Des de l’any 2011 insisteixo a explicar que la crisi econ\u00f2mica espanyola es resoldr\u00e0 gr\u00e0cies al sector exterior, exportant m\u00e9s que no pas important i venent serveis com el turisme. Ara estem comprovant que \u00e9s una tasca possible: ho sabem fer. Per\u00f2 no n’hi ha prou de fer-ho, cal persist\u00e8ncia en el moviment per poder acumular els 300.000 milions d’euros que vam comprar de m\u00e9s durant els anys de la borratxera. Per fer-ho cal anar resolent els desequilibris de l’economia espanyola, continuar fent-la m\u00e9s competitiva, creant nou teixit empresarial, aprimant m\u00e9s el sector p\u00fablic mantenint sanitat i ensenyament, desfent privilegis de lobbys, liberalitzant m\u00e9s sectors protegits…
\nUn dels sectors on cal una reforma -de fet, el que cal \u00e9s una revoluci\u00f3 a fons- \u00e9s l’energ\u00e8tic. La compra de combustibles f\u00f2ssils a l’exterior d’Espanya representa el 4,6% del PIB respecte al 2,3% de Fran\u00e7a. Aix\u00f2 significa que per ser competitius hem d’abaixar els nostres costos energ\u00e8tics un 2,3% m\u00e9s que no pas els francesos, un repte que nom\u00e9s es pot aconseguir amb ?menys salaris i treballant m\u00e9s que no pas ells. Aix\u00f2 que explico \u00e9s tan transcendental per a l’economia que us pot semblar estrany no haver-ho escoltat per part del govern ni per l’opini\u00f3 econ\u00f2mica, per\u00f2 la capacitat d’an\u00e0lisi de les elits pol\u00edtiques del nostre pa\u00eds \u00e9s preocupantment baix.
\nQuina seria una bona pol\u00edtica energ\u00e8tica que permet\u00e9s abaixar la compra de prop de 50.000 milions d’euros anuals a l’exterior? Primer, caldria fomentar pol\u00edtiques d’estalvi impulsant el transport p\u00fablic, ajudant a renovar el parc automobil\u00edstic amb cotxes i camions de menys consum i impulsant les inversions en el ?terreny de l’arquitectura eficient i donant suport a les iniciatives d’aprofitament d’energies residuals com la cogeneraci\u00f3. En segon lloc, caldria electrificar la societat, promovent el cotxe el\u00e8ctric, l’automatitzaci\u00f3 de la societat (“smart cities”) i la geot\u00e8rmia. Tamb\u00e9 s’haurien de desenvolupar les energies renovables com la solar t\u00e8rmica, la fotovoltaica i l’e\u00f2lica.
\nAquest cam\u00ed ja s’havia comen\u00e7at a fer en els dos mandats de Zapatero, per\u00f2 una mala introducci\u00f3 de l’energia fotovoltaica va comportar un sobrecost pel sistema el\u00e8ctric. La penetraci\u00f3 e\u00f2lica va anar tal i com s’havia previst en els plans d’energia, fet que va ser obviat per les companyies el\u00e8ctriques que van continuar invertint en centrals de gas amb cicle combinat. A la fi aquestes centrals no poden funcionar per exc\u00e9s de generaci\u00f3 el\u00e8ctrica, culpant d’aix\u00f2 a les renovables.
\nEl govern Rajoy va entrar amb la missi\u00f3 d’afavorir el lobby de les companyies el\u00e8ctriques, frenant la penetraci\u00f3 e\u00f2lica i fotovoltaica, obeint al peu de la lletra les instruccions de la FAES. L’excusa era acabar amb el d\u00e8ficit tarifari permanent. Aquest d\u00e8ficit \u00e9s el resultat entre el preu que es cobra al consumidor i el preu real de la llotja di\u00e0ria on es fixen els preus el\u00e8ctrics. En aquesta llotja hi ha empreses que ofereixen la producci\u00f3 el\u00e8ctrica nuclear, hidr\u00e0ulica, de carb\u00f3 o de gas i van posant preu fins que el comprador comercial iguala l’oferta; una igualaci\u00f3 que es fa sovint amb l’energia de gas de manera que, a la pr\u00e0ctica, el preu el\u00e8ctric est\u00e0 indexat al preu internacional del gas i al d\u00f2lar. A partir d’aqu\u00ed l’energia nuclear i la hidr\u00e0ulica, amb costos de 35 i 20 \u20ac\/MWh respectivament, gaudeixen del fet que els costos el\u00e8ctrics del gas es troben pels voltants de 55 \u20ac\/MWh, fet que els hi proporciona uns beneficis extra de prop de 4.000 milions a l’any.
\nEl govern, en lloc d’actuar regulant l’energia nuclear i hidr\u00e0ulica del sistema de generaci\u00f3 de preus, ha preferit posar un impost el\u00e8ctric, treure primes a renovables retrospectivament i frenar en sec la penetraci\u00f3 fotovoltaica prohibint a la gent posar-la a casa seva per estalviar, si continuava connectat a la xarxa. Espectacular! Ha prohibit l’estalvi energ\u00e8tic, convertint-se en la riota dels f\u00f2rums internacionals. Quan va presentar les mesures va dir que a final d’any el d\u00e8ficit seria zero. Avui hem sabut que el d\u00e8ficit acumulat a finals de setembre \u00e9s de 4.632 milions d’euros, \u00e9s a dir, no nom\u00e9s no ha baixat sin\u00f3 que est\u00e0 pujant.
\nEl govern no aplica cap ideari de pol\u00edtica energ\u00e8tica a excepci\u00f3 de liquidar les energies renovables: ha abandonat el pla energ\u00e8tic anterior i no n’ha elaborat cap de nou, portant aix\u00ed el pa\u00eds cap a la ru\u00efna. Al cap de quinze dies de ser al govern jo ja vaig demanar la dimissi\u00f3 del ministre, per\u00f2 ara, a la vista de tot el que va venint, caldr\u00e0 ser molt m\u00e9s contundent. S’haur\u00e0 de fomentar la insubmissi\u00f3 en la prohibici\u00f3 fotovoltaica, s’haur\u00e0 d’exigir que la morat\u00f2ria de les centrals de cicle combinat de gas la paguin les empreses el\u00e8ctriques, les \u00faniques responsables de la sobreproducci\u00f3. S’haur\u00e0 d’atacar directament les companyies el\u00e8ctriques Endesa, Iberdrola i Gas Natural, deixant de comprar-les-hi electricitat i fent-ho a les petites comercialitzadores que surten com bolets. Finalment, els partits pol\u00edtics de l’oposici\u00f3 haurien de dir amb claredat que quan governin desfaran tot el que est\u00e0 manegant de forma indecent el govern del PP, que suprimiran l’energia nuclear i hidr\u00e0ulica de la generaci\u00f3 di\u00e0ria de preus, passant el c\u00e0rrec de la morat\u00f2ria de centrals de gas a les el\u00e8ctriques i fomentant la generaci\u00f3 fotovoltaica en autoconsum. Tot aix\u00f2 hauria d’estar incl\u00f2s en un pla d’energia urgent que faciliti disminuir la depend\u00e8ncia energ\u00e8tica de l’exterior que t\u00e9 l’economia espanyola. Ja n’hi ha prou que quatre oligopolis impedeixin a les empreses poder ser competitives i que aquestes hagin de carregar a les seves espatlles amb els beneficis de l’oligopoli.<\/p>\n