e0 sistemes de finan\u00e7ament alternatiu, no bancari, com el que dem\u00e0 hi haur\u00e0 amb el nou mercat alternatiu de renda fixa (per finan\u00e7ar bons i pagar\u00e9s), o com les noves figures de crwodlending, finan\u00e7ament compartit a trav\u00e9s de la xarxa digital… per\u00f2 les pimes necessitaran comptar amb el canal bancari. Com que el 96% de les empreses espanyoles tenen menys de 10 treballadors, disposen d\u2019una capacitat molt petita per a l\u2019acc\u00e9s a productes de finan\u00e7ament m\u00e9s sofisticats i estructurats. El 99,3% de les empreses espanyoles tenen menys de 50 treballadors i el 99,8% en tenen menys de 200. Heus aqu\u00ed doncs que la nova fase que comen\u00e7a hauria de servir per fer cr\u00e9ixer la grand\u00e0ria de les empreses, per guanyar massa cr\u00edtica, que les posi en llocs de f\u00e0cil acc\u00e9s a capital, que permeti fer desenvolupament de producte, que les ajudi a penetrar en mercats llunyans, en definitiva, que les faci competitives en el mercat global. Explico als banquers, amb sorpresa per part seva, que aix\u00f2 implica trobar finan\u00e7ament a 15 anys, que no es poden fer projectes importants amb maquin\u00e0ria d\u2019una vida de m\u00e9s de 20 anys finan\u00e7ats nom\u00e9s amb 7 anys. No ho entenen perqu\u00e8 no coneixen prou a les empreses industrials, el seu saber es basa encara en exc\u00e9s en el sector immobiliari.<\/p>\n

El repte \u00e9s ara impulsar la banca per a empreses, amb recursos humans i financers, amb organitzaci\u00f3 i formaci\u00f3 especialitzada, i amb models d\u2019an\u00e0lisi de risc que permetin la comprensi\u00f3 de la generaci\u00f3 d\u2019ingressos en els sectors productius que seran els nous motors de l\u2019economia espanyola.<\/p>\n

El 2014 ser\u00e0 un any d\u2019inversi\u00f3 industrial que permetr\u00e0 crear treball alhora que comen\u00e7ar\u00e0 a cr\u00e9ixer la demanda interna. Poc a poc es va fent cam\u00ed, per aix\u00f2 avui \u00e9s bo assenyalar l\u2019inici: comen\u00e7a la segona fase.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t