Acabem l’any millor que no pas el vam comen\u00e7ar. Recordo el desembre 2012 com el pitjor des del punt de vista comercial des que treballo: l’any passat no hi va haver campanya de Nadal -un problema que deriv\u00e0, en gran part, del fet que els funcionaris no cobressin la paga de Nadal i de l’augment de l’IVA-. Aquest Cap d’Any \u00e9s el primer des de l’any 2009 que acabo sense angoixa per cobrir la cartera de comandes o per saber el que passar\u00e0 en els propers mesos.
\nPer a nosaltres l’any va comen\u00e7ar b\u00e9: tres f\u00e0briques que competien amb nosaltres van tancar, la qual cosa va deixar el mercat en equilibri, lluny de la sobreproducci\u00f3 que hi havia hagut en els darrers anys que for\u00e7ava als preus per sota del llindar de rendibilitat. Ara diuen que es tornaran a posar en marxa, per\u00f2 ja no ser\u00e0 igual; ens agafar\u00e0 amb els deures fets, amb bona estructura de costos, amb m\u00e9s clients fidelitzats, amb productes nous entrats al mercat, amb m\u00e9s recursos comercials, amb m\u00e9s inversions en curs, amb un bon pla estrat\u00e8gic, amb la confian\u00e7a del sector financer…
\nDes que va comen\u00e7ar la crisi a meitats de l’any 2008, quan el d\u00e8ficit exterior espanyol de b\u00e9ns i serveis va arribar a la xifra de -8.000 milions d’euros en un mes, la recuperaci\u00f3 d’aquest valor no ha parat de cr\u00e9ixer. El saldo mensual va fer l’equilibri el maig de 2011 i hem fet el pic m\u00e0xim aquest juliol amb 5.194 milions de super\u00e0vit. No sembla pas que aquest saldo exterior hagi tocat sostre, encara que s’observa algun s\u00edmptoma preocupant. Si b\u00e9 els serveis continuen la corba ascendent, amb m\u00e9s entrada de turistes estrangers que mai, pel costat dels b\u00e9ns hi ha hagut un alentiment en els mesos de setembre i octubre, potser a causa de l’alt valor del d\u00f2lar i per la caiguda de l’economia francesa, el principal soci comercial del pa\u00eds. Sigui com sigui, l’aspecte de la recuperaci\u00f3 del saldo exterior \u00e9s molt bo i augura una continuaci\u00f3 en el proper any. El 2012 el saldo productiu exterior va ser de 12.000 milions i el 2013 acabar\u00e0 amb m\u00e9s de 30.000 milions que compensaran part dels 380.000 que vam acumular en negatiu. La recuperaci\u00f3 d’aquest gran forat negatiu \u00e9s el que s’ha de fer per acabar la crisi. Si continuem amb aquest ritme necessitarem deu anys, per la qual cosa \u00e9s urgent intensificar l’exportaci\u00f3 de b\u00e9ns i continuar aix\u00f2 que fem tan b\u00e9 que \u00e9s rebre el turisme estranger. Una bona velocitat de creuer seria assolir els 50.000 milions de saldo positiu anual, xira que liquidaria la crisi en 6 anys.
\nAproximadament a la meitat d’aquest 2013 es va comen\u00e7ar a percebre un retorn a la inversi\u00f3 industrial, cosa que encara fa veure amb m\u00e9s optimisme el futur: vol dir que les empreses ja saben com millorar la situaci\u00f3, confien en el futur i han decidit posar capital per augmentar la producci\u00f3 i la qualitat dels productes per vendre m\u00e9s. La inversi\u00f3 \u00e9s la pe\u00e7a clau per recuperar treball, tant quan es fa la inversi\u00f3 com quan s’engega l’augment de producci\u00f3. Com que l’activitat industrial t\u00e9 un efecte multiplicador d’1,36 acabar\u00e0 per fer-ho notar a l’economia. Podria ser que la baixada del saldo exportador de b\u00e9ns dels dos darrers mesos es degui a la importaci\u00f3 de maquin\u00e0ria per a noves inversions.
\nAmb aquest canvi de rumb s’ha modificat la manera de fer dels bancs. Si fins el mes d’agost estaven completament tancats a finan\u00e7ar la ind\u00fastria, a partir del setembre van canviar el xip i van comen\u00e7ar a cercar bons projectes per invertir-hi. A tot aix\u00f2, i amb tota la precauci\u00f3 del m\u00f3n, tamb\u00e9 es veuen signes de canvi en l’atur: per primera vegada des de l’any 2008 l’atur enregistrat a finals de desembre ser\u00e0 inferior al de l’any passat. Aix\u00f2 demostra que s’ha tocat fons.
\nL’economia espanyola ha fet esfor\u00e7os enormes per millorar la competitivitat, sobretot amb contenci\u00f3 salarial, per\u00f2 tamb\u00e9 amb m\u00e9s coresponsabilitat de tots els agents en el treball i el resultat ha estat un descobriment agradable: sabem exportar, tenim preus competitius, qualitats adients i ens agrada fer-ho. D’alguna manera hem descobert en nosaltres una faceta que no coneix\u00edem i ens hi sentim b\u00e9. Les condicions de les infraestructures del pa\u00eds s\u00f3n bones, millorables en tren i en vaixell, per\u00f2 en definitiva bones. La quantitat de gent formada tamb\u00e9 \u00e9s millor que mai i superior a la de molts pa\u00efsos amb els quals competim. Nom\u00e9s cal anar concentrant els esfor\u00e7os cap a augmentar la producci\u00f3 i l’exportaci\u00f3, cam\u00ed que anem fent a poc a poc, a finals d’any una mica m\u00e9s de pressa que a principis d’any… accelerant suaument fins que trobem la velocitat definitiva.
\nEnmig d’aquests ajustos trobem entrebancs com el d’ara amb les el\u00e8ctriques i el gas, sectors que intenten apropiar-se dels guanys fets amb la contenci\u00f3 salarial. Tamb\u00e9 hi trobem l’immobilisme administratiu, que continua sense reestructurar l’administraci\u00f3.
\nNo hi ha m\u00e9s remei que enfrontar-se a aquestes dificultats, posar el\u00e8ctriques i administraci\u00f3 a rega perqu\u00e8 hem de continuar el cam\u00ed virtu\u00f3s que hem agafat, segurs que el 2014 hem d’assolir els 50.000 milions de saldo exterior de b\u00e9ns i serveis, el ritme que ens porta al futur. L’atur enregistrat el veurem baixar almenys fins a 4,4 milions, ?lluny del que ha de ser per a moltes fam\u00edlies, per\u00f2 esperan\u00e7ador.
\nEntre tots ho farem, n’estic segur. Bon any 2014.<\/p>\n