Aquesta setmana hi ha hagut a Girona la III Jornada Empresa i Coneixement organitzat per l’Associaci\u00f3 Espanyola de Directius i per Tribuna de Girona. Les pon\u00e8ncies van tractar temes d’economia digi?tal, d’innovaci\u00f3, el rol del l\u00edder i sobre el talent.
\nLes dades que van donar sobre la velocitat en la qual transita l’economia digital fan esfereir. Kim Faura va dir que al m\u00f3n hi ha 6.800 milions de m\u00f2bils, quan la poblaci\u00f3 mundial en aquest moment \u00e9s de 7.127 milions de persones. Totes les dades que es van dient sobre aquest sector s\u00f3n impressionants, gaireb\u00e9 impossible de poder ser enteses: la quantitat d’hores de v\u00eddeo que es pengen a cada segon, la quantitat de servidors i de discs durs que s’han d’instal\u00b7lar cada minut, la dimensi\u00f3 dels edificis de servidors, la problem\u00e0tica energ\u00e8tica dels mateixos, la quantitat de programes que surten cada dia, l’allau de virus i falses entrades als ordinadors, la certesa que es sap tot dels individus… tot t\u00e9 la pinta d’estar fora de control. Mentre anava escoltant Ian Mulheirn, Jos\u00e9 Cantera i Kim Faura el cap em bullia nom\u00e9s de pensar qu\u00e8 passar\u00e0 el dia que hi hagi una apagada general o el dia que alg\u00fa faci un \u00fas mal\u00e8vol de la informaci\u00f3 de les persones de forma massiva. Em va semblar tot plegat tan fr\u00e0gil, sabent que tot es feia en precari -perqu\u00e8 no hi ha temps de seguir l’avan\u00e7 tecnol\u00f2gic i res es consolida-, que vaig entendre que ens trobem davant una bombolla cultural que no dominem.
\nVaig recordar que en la hist\u00f2ria de la humanitat l’home va tardar uns 20.000 anys per controlar la societat agr\u00edcola. M\u00e9s tard en va necessitar 200 per arribar a un punt exponencial de la societat industrial i nom\u00e9s n’ha necessitat 20 per trobar novament un punt de fugida, de descontrol en la cultura digital. En els primers 20.000 anys la societat va viure el declivi de l’imperi rom\u00e0, que es va estendre fins entrat el segle XV, quan va comen\u00e7ar el comer\u00e7 mar\u00edtim d’ultramar: la bombolla de la cultura agr\u00edcola va durar 1.000 anys. La societat industrial que va apar\u00e8ixer despr\u00e9s d’aquella caiguda ha arribat al seu creixement m\u00e0xim en els nostres dies, suposant un greu perill pel clima amb les emissions de CO2 i per l’economia dels pa\u00efsos. Doncs b\u00e9, just quan el m\u00f3n es troba en el punt \u00e0lgid de la societat industrial apareix la cultura digital, amb la seva caracter\u00edstica velocitat exponencial que sembla que estigui fora de control.
\nLes persones, les empreses i les institucions no poden evitar fer un \u00fas intens dels paradigmes digitals. Les p\u00fabliques tamb\u00e9 han de fer \u00fas de Facebook, no nom\u00e9s per fer difusi\u00f3 dels seus valors, sin\u00f3 tamb\u00e9 per con\u00e8ixer les opinions dels seus clients. Kim Faura va explicar que nom\u00e9s a trav\u00e9s de l’an\u00e0lisi de la xarxa m\u00f2bil de la ciutat de Barcelona es pot saber quants turistes hi ha a cada lloc de la ciutat i que, per exemple, els russos van a Montserrat mentre que els xinesos no. Per tant el seguiment, l’an\u00e0lisi, la comunicaci\u00f3 digitals esdevenen imprescindibles en la nova societat digital. El tel\u00e8fon m\u00f2bil far\u00e0 tantes coses que ara no imaginem que ens canviar\u00e0 la vida. Dir\u00edem que ser\u00e0 el comandament a dist\u00e0ncia del nostre cos, un element que donar\u00e0 ordres alhora que vetllar\u00e0 per les condicions f\u00edsiques i mentals de la nostra persona.
\nUna altra cosa interessant que va dir Kim Faura va ser que ara els m\u00f2bils ja no s\u00f3n per a les persones, tamb\u00e9 s\u00f3n pels objectes. Aix\u00ed, podem associar m\u00f2bils a alarmes, a enviament de dades de sensors que es troben a dist\u00e0ncia, en fi, un domini inimaginable per a nosaltres en aquest moment. Nom\u00e9s sabem que aquest \u00e9s el cam\u00ed en el que cal insistir des de tots els punts de vista: des de l’ensenyament a prim\u00e0ria, secund\u00e0ria, formaci\u00f3 professional i tamb\u00e9 a la universitat. He escrit aqu\u00ed mateix que el programador del futur ser\u00e0 com el paleta que hi havia fins ara, \u00e9s aqu\u00ed on es pot crear una bossa de treball important. Despr\u00e9s caldr\u00e0 invertir en infraestructures digitals. El conseller Homs va dir que les infraestructures no han de servir per passejar, com molta gent pensa: han de servir per fer anar l’aparell productiu. Doncs b\u00e9, en aquest cas les infraestructures han de possibilitar el desenvolupament de l’economia digital, cosa que fa necessari un bon desplegament de la fibra \u00f2ptica -dir ad\u00e9u al coure-, un bon desplegament d’antenes m\u00f2bils i propiciar nusos i centres de servidors importants. Caldr\u00e0 enfortir els ecosistemes que permetin el desenvolupament d’activitats digitals -una cosa com el 22@ o les smarts cities, per\u00f2 molt m\u00e9s intens, amb la implicaci\u00f3 de totes les universitats, no nom\u00e9s d’una o dues facultats. En aquest \u00e0mbit \u00e9s molt important potenciar el finan\u00e7ament de les start ups, acci\u00f3 que ha d’augmentar la compet\u00e8ncia entre grups inversors. Finalment no s’ha d’oblidar la seguretat d’aquesta nova societat en tots els aspectes. Per una banda, en el terreny del hardware: qu\u00e8 passar\u00e0 el dia que caigui la xarxa, una experi\u00e8ncia que coneix b\u00e9 el sistema el\u00e8ctric. L’altre \u00e9s la seguretat amb les dades personals i la prevenci\u00f3, persecuci\u00f3 i l’impediment a l’intrusisme, actuant tant des del costat del programari com del costat de la prevenci\u00f3 personal, amb m\u00e8todes de canvis preventius de claus i altres actuacions.
\nS\u00f3c un amant de la tecnologia -no nom\u00e9s digital- i aquest cam\u00ed em fascina, per\u00f2 per experi\u00e8ncia em fan por els moviments exponencials. Les matem\u00e0tiques ens ensenyen que quan un moviment \u00e9s asimpt\u00f2tic, quan la corba esdev\u00e9 gaireb\u00e9 paral\u00b7lela a l’eix, una desviaci\u00f3 infinitesimal pot conduir a l’infinit o, el que \u00e9s el mateix, al ?desastre.<\/p>\n