La setmana passada MarioDraghi, governador del Banc Central Europeu, va prendre una mesura important per a l’economia europea: va abaixar el preu del diner un 0,25% tot dient que si calia continuaria fent-ho, encara que els tipus d’inter\u00e8s fossin negatius. \u00c9s una mesura que feia m\u00e9s d’un any que desitjava que s’anunci\u00e9s -tal com havia escrit aqu\u00ed mateix-, que ens far\u00e0 servei als pa\u00efsos amb dificultats econ\u00f2miques i que demostra que el BCE vol agafar el toro per les ?banyes.
\nEl BCE nom\u00e9s pot aplicar mesures si la inflaci\u00f3 t\u00e9 expectatives per sota del 2%, cosa que ara succeeix. Per tant, si l’economia europea mostra signes de debilitat, amb dificultats per cr\u00e9ixer, si l’euro s’enforteix per culpa de les pol\u00edtiques de les monedes dels altres blocs econ\u00f2mics dificultant encara m\u00e9s l’exportaci\u00f3, \u00e9s normal que el BCE actu\u00ef fent \u00fas de mesures convencionals. Abaratint el diner es facilita la inversi\u00f3 i el consum, i alhora s’afebleix l’euro respecte a les altres divises: \u00e9s la mesura apropiada al moment.
\nHeus aqu\u00ed, per\u00f2, que les borses i l’opini\u00f3 econ\u00f2mica han interpretat l’acci\u00f3 com que l’economia europea est\u00e0 en una feblesa superior que la prevista. Els alemanys han posat el crit al cel perqu\u00e8, diuen, aquesta mesura ajuda els pa\u00efsos en problemes, que aix\u00ed no fan els deures que haurien de fer. En realitat el problema d’Alemanya \u00e9s que, per primera vegada, les decisions del BCE van en contra dels seus interessos, la qual cosa \u00e9s un canvi substancial de cara al futur.
\nLa decisi\u00f3 d’abaixar el preu del diner afecta l’estalvi, el penalitza i el fa sortir al consum. De qui? Dels espanyols, grecs, portuguesos, italians, francesos, que no poden estalviar? No, dels alemanys, austr\u00edacs i finlandesos. Alemanya t\u00e9 una situaci\u00f3 econ\u00f2mica excepcional basada en una ind\u00fastria molt competitiva que la converteix en el pa\u00eds m\u00e9s exportador del m\u00f3n. Aix\u00f2 es basa en un gran domini tecnol\u00f2gic i organitzatiu, alhora que en una contenci\u00f3 brutal dels costos salarials, amb m\u00e9s de 15 anys de salaris plans. Encara s’hi ha d’afegir que gaudeix de la m\u00e0xima protecci\u00f3 en la divisa exportadora. Aix\u00ed, si Alemanya tingu\u00e9s la seva pr\u00f2pia moneda, el marc DM, una exportaci\u00f3 del calibre que t\u00e9 tindria com a conseq\u00fc\u00e8ncia immediata la revaloritzaci\u00f3 de la moneda a valors de 2 $\/DM o m\u00e9s, que autom\u00e0ticament faria menys competitiva la seva economia. \u00c9s el resultat dels equilibris b\u00e0sics de l’economia de mercat, quan ingresses m\u00e9s divises et fas m\u00e9s ric i la moneda es revaloritza. Per\u00f2 no, aix\u00f2 no passa perqu\u00e8 Alemanya es veu protegida per l’euro i per les economies dels pa\u00efsos del sud: si l’economia europea no creix, l’euro es mant\u00e9 en valor i Alemanya continua competitiva. La riquesa queda ancorada en un rac\u00f3 de la UE, augmentant cont\u00ednuament la desigualtat.
\nDe la mateixa manera que els pa\u00efsos del sud han de fer els deures per esdevenir m\u00e9s competitius, Alemanya ha de fer els seus augmentant el consum. Si els alemanys traslladen el seu augment de riquesa en m\u00e9s consum propiciaran les compres als pa\u00efsos del sud, ajudant-los a cr\u00e9ixer. \u00c9s el que va fer Espanya durant la borratxera immobili\u00e0ria: del forat de 300.000 milions d’euros, que vam comprar de m\u00e9s que no pas vendre a l’exterior, 180.000 milions d’euros els vam comprar a Alemanya, ajudant-los a sortir del forat. Ara els toca a ells fer el mateix amb nosaltres. Europa no ha de permetre que Alemanya acumuli la riquesa del super\u00e0vit comercial sense repartir-la a la resta de la Uni\u00f3, ja que obt\u00e9 el resultat que obt\u00e9 gr\u00e0cies a la pertinen\u00e7a a l’euro i aix\u00f2 t\u00e9 un cost que ha de pagar.
\nAlemanya t\u00e9 ra\u00f3 quan diu que els pa\u00efsos amb problemes han de continuar fent els deures, molts dels quals ja s’han fet a Espanya, Irlanda, Gr\u00e8cia i Portugal. Per\u00f2 queda Fran\u00e7a, pa\u00eds que es resisteix a voler veure que t\u00e9 ara el problema m\u00e9s gran de la UE per manca de competitivitat. La sortida de la crisi espanyola la fem en gran manera carregant-la als francesos, car ells s\u00f3n els nostre primer client. La sortida de la crisi francesa s’ha de fer exportant primer a Alemanya i despr\u00e9s fora de la UE. Per tant \u00e9s b\u00e0sic que Alemanya augmenti el consum, compri a Fran\u00e7a i faci m\u00e9s turisme, alhora que cal seguir actuant per fer possible que l’euro baixi de valor: Fran\u00e7a necessita un canvi d’1,22 $\/\u20ac per tenir super\u00e0vit, mentre que Espanya i It\u00e0lia necessitem un 1,16 $\/\u20ac. Recordo sovint l’an\u00e8cdota del ministre de Finances franc\u00e8s que va dir que amb un tipus de canvi d’1,2 $\/\u20ac Fran\u00e7a tindria un augment del 0,5% del PIB nom\u00e9s per l’augment dels beneficis d’Airbus.
\nEl problema de la UE ara est\u00e0 a fer creure als alemanys que no s’han de quedar tota la riquesa que generen, que l’han de repartir amb els seus socis, i que a llarg termini aquest desequilibri tampoc ser\u00e0 sostenible per a ells, cosa que ja es comen\u00e7a a veure.
\nLa globalitzaci\u00f3 ha agafat uns pa\u00efsos amb el bon peu i amb altres (el nostre) amb mal peu, per\u00f2 evidencia que cal urgentment posar noves regles de joc a l’intercanvi de fluxos monetaris internacionals, impedint fer trampes com les que han fet permanentment la Xina, Alemanya o els Estats Units. Si l’economia mundial s’ha de regir per les regles de mercat, no pot ser que hi hagi actors que les alterin per al seu benefici i ning\u00fa els digui res.
\nEl que \u00e9s important en aquest moment \u00e9s que s’ha aixecat la veda contra Alemanya. La coalici\u00f3 de Merkel amb els socialdem\u00f2crates pot ajudar que aquest nou cam\u00ed sigui m\u00e9s planer i, per una vegada, Alemanya impulsi el creixement d’Europa.<\/p>\n