Diumenge vaig veure el documental de 30 minuts a TV3 sobre els minijobs a Alemanya. Els minijobs s\u00f3n un invent alemany per facilitar que la gent faci petits treballs de forma regulada, de vegades complementaris al treball principal. Mentre veia el programa pensava que els alemanys han inventat una cosa que aqu\u00ed ha existit sempre: el pluriempleo.
\nQuan l’economia no va b\u00e9 -i ara n’hi ha per temps- la gent s’espavila buscant recursos pertot arreu. Des que treballo (ja fa 35 anys) he vist com molts treballadors feien el seu jornal i despr\u00e9s anaven a fer hores a altres llocs. Aquest mecanisme es va anomenar pluriempleo i permetia fer un complement de sou. No cal que us digui que els guanys d’aquest segon treball sempre eren no oficials, pagats en negre.
\nHi ha feines m\u00e9s prop\u00edcies que d’altres a tenir treball temporal no oficial. La m\u00e9s sonora era la d’ajudant de cuina els caps de setmana o en temporada alta, ja que \u00e9s molt dif\u00edcil tenir treballadors fixos quan la feina \u00e9s tan temporal. Les altres solen ser feines manuals, com la de pe\u00f3 de construcci\u00f3. Un altre cl\u00e0ssic era la del treballador de banca que anava a portar els comptes de petites empreses, o la del mestre o estudiant que feia classes a casa seva. Tot aix\u00f2 havia estat un cl\u00e0ssic de la nostra economia que gaireb\u00e9 ha desaparegut durant els darrers 10 anys excepte en les feines de casa. Les feines de neteja i d’ajuda dom\u00e8stica han continuat fent-se i, tot i que una llei va intentar fer-les oficials, continuen essent, en part, en treball negre.
\nTot aix\u00f2 s\u00f3n minijobs, pagats a preus de 9, 10 i 11 euros l’hora, sense cap contribuci\u00f3 a la Seguretat Social ni a les arques de l’estat. Ning\u00fa s’avergonyeix d’aquestes feines ni posa el crit al cel; en canvi, sobre els minijobs alemanys s\u00ed, quan all\u00e0 aquesta activitat \u00e9s declarada i aqu\u00ed no.
\nL’economia submergida est\u00e0 alimentada b\u00e0sicament per pluriempleo. Sigui un treballador que fa hores extres a la mateixa empresa o en una altra, un aturat que cobra (o no) prestaci\u00f3 d’atur i treballa en un lloc, sigui un jubilat que ajuda l’empresa familiar, sigui un estudiant que es guanya part de les seves despeses, o sigui una persona que no treballa que ajuda la fam\u00edlia… totes aquestes figures es donen en la nostra economia i s\u00f3n exactament les mateixes que els minijobs.
\nL’economia espanyola s’estima que t\u00e9 el 28% del total de l’activitat submergida. Si aix\u00f2 ho transformem en llocs de treball, \u00e9s l’equivalent a 6,46 milions de llocs de treball, que no vol pas dir que hi hagi aquesta quantitat de gent treballant fora del sistema. S\u00f3n els llocs de treball que generaria aquesta activitat si es realitz\u00e9s com a treball a temps complet. \u00c9s una xifra considerable, que \u00e9s interessant comparar amb la de gent a l’atur: uns 6,2 milions. D’aqu\u00ed no cal extreure’n que l’economia submergida la realitza nom\u00e9s la gent a l’atur, per\u00f2 s\u00ed pot explicar per qu\u00e8 tot i tenir aquestes xifres d’atur tan enormes no hi ha m\u00e9s problemes socials.
\nEls minijobs alemanys s\u00f3n uns 8 milions, un 19% del total del treball, mentre que a Espanya la xifra submergida \u00e9s del 28%. Ja s\u00e9 que \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil per a qualsevol opinador o pol\u00edtic dir que el minijob \u00e9s una explotaci\u00f3 del treball, que \u00e9s una degradaci\u00f3 de la persona… per\u00f2 una cosa \u00e9s la que ens agradaria -que tothom cobr\u00e9s sense treballar i visqu\u00e9s feli\u00e7- i una altra la realitat. Aquesta ens diu que cada vegada hi haur\u00e0 m\u00e9s difer\u00e8ncia de salaris entre els treballs qualificats i els treballs m\u00e9s banals, i que cada vegada costar\u00e0 m\u00e9s trobar feina a temps complet. Podem fer dues coses, o b\u00e9 fer com els pol\u00edtics posant el cap sota l’ala i desitjant que sigui el que D\u00e9u vulgui, o acceptar la realitat i mirar de resoldre-la. En el cas del treball vol dir acceptar que hi ha feines a temps parcial i puntes de treball que ara es cobreixen amb hores no oficials. Si som intel\u00b7ligents, farem una cosa millor que els alemanys, que \u00e9s fer aflorar aquesta feina passant-la de submergida a oficial i que aporti una quantitat a la Seguretat Social. Estic segur que una gran part dels actors socials, treballadors i empresaris, hi estarien d’acord. Els sindicats no, perqu\u00e8 els seus delegats no ho necessiten.
\nLa compet\u00e8ncia global porta a la igualaci\u00f3 de salaris per la part de baix i a l’augment de les mat\u00e8ries primeres, i en resulta directament una p\u00e8rdua de poder adquisitiu. La conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s la necessitat urgent d’adaptar les despeses a aquesta nova situaci\u00f3, amb habitatges constru\u00efts a preu de s\u00f2l zero, amb ensenyament i sanitat gratu\u00efts i amb controls de preus d’aliments efectius. Per\u00f2 tamb\u00e9 caldr\u00e0 facilitar a ?l’economia que pugui crear treball per petit que sigui, de poques hores al dia. O \u00e9s que preferim seguir perdent aquesta possibilitat? La poca feina que hi hagi s’ha de fer aflorar, sigui en una botiga de queviures preparant les caixes al mat\u00ed, sigui al vespre en un bar per netejar el local i preparar-lo per l’endem\u00e0… En qualsevol cas, \u00e9s molt millor que aix\u00f2 sigui transparent, oficial, aportant una petita quantitat a la Seguretat Social que no pas no voler-ho veure com ara. A m\u00e9s, l’augment de l’economia oficial beneficia tots els ratis de solv\u00e8ncia i ajuda a obtenir millor finan\u00e7ament.
\nEl pitjor que podr\u00edem fer a la nostra ?societat \u00e9s el que fa el president de ?Vene\u00e7uela, Nicol\u00e1s Maduro: perqu\u00e8 la gent ?sigui feli\u00e7, crea un viceministeri de la felicitat. Feli\u00e7 per decret. I tan tranquil!<\/p>\n