Una de les principals conseq\u00fc\u00e8ncies de la revoluci\u00f3 econ\u00f2mica que estem patint \u00e9s la caiguda dels ingressos p\u00fablics. Si els territoris s’han empobrit, \u00e9s l\u00f2gic que aquest efecte es traslladi al sector p\u00fablic a causa de la inevitablement menor recaptaci\u00f3 per impostos. La seq\u00fcela de tot aix\u00f2 \u00e9s la retallada en els serveis que ajuntaments, comunitats aut\u00f2nomes i estats presten als ciutadans. Fins quan? No es preveu cap mena de recuperaci\u00f3 fiscal ni en un futur mitj\u00e0 ni en un de m\u00e9s lluny\u00e0.
\nL’origen de tot plegat s’explica per la meva teoria de vasos comunicants. Durant anys hem transferit riquesa en gran quantitat des de pa\u00efsos desenvolupats a altres d’emergents. Aix\u00f2 ens ha fet perdre teixit empresarial i llocs de treball, la qual cosa ha afectat el consum, la producci\u00f3 i, per tant, la recaptaci\u00f3 d’impostos. Com que el cam\u00ed que es veu no \u00e9s pas el de la recuperaci\u00f3 total de les bases econ\u00f2miques anteriors, hem de concloure que el sector p\u00fablic ha de continuar fent els deures retallant serveis. La qual cosa no vol pas dir que hagi de continuar retallant per on ho fa ara. Si una cosa es veu clara en el futur \u00e9s que el vector principal pel qual ens haurem de moure \u00e9s l’efici\u00e8ncia, que no vol pas dir necess\u00e0riament retallar en sanitat i en ensenyament: en tot cas vol dir retallar pels serveis que no s\u00f3n imprescindibles, com el Senat, els consells comarcals, els municipis massa petits, els instituts de diferents mat\u00e8ries (el cartogr\u00e0fic, el meteorol\u00f2gic…). Per\u00f2 justament per millorar l’efici\u00e8ncia de la societat cal que es millorin els resultats en ensenyament; per tant, retallar en aquesta via no hauria de ser una soluci\u00f3.
\nMalgrat que tot aix\u00f2 comen\u00e7a a ser clar, tamb\u00e9 \u00e9s hora de revisar com arriben els impostos al sector p\u00fablic per millorar els ingressos, augmentar l’efici\u00e8ncia recaptat\u00f2ria. La globalitzaci\u00f3 ha tingut com a efecte pervers la localitzaci\u00f3 d’empreses i persones en paradisos fiscals per pagar menys impostos. Grans multinacionals com Apple, Microsoft, Amazon… fabriquen i facturen en pa\u00efsos de baixa fiscalitat, de forma que les seves vendes a pa\u00efsos desenvolupats aporten molt poca cosa al sector p\u00fablic. Grans fortunes tenen formes jur\u00eddiques que les protegeixen d’haver de pagar els impostos que els correspondrien. Finalment, a l’altre costat, l’especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria i els efectes de la crisi amb la p\u00e8rdua de treball han engrandit l’economia submergida que, com tothom sap, aporta zero a les arques p\u00fabliques.
\nSer\u00e0 dif\u00edcil resoldre aquest problema tan complex, entre altres coses perqu\u00e8 alguna de les solucions no dep\u00e8n d’un \u00fanic pa\u00eds. Si s’obliga a les empreses a cotitzar pels guanys que generen les seves vendes independentment d’on hagin fabricat el producte, pot passar que aquestes empreses decideixin marxar del pa\u00eds. Ho podran fer d’Espanya, per exemple, per\u00f2 no de la Uni\u00f3 Europea. El mateix fenomen passa amb les cotitzacions de les grans fortunes: exigeix una acci\u00f3 de tots els estats de la UE i una harmonitzaci\u00f3 fiscal, decisions que dif\u00edcilment es prendran perqu\u00e8 certs pa\u00efsos (Irlanda i Luxemburg) viuen d’aquesta difer\u00e8ncia.
\nFran\u00e7a va intentant beneficiar-se d’aquest debat. Fa un parell d’anys va posar l’impost de les grans fortunes al 75%, fet que va portar Gerard Depardieu a exiliar-se a R\u00fassia. Ara diu que vol fer extensiva aquesta mesura als futbolistes que cobren grans sumes, una intenci\u00f3 que ja ha fet aixecar les protestes dels equips de futbol. Trobo encertat el cam\u00ed franc\u00e8s, el de la recuperaci\u00f3 impositiva de les grans fortunes, el retrobament amb l’esquema impositiu d’abans dels anys 80 que Ronald Reagan i Margaret Thatcher van demolir. \u00c9s igual que Depardieu marxi del pa\u00eds, tampoc tindr\u00e0 ingressos com a actor si el p\u00fablic franc\u00e8s el veu com un tra\u00efdor.
\nFinalment hi ha l’economia submergida: una part del past\u00eds que s’ha fet m\u00e9s gran arran de la crisi de treball. Els augments en l’IVA fan m\u00e9s f\u00e0cil el treball en negre, val m\u00e9s la pena. No \u00e9s el mateix estalviar un 7% que un 21%. Per tant, cada vegada que s’apuja aquest impost caldria destinar m\u00e9s recursos a la inspecci\u00f3 fiscal. Si no \u00e9s aix\u00ed, pot passar que els efectes de l’augment es vegin superats pels del frau.
\nS’estima que Espanya t\u00e9 el 28% d’economia submergida, respecte al 18% de mitjana de la UE. El frau fiscal ronda el 8% del PIB a l’Estat. Per altra banda, una part d’aquesta economia submergida \u00e9s l’\u00fanic recurs de superviv\u00e8ncia de moltes fam\u00edlies.
\nPer tot plegat \u00e9s molt dif\u00edcil resoldre el problema. L’acci\u00f3 conjunta de la UE podr\u00e0 resoldre part de les cotitzacions importants i l’acci\u00f3 contra l’economia submergida podr\u00e0 frenar el frau per baix de forma parcial, perqu\u00e8 valors d’IVA tan alts com el 21% s\u00f3n un recurs f\u00e0cil per obtenir vendes quan el pa\u00eds est\u00e0 deprimit.
\nEspanya va arribar a tenir ingressos fiscals per valor de 200.000 milions d’euros l’any 2008, xifra que va caure a 160.000 milions en anys posteriors i a 165.000 milions a partir del darrer augment d’IVA. El pa\u00eds necessita augmentar la producci\u00f3 i l’activitat empresarial per poder crear llocs de treball: una necessitat que xoca amb pol\u00edtiques de forta pressi\u00f3 fiscal. Est\u00e0 for\u00e7a clar que els ingressos p\u00fablics no augmentaran gaire m\u00e9s, per la qual cosa ja \u00e9s hora de pensar a ser efectius, retallar serveis, suprimir pes pol\u00edtic, alleugerar estructura administrativa i deixar llast de tot el que no \u00e9s imprescindible per l’estat del benestar. Nom\u00e9s cal recordar que a el 2000 els ingressos de l’Estat espanyol van ser de 100.000 milions i tampoc viv\u00edem tan malament. O sigui, agafem-nos-ho b\u00e9, que va per llarg.<\/p>\n