Fa un any i mig vaig anar a l’enterrament del pare d’un amic al tanatori de Girona. Normalment els enterraments als quals vaig s\u00f3n a Camprodon o a Besal\u00fa. Dies despr\u00e9s de l’enterrament, l’amic em va explicar que s’havia sentit atracat. Em va parlar de m\u00e9s de 6.000 euros, per\u00f2 en aquell moment jo no tenia prou coneixement per tenir opini\u00f3 pr\u00f2pia i saber si era molt o poc.
\nMalauradament fa unes setmanes va morir un familiar molt proper a Girona -tot i que ell era de Camprodon-, fet pel qual va ser traslladat als serveis funeraris de Girona. El difunt havia demanat ser incinerat i ho havia preparat el que aix\u00f2 implica a consci\u00e8ncia. S’havia venut el n\u00ednxol de Camprodon, i havia demanat que les seves cendres fossin dipositades a l’ermita de Sant Antoni, a Camprodon, lloc on un seu avi havia estat l’\u00faltim ermit\u00e0 i que ell, durant 25 anys, havia participat molt activament a restaurar. Volia, per sobre de tot, un enterrament auster.
\nCom que la seva mort va ser a Girona vam decidir que la incineraci\u00f3 fos aqu\u00ed mateix i que pujar\u00edem les cendres a Camprodon, on far\u00edem el funeral. Aix\u00ed va ser, l’endem\u00e0 del seu trasp\u00e0s va ser incinerat nom\u00e9s en pres\u00e8ncia dels familiars m\u00e9s propers i el dia seg\u00fcent es va fer el funeral al seu estimat poble.
\nQuan vam tractar amb M\u00e8mora per contractar els serveis vam explicar les nostres necessitats i la persona que ens va atendre ens va anar narrant tots els passos amb una amabilitat exquisida. Va comen\u00e7ar mostrant el cat\u00e0leg de ta\u00fcts, a la qual cosa vam respondre que no feia falta perqu\u00e8 havia de ser cremat. La resposta va ser que era necessari per entrar al forn. Al demanar-li un ta\u00fct de cartr\u00f3 ondulat va dir que n’havia sentit parlar a la televisi\u00f3 d’aquests tipus de ta\u00fcts, per\u00f2 que ells no en tenien. M\u00e9s tard he vist que la mateixa empresa en fabrica uns de fusta que es desmunten per entrar al forn i nom\u00e9s queda la base, cosa que no ens va pas oferir. El cost del ta\u00fct m\u00e9s senzill que tenia era de 2.000 euros. A aix\u00f2 calia afegir 1.000 euros m\u00e9s per tramitaci\u00f3 de la documentaci\u00f3 del difunt al registre. Tamb\u00e9 calia sumar el servei de recollida i el servei de condicionament, amb un import de 573 euros m\u00e9s. Ens van cobrar 196 euros m\u00e9s de sala de vetlla quan no hi va haver vetlla, ni sala. El cost de la cremaci\u00f3 va ser de 555 euros, la urna biodegradable va costar 60 euros, la taxa de residus 25 euros, el certificat 18 euros i l’IVA 930 euros. Total 5.378 euros sense vetlla ni cap cerim\u00f2nia. El temps que vam estar per veure l’entrada del difunt al forn va ser de 3 minuts, el que triga l’ordinador des que l’operari prem el bot\u00f3 i empeny el ta\u00fct a la boca del forn.
\nEn principi el cost sembla alt, tot i que per l’estat en el qual un es troba en aquell moment no es t\u00e9 la lucidesa suficient per jutjar. Com que el meu amic ja m’havia previngut i els serveis a Girona van ser els m\u00ednims possibles, em vaig q\u00fcestionar qu\u00e8 feien les fam\u00edlies que no podien pagar el servei i quantes n’hi deu haver que no ho poden fer. Aquesta xifra avui no \u00e9s a l’abast de molta gent i aix\u00f2 em va fer veure que a l’entrada de la funer\u00e0ria hi havia un r\u00e8tol que invitava a finan\u00e7ar el servei a terminis.
\nEl cost del funeral, el repartiment casa per casa de l’esquela, la missa a l’esgl\u00e9sia de Camprodon, el ram de roses i la impressi\u00f3 dels recordatoris va costar 370 euros, una xifra molt modesta en comparaci\u00f3 amb la de la funer\u00e0ria de Girona.
\nA Camprodon el servei funerari encara \u00e9s municipal. Hi ha sala de vetlla a l’edifici de l’hospital geri\u00e0tric. El transport, el repartiment de l’esquela casa per casa, l’enc\u00e0rrec de les flors, la coordinaci\u00f3 de l’esgl\u00e9sia, i la col\u00b7locaci\u00f3 al n\u00ednxol \u00e9s responsabilitat del personal municipal. El ta\u00fct es fabrica en una fusteria de Camprodon mateix i el resultat \u00e9s un cost total de 2.000 euros. Ara Camprodon ofereix aquests serveis a la resta de municipis de la vall. L’alcalde em va comentar que han rebut ofertes per privatitzar el servei, per\u00f2 que a ells els sembla que fer-ho suposa que el servei passi a tenir un cost excessiu.
\nLa conclusi\u00f3 \u00e9s que un servei de 2.000 euros es ven per 6.000 quan el servei s’ha privatitzat. Jo no vull pas dir que no ho valgui, amb tant luxe segur que s\u00ed; nom\u00e9s poso en dubte si fa falta -especialment tenint en compte que moltes fam\u00edlies no poden pagar aquestes quantitats, fet que anir\u00e0 cada vegada a m\u00e9s.
\nLa nostra societat haur\u00e0 de trobar mecanismes per tenir serveis a costos m\u00e9s assequibles i m\u00e9s eficients. L’externalitzaci\u00f3 de serveis p\u00fablics sovint pot ser una via per guanyar efici\u00e8ncia i millorar el cost, per\u00f2 en aquest cas podem constatar que no \u00e9s aix\u00ed: el servei ha estat pensat per una capa de la societat determinada i t\u00e9 el risc de no poder ser assequible per a un gruix important de les fam\u00edlies.
\nLa forma com ha anat evolucionant aquest servei, des d’en Poch a una multinacional, \u00e9s una evid\u00e8ncia dels sectors preferencials que l’economia ha anat fent en mercats regulats per constituir oligopolis que viuen a rec\u00e9s de la compet\u00e8ncia, lluny de l’economia de mercat transparent.
\nSi aix\u00f2 ha de continuar aix\u00ed, ser\u00e0 imprescindible que l’administraci\u00f3 organitzi un servei d’enterrament paral\u00b7lel, a un cost molt m\u00e9s baix, sense tanta parafern\u00e0lia, sense cobrar 1.000 euros per la tramitaci\u00f3 del registre, amb ta\u00fcts de cartr\u00f3 ondulat… si no volem que tothom doni el seu cos a la ci\u00e8ncia per estalviar el cost de l’enterrament. Segur que si el meu sogre hagu\u00e9s arribat a saber el cost del seu enterrament s’hauria esfere\u00eft.<\/p>\n