El desembre de 2011 Endesa va vendre la participaci\u00f3 que tenia en la central de cogeneraci\u00f3 de L.C.Paper a Besal\u00fa. El proc\u00e9s va durar tot l’any i la venda es va fer l’\u00faltim dia. Durant tot aquell temps vaig preguntar a la persona que representava a la el\u00e8ctrica la ra\u00f3 per la qual no volien continuar en la central despr\u00e9s que, en els 18 anys que feia que hi eren, el resultat sempre havia estat positiu, sense cap conflicte. No entenia com un es pot despendre d’un valor quan la hist\u00f2ria \u00e9s impecable i encara pot tenir m\u00e9s futur. La resposta sempre fou que Endesa i la matriu Enel eren grans empreses dirigides per plans estrat\u00e8gics i la cogeneraci\u00f3 no hi entrava.
\nQuan vaig veure actuar el ministre Soria a primers de 2012 vaig entendre la ra\u00f3 per la qual el soci va sortir de la central de cogeneraci\u00f3 i ens ho va posar f\u00e0cil: Endesa havia decidit aniquilar la cogeneraci\u00f3 i les renovables a benefici seu i el ministre aplicaria el pla com a bon pe\u00f3 que \u00e9s. A m\u00e9s havia de fer cash.
\nEndesa t\u00e9 un problema molt greu derivat de la compra per part d’Enel -l’el\u00e8ctrica p\u00fablica italiana- arran del fallat intent de compra per part de Gas Natural. Recordem que aquesta va llan\u00e7ar una OPA a Endesa el 2005 a un preu de 21,3 euros per acci\u00f3 que va anar seguida d’una revolta a Madrid per ser una empresa catalana qui la feia. L’argument m\u00e9s est\u00e8s fou el baix preu ofertat. El 2006 l’empresa alemanya EON va actualitzar la oferta fins a 27,5 euros. Manuel Pizarro, president de la companyia i home del PP, va rebutjar ambdues ofertes. Finalment, amb la intervenci\u00f3 del president espanyol Rodr\u00edguez Zapatero, l’empresa el\u00e8ctrica p\u00fablica italiana Enel juntament amb Acciona va presentar una oferta per 40,16 euros per acci\u00f3. Veieu com els catalans ens volien estafar? Van dir a Madrid. Per\u00f2 la hist\u00f2ria \u00e9s tossuda, sab\u00edem que Gas Natural era una empresa que feia les coses b\u00e9 i que el preu era el just, potser negociable a l’al\u00e7a fins 25 euros, per\u00f2 mai fins a 40 euros. Quan Enel va arribar a Endesa es va trobar amb un aut\u00e8ntic desastre: moltes de les sin\u00e8rgies possibles, com compartir equips, no eren possibles per q\u00fcestions diverses, com per exemple que els comptadors italians no entraven en les caixes espanyoles, o com que la tensi\u00f3 dels transformadors de distribuci\u00f3 de 25 kV a Catalunya s\u00f3n diferents dels transformadors de 20 kV italians. Pel costat de la sin\u00e8rgia no hi havia estalvis, per la qual cosa la compra amb un 64% de sobrecost s’havia d’amortitzar for\u00e7ant els beneficis de l’empresa, cosa que es va fer primer venent actius a bon preu, i ara for\u00e7ant el sistema el\u00e8ctric, la regulaci\u00f3, el regulador i al pol\u00edtic que el nomena. Una mica m\u00e9s lluny, la presid\u00e8ncia italiana faria pressi\u00f3 perqu\u00e8 tot fos possible a trav\u00e9s de Pedro Solbes, incorporat al consell d’administraci\u00f3 itali\u00e0. Aix\u00f2 explica la decisi\u00f3 d’Endesa de repartir el 85% dels seus beneficis en forma de dividends per poder retornar enguany 1.300 milions a It\u00e0lia, una barbaritat que el que fa \u00e9s eixugar l’el\u00e8ctrica espanyola i escanyar els consumidors espanyols. Tot aix\u00f2 gr\u00e0cies a aquell il\u00b7luminat que es diu Pizarro. El valor de l’empresa va ser de 22.957 milions d’euros, contra un valor real de 14.290 milions, un sobrecost de 8.600 milions d’euros, que el Sr. Pizarro es va embutxacar en la part corresponent com accionista i que ara li pagarem nosaltres.
\nLa resta d’empreses el\u00e8ctriques tamb\u00e9 tenen els seus forats negres. El pla d’energia havia previst que la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica amb gas seria de 14.800 MW a l’any 2009. Doncs les companyies van decidir que all\u00f2 era el futur i aquell any ja havien instal\u00b7lat 22.243 MW, essent a dia d’avui una pot\u00e8ncia de 25.041 MW. La inversi\u00f3 d’aquestes centrals \u00e9s de 13.161,8 milions d’euros. Donat que el mateix pla d’energia preveia la penetraci\u00f3 d’energia renovable, planificaci\u00f3 que s’ha seguit de forma escrupolosa, l’exc\u00e9s de generaci\u00f3 amb gas no queb al sistema, impedint novament l’amortitzaci\u00f3 de la inversi\u00f3.
\nLa resposta de les grans companyies el\u00e8ctriques ha estat frenar i aniquilar l’energia renovable, cosa que estan aconseguint dirigint la pol\u00edtica del ministre Soria des de les bambolines, redactant-li el full de ruta i els decrets.
\nPer fer-ho clar, el forat de les el\u00e8ctriques \u00e9s de 21.000 milions que ens han traslladat en forma de d\u00e8ficit tarifari de 25.000 milions als consumidors i que ens els fan pagar com una mena d’hipoteca a 15 anys de venciment. \u00c9s la segona bombolla despr\u00e9s de la immobili\u00e0ria-banc\u00e0ria.
\nEl problema bancari es va resoldre posant davant el quadre financer a Luis de Guindos, professional que coneixia b\u00e9 el mercat. El problema el\u00e8ctric es resol posant un home de palla dirigit per les el\u00e8ctriques. El banquer va intervenir empreses, va nacionalitzar, va revendre i va posar ordre. En el problema el\u00e8ctric s’hauria d’acabar fent el mateix amb Endesa, aportant els 8.000 milions, i amb les altres empreses, aturant centrals de gas per 6.000 milions, deixant de carregar m\u00e9s les espatlles del consumidor, endre\u00e7ant els consells d’administraci\u00f3 i acabant de fer perdre m\u00e9s competitivitat a les pimes.
\nSi no s’interv\u00e9 a les el\u00e8ctriques el pa\u00eds no aixecar\u00e0 el cap en molt de temps.<\/p>\n