Com cada any pels volts del Pilar, he anat a la ciutat de Lucca per assistir a la fira de paper italiana. A Europa hi havia fires de paper amb congressos anuals a Espanya, a Portugal, a Fran\u00e7a, a Anglaterra, a It\u00e0lia, a Alemanya i a Su\u00e8cia. Amb els anys, la ind\u00fastria del paper s’ha anat concentrant en pa\u00efsos i en empreses multinacionals i la majoria de manifestacions han desaparegut. Alhora, l’arribada d’Internet ha afectat de forma greu la superviv\u00e8ncia dels subsectors que fabriquen paper per a llibres, revistes i diaris. De tot plegat queden els subsectors del paper tiss\u00fa, paper per caixes de cartr\u00f3 i papers especials, com els de fumar, de filtre o per a bateries. I de totes aquelles trobades en queden les d’It\u00e0lia en la seva forma anual, la de Su\u00e8cia en periodicitat bianual i la de Tissueworld de Barcelona tamb\u00e9 bianual. La fira de Lucca es troba en un entorn natural interessant, enmig d’una plana envoltada per muntanyes. Els rius -que van ser l’empla\u00e7ament de moltes f\u00e0briques de paper quan va comen\u00e7ar la revoluci\u00f3 industrial- baixen dels cims i reguen la plana de la ciutat medieval. M\u00e9s endavant, quan van saber extreure l’aigua del subs\u00f2l, les f\u00e0briques van anar a la plana, amb un acc\u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil i m\u00e9s a prop dels treballadors. Ara encara queden f\u00e0briques a les valls muntanyenques per\u00f2 n’hi ha un munt enmig de la plana, fet que ha facilitat que el nivell fre\u00e0tic baixi fins a enfonsar-se el terra. Ara pretenen injectar aigua del riu al nivell fre\u00e0tic per augmentar la pressi\u00f3 del subs\u00f2l i pal\u00b7liar l’efecte. L’aspecte de la plana de Lucca ha esdevingut una cat\u00e0strofe urban\u00edstica, amb un creixement desordenat, amb petites i tortuoses carreteres de carros per on han de passar els camions i sense vials importants que travessin els pobles.
\nA Lucca hi ha el cl\u00faster m\u00e9s important del m\u00f3n en la fabricaci\u00f3 de paper tiss\u00fa, de la seva maquin\u00e0ria i de la que converteix el paper en producte final. \u00c9s un cl\u00faster impressionant que permet als tallers una especialitzaci\u00f3 molt elevada, aportant qualitat i bon preu al producte. Hi ha tallers que nom\u00e9s fabriquen corrons, d’altres que nom\u00e9s fabriquen bancades, alguns que fresen grans peces, components electr\u00f2nics, components qu\u00edmics, enginyeries… No hi ha un altre lloc al m\u00f3n amb tanta concentraci\u00f3 de maquin\u00e0ria, enginyeria i de coneixement sobre el m\u00f3n del tiss\u00fa. Nom\u00e9s la ciutat de Karlstad a Su\u00e8cia s’hi acosta una mica.
\nCom que a Lucca hi vam comprar la major part de components de la nostra m\u00e0quina 3 el 2006 i el 2007, i com que ara hi he tornat per comprar els de la reforma de la m\u00e0quina 2, conec molta gent: fabricants de m\u00e0quines, per\u00f2 tamb\u00e9 fabricants de paper. Cada any s\u00f3c benvingut a Lucca, on ens reconeixen les nostres innovacions en la fabricaci\u00f3 de paper tiss\u00fa amb els resultats obtinguts en estalvi d’energia i d’aigua. Aquest any he copsat que ja han vist que l’economia espanyola comen\u00e7a a arriar de forma competitiva, cosa que en el fons admiren. Ells saben que l’ajust que fem \u00e9s molt dur, que ells l’haurien de fer i no el fan, i que aix\u00f2 els deixa en una posici\u00f3 en fals. Tamb\u00e9 veuen que els francesos es van despla\u00e7ant per un pendent poc competitiu que s’haur\u00e0 de corregir algun dia.
\nPer\u00f2 el que m\u00e9s els preocupa \u00e9s la p\u00e8rdua de competitivitat que ve de la fabricaci\u00f3 de maquin\u00e0ria de la Xina, sobretot pel que fa a les m\u00e0quines de converting -\u00e9s a dir, aquelles que fabriquen el producte final: els rotlles higi\u00e8nics, els de cuina i els tovallons. Fins fa uns anys aquestes m\u00e0quines xineses tenien molt poc nivell tecnol\u00f2gic, per\u00f2 ara ja han espavilat i tenen prestacions gens menyspreables a meitat de preu (al voltant dels 0,6 milions d’euros) respecte a la majoria de m\u00e0quines italianes (1,2 M) i a una cinquena part del preu de les millors (3 M). Aix\u00f2 ha posat molt nerviosos els fabricants europeus i els ha agrupat en moviments comercials i de sinergia. Divendres a la tarda vaig anar a una confer\u00e8ncia a la cambra de comer\u00e7 de Lucca sobre un programa d’investigaci\u00f3 i desenvolupament per dissenyar la m\u00e0quina de rotlles d’alta efici\u00e8ncia. M’hi van portar perqu\u00e8 saben que tinc al cap una m\u00e0quina de rotlles pensada de forma industrial, lluny de les seves vel\u00b7le\u00eftats comercials. Els conferenciants insistien en qu\u00e8 era necessari agrupar els recursos de les empreses i dels centres d’investigaci\u00f3 de l’\u00e0rea a fi d’impulsar la innovaci\u00f3 en conceptes que els xinesos no puguin copiar, provocant una esp\u00e8cie de brainstorming de patents que els protegeixi de la compet\u00e8ncia oriental. Vaig copsar un ambient de desesperaci\u00f3 arran del descobriment de la p\u00e8rdua de competitivitat i de l’allau de m\u00e0quines xineses que comen\u00e7a a arribar a tots els racons del m\u00f3n. Innovaci\u00f3, innovaci\u00f3… aquest era el crit de ?guer?ra.
\nAquest fet em va fer recordar el problema del nivell fre\u00e0tic: a mesura que han anat extraient aigua han provocat un enfonsament del terreny. La seva economia pateix un efecte semblant: la competitivitat es pot resoldre amb m\u00e9s innovaci\u00f3, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s infinit, i arriba un moment en qu\u00e8 cal abordar els costos. Si It\u00e0lia no fa el cam\u00ed que estem fent a Espanya, anir\u00e0 extraient competitivitat del subs\u00f2l i a la fi es trobar\u00e0 amb un gran forat per on s’escolar\u00e0 una part important de la ind\u00fastria.
\nA mi m’hauria agradat constituir un cl\u00faster de paper i transformaci\u00f3 a Girona. Ara ja no hi som a temps: s’ha mort massa teixit industrial. Malgrat aix\u00f2, hem de ser positius: aqu\u00ed ja som competitius. La innovaci\u00f3 ens toca fer-la dins de cada empresa; en el nostre cas, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de les de Lucca. De moment, ja no se’ns enfonsar\u00e0 el terra m\u00e9s avall d’on \u00e9s, cosa que no poden pas dir els italians ni els francesos.<\/p>\n